Aquesta platja ha patit un accelerat fenomen de regressió, a causa possiblement d’espigons i actuacions en altres municipis costaners de Castelló, i a hores d’ara el que queda de platja és una mínima franja molt prop del propi poblat pescador, quan fa poques dècades la distància era considerable. Això ha ocasionat entre altres fets, que el poblat quedara incorporat ara dins del domini maritimoterrestre quan abans no ho estava.
Les “regeneracions” practicades fins ara, consistents en dipositar tones i més tones de sorra i material divers, ha estat literalment tirar els diners al mar, ja que en cada temporal el mar es tornava a dur i deixant la platja encara en pitjor estat.
La proximitat del LIC de praderes de posidònia, o del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, així com les innombrables restes arqueològiques de l’entorn ( algunes baix l’aigua), han fet que mai s’haja permès cap actuació seriosa per estabilitzar la platja. En l’actualitat, no obstant, s’estan duent a terme en distints punts de litoral iniciatives com són els espigons perpendiculars, o els esculls artificials, entre altres iniciatives que aposten per regeneracions sostenibles i respectuoses amb la platja i els ecosistemes marins.