Cabanes, a 04 de maig de 2016. El Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes, ha presentat una nova proposta al plenari per desbloquejar la situació d’inacció que es va arrossegant des de 2012, quan el PP es va negar  a aprovar una proposta per intentar recuperar el Castell de Miravet, en greu risc de desaparició.

Des d’aleshores, a pesar de l’oferiment del propietari en cedir gratuïtament l’immoble, s’ha viscut una paràlisi en aquesta proposta.

A finals de 2011 es denunciava davant del ple una notable pèrdua de diferents peces de maçoneria de la part superior del llenç de la torre de l’homenatge, problema que ve aparellat amb el fissurament de tota la façana i que afectava de manera directa a l’estabilitat de les parts que resten en peu. Un arquitecte local posava en coneixement aquests signes de deteriorament que s’havien agreujat en la visita feta en poc més d’un any, cosa que fa pensar que si en 21 mesos s’ha ensorrat una part important de la torre de l’homenatge (part més representativa del castell) i que aquesta ha quedat seriosament danyada, es qüestió de mesos que es produisca un col·lapse major.

La moció presentada ara fa un repàs cronològic dels fets:

– En desembre de 2011 vam presentar nova moció davant l’alarmant estat de ruïna en el qual es troba el Castell de Miravet.

– Arran aquella moció es va comunicar a la Conselleria competent aquesta situació ( 25/01/2012)

– En data 07/02/2012 la conselleria sol·licita a l’ajuntament les dades del propietari.

– En febrer de 2012, l’ajuntament rep escrit del propietari de l’immoble en el qual cedeix gratuïtament al municipi o a organisme competent els drets que puguera tindre sobre les ruïnes de l’antic poblat de Miravet.

– En març d’aquell any la Direcció General de la Conselleria sol·licitat informe sobre l’estat de l’immoble i mesures a adoptar, i l’ajuntament remet un informe del tècnic municipal.

– En març de 2012 hi ha una vista d’Inspecció dels tècnics de patrimoni de la Conselleria al castell. Entra altres conclusions es destaca la necessitat de millorar els accessos per tal de poder fer qualsevol obra de conservació.

Des d’aleshores, res més s’ha fet, a pesar de ser un tema que ix en cada plenari ordinari, on fins ara des de l’equip de govern s’havia estat bloquejant sense donar cap pas amb l’excusa de que no es tenia clar qui era realment el propietari. En els darrers plenaris s’ha informat que es té clar ja que el propietari és qui efectivament es sabia, i qui va cedir l’immoble.

Per tot això, des d’Units pel Poble-Compromís s’ha proposat :

PRIMER: Iniciar de manera urgent els tràmits per signar un conveni entre l’actual propietari i l’ajuntament per fer efectiva la cessió gratuïta del poblat del castell de Miravet a l’ajuntament de Cabanes.

SEGON: Iniciar de manera urgent des de l’Ajuntament els tràmits amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural  per demanar la millora dels accessos al recinte.

TERCER: Iniciar els tràmits des de l’Ajuntament per redactar el Pla Director del Castell de Miravet, amb la finalitat de planificar en un futur intervencions de tipus patrimonial i de posterior posada en valor.

QUART: Demanar l’assessorament pertinent als tècnics de Patrimoni de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló.

Importància del Castell de Miravet: El conjunt del Castell de Miravet es troba sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d’abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol, i passa a considerar-se Bé d’Interés Cultural en base a allò establert en la Disposició Addicional Primera de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998) de la GV, segon la qual aquests immobles; castells, torres defensives i altres construccions fortificades, passen a ser declarades BIC.

D’aquest conjunt arquitectònic es té les primeres referències històriques a l’any 1091, quan és conquerit temporalment pel Cid, al seus habitants; els musulmans.

És Alfons II qui en 1178 promet al bisbat de Tortosa la concessió de la futura ‘‘tinença de Miravet’’, un cop siga conquerida la comarca, fent-se efectiva la mateixa amb la caiguda en 1233 de Borriana. El Castell passarà a ser l’epicentre de la Tinença de Miravet, a partir de la qual el bisbe tortosí Ponç de Torrellas repobla tot el territori del que avui són el termes municipals de Cabanes, Benlloc i Torreblanca,

És a partir del XVI quan el castell i les zones del voltant es van despoblant .Poc a poc, el despoblament van anar arruïnant aquest conjunt arquitectònic de gran vàlua adaptat a l’abrupta geografia de la muntanya, tot i que encara es poden contemplar la torre de l’homenatge, els seus distints recintes emmurallats, portes, torres, murs i arcs, aljubs, edificacions de tot tipus com ara les ruïnes del poblat que hi havia dins dels propis murs o l’església de Sant Martí i Sant Bartomeu fora de les antigues muralles.

Aquestes restes, a més del valor sentimental que tenen a tota la comarca, disposen d’unes característiques arquitectòniques i històriques de gran interès, per conèixer i posar en valor els castells d’origen musulmà repoblats pels cristians i les seues transformacions al llarg de la història

La recuperació del mateix encara és un fet possible, ja que, tot i l’estat de ruïna, n’és recuperable la pràctica totalitat del conjunt si hi ha una voluntat d’aconseguir-ho per mitjà d’un pla integral de restauració de tot el conjunt arquitectònic. La restauració del mateix, evitaria la seua desaparició a mitjà termini, i seria un legat impressionant per les generacions futures, a més d’un al·licient impagable per potenciar el turisme d’aquest indret.

Legislació aplicable :

Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. Article 5. Col·laboració dels particulars.

  1. Els propietaris i posseïdors de béns del patrimoni cultural valencià ( bic i brl) han de custodiar-los i conservar-los adequadament a fi d’assegurar el manteniment dels seus valors culturals i evitar la seua pèrdua, destrucció o deteriorament.
  2. Qualsevol que tinguera coneixement del perill de destrucció, deteriorament o pertorbació en la seua funció social d’un bé del patrimoni cultural, o de la consumació de tals fets, haurà de comunicar-ho immediatament a l’administració de la Generalitat o a l’Ajuntament corresponent, els que adoptaran sense dilació les mesures procedents en compliment de la present Llei.
  3. Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment d’esta Llei davant de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana. La legitimació per a l’exercici d’accions davant dels tribunals de justícia es regirà per la legislació de l’Estat.

Artículo 18. Obligaciones de los titulares.

  1. Los propietarios y poseedores por cualquier título de bienes incluidos en el Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano están obligados a conservarlos y a mantener la integridad de su valor cultural.

Artículo 40. Ruina.

  1. Si, pese a lo dispuesto en el artículo 18 de esta Ley, llegara a incoarse expediente para la declaración de la situación legal de ruina de un inmueble declarado de interés cultural, la conselleria competente en materia de cultura intervendrá como interesada en dicho expediente, cuya incoación deberá serle notificada. El expediente deberá ser también sometido a información pública por plazo de un mes a fin de hacer posible el cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 5.3 de esta Ley.

La incoación del expediente podrá dar lugar a la expropiación del inmueble en los términos establecidos en el artículo 21.

Units pel Poble-Compromís presenta para oficializar la cesión del Castillo de Miravet y empezar su recuperación 

Cabanes, a 04 de mayo de 2016. El Grupo Municipal de Units pel Poble-Compromís en Cabanes, ha presentado una nueva propuesta para el próximo pleno,  para desbloquear la situación de inacción que se va arrastrando desde 2012, cuando el PP se negó a aprobar una propuesta para intentar recuperar el Castillo de Miravet, en grave riesgo de desaparición.

Desde entonces, a pesar del ofrecimiento del propietario en ceder gratuitamente el inmueble, se ha vivido una parálisis en esta propuesta.

A finales de 2011 se denunciaba ante el pleno una notable pérdida de diferentes piezas de masonería de la parte superior del lienzo de la torre del homenaje, problema que viene emparejado con la fisura de toda la fachada y que afectaba de manera directa a la estabilidad de las partes que restan en pie. Un arquitecto local ponía en conocimiento estos signos de deterioro que se habían agravado en la visita hecha en poco más de un año, cosa que hace pensar que si en 21 meses se ha hundido una parte importante de la torre del homenaje (parte más representativa del castillo) y que esta ha quedado seriamente dañada, se cuestión de meses que se produzca un colapso mayor.

La moción presentada ahora hace un repaso cronológico de los hechos: 

– En diciembre de 2011 presentamos nueva moción ante el alarmante estado de ruina en el cual se encuentra el Castillo de Miravet.

– A partir de  aquella moción se comunicó a la Conselleria competente esta situación ( 25/01/2012)

– En fecha 07/02/2012 la Conselleria solicita en el ayuntamiento los datos del propietario.
– En febrero de 2012, el ayuntamiento recibe escrito del propietario del inmueble en el cual cede gratuitamente al municipio o a organismo competente los derechos que pudiera tener sobre las ruinas del antiguo poblado de Miravet.

– En marzo de aquel año la Dirección general de la Conselleria solicitando  informe sobre el estado del inmueble y medidas a adoptar, y el ayuntamiento remite un informe del técnico municipal.

– En marzo de 2012 hay una vista de Inspección de los técnicos de patrimonio de la Conselleria al castillo. Entra otras conclusiones se destaca la necesidad de mejorar los accesos para poder hacer cualquier obra de conservación.

Desde entonces, nada más se ha hecho, a pesar de ser un tema que sale en cada pleno ordinario, donde hasta ahora desde el equipo de gobierno se había estado bloqueando sin dar ningún paso con la excusa de que no se tenía claro quién era realmente el propietario. En los últimos plenos se ha informado que se tiene claro que es propietario quien efectivamente se sabía, y quien cedió el inmueble.

Por todo esto, desde Units pel Poble-Compromís se ha propuesto :

PRIMERO: Iniciar de manera urgente los trámites para firmar un convenio entre el actual propietario y el ayuntamiento para hacer efectiva la cesión gratuita del poblado del castillo de Miravet al ayuntamiento de Cabanes.

SEGUNDO: Iniciar de manera urgente desde el Ayuntamiento los trámites con la Conselleria de Agricultura, Medio ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural para pedir la mejora de los accesos al recinto.

TERCERO: Iniciar los trámites desde el Ayuntamiento para redactar el Plan Director del Castillo de Miravet, con el fin de planificar en un futuro intervenciones de tipo patrimonial y de posterior puesta en valor.

QUART: Pedir el asesoramiento pertinente a los técnicos de Patrimonio de la Dirección territorial de Cultura de Castelló.


Importancia del Castillo de Miravet
: El conjunto del Castillo de Miravet se encuentra bajo la protección de la Declaración genérica del Decreto de 22 de abril de 1949, y la Ley 16/1985 sobre el Patrimonio Histórico Español, y pasa a considerarse Bien de Interés Cultural en base a aquello establecido en la Disposición Adicional Primera de la Ley de Patrimonio Cultural Valenciano (Ley 4/1998) de la GV, segundo la cual estos inmuebles; castillos, torres defensivas y otras construcciones fortificadas, pasan a ser declaradas BIC.

De este conjunto arquitectónico se tiene las primeras referencias históricas en 1091, cuando es conquistado temporalmente por Cid, al suyos habitantes; los musulmanes.
Es Alfons II quién en 1178 promete al obispado de Tortosa la concesión de la futura ‘‘tenencia de Miravet’’, un golpe sea conquistada la comarca, haciéndose efectiva la misma con la caída en 1233 de Borriana. El Castillo pasará a ser el epicentro de la Tenencia de Miravet, a partir de la cual el obispo de Tortosa, Ponç de Torrellas repuebla todo el territorio del que hoy son el términos municipales de Cabanes, Benlloc y Torreblanca,

Es a partir del XVI cuando el castillo y las zonas de alrededor se van despoblando .Poco a poco, el despoblamiento fueron arruinando este conjunto arquitectónico de gran valía adaptado a la abrupta geografía de la montaña, a pesar de que todavía se pueden contemplar la torre del homenaje, sus distintos recintos amurallados, puertas, torres, muros y arcos, aljibes, edificaciones de todo tipos como por ejemplo las ruinas del poblado que había dentro de los propios muros o la iglesia de Sant Martí y Sant Bartomeu fuera de las antiguas murallas.

Estos restos, además del valor sentimental que tienen en toda la comarca, disponen de unas características arquitectónicas e históricas de gran interés, para conocer y poner en valor los castillos de origen musulmán repoblados por los cristianos y sus transformaciones a lo largo de la historia

La recuperación del mismo todavía es un hecho posible, puesto que, todo y el estado de ruina, es recuperable la práctica totalidad del conjunto si hay una voluntad de conseguirlo por medio de un plan integral de restauración de todo el conjunto arquitectónico. La restauración del mismo, evitaría su desaparición a medio plazo, y sería un legado impresionante por las generaciones futuras, además de un aliciente impagable para potenciar el turismo de este lugar.