A LA MESA DE LES CORTS
Mireia Mollà i Herrera i Mònica Oltra i Jarque, Diputada i Portaveu adjunt, respectivament, del Grup Parlamentari Compromís d’acord amb allò dispost en els articles 160 i següents del RCV, presenten la següent Proposició No de Llei.
Recentment s’ha donat a conèixer per part d’experts, l’advertència sobre l’empitjorament de l’estat del Castell de Miravet a Cabanes..
Segons s’ha exposat, hi ha una notable pèrdua de diferents peces de maçoneria de la part superior del llenç de la torre de l’homenatge, problema que ve aparellat amb el fissurament de tota la façana i que afecta de manera directa a l’estabilitat de les parts que resten en peu. Aquests signes de deteriorament han agreujats en les visites fetes en pot més d’un any per experts, cosa que fa pensar que si en 21 mesos s’ha ensorrat una part important de la torre de l’homenatge (part més representativa del castell) i que aquesta ha quedat seriosament danyada, es qüestió de mesos que es produisca un col·lapse major.
El conjunt del Castell de Miravet es troba sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d’abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol, i passa a considerar-se Bé d’Interés Cultural en base a allò establert en la Disposició Addicional Primera de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998) de la GV, segon la qual aquests immobles; castells, torres defensives i altres construccions fortificades, passen a ser declarades BIC.
D’aquest conjunt arquitectònic es té les primeres referències històriques a l’any 1091, quan és conquerit temporalment pel Cid, al seus habitants; els musulmans.
És Alfons II qui en 1178 promet al bisbat de Tortosa la concessió de la futura ‘‘tinença de Miravet’’, un cop siga conquerida la comarca, fent-se efectiva la mateixa amb la caiguda en 1233 de Borriana. El Castell passarà a ser l’epicentre de la Tinença de Miravet, a partir de la qual el bisbe tortosí Ponç de Torrellas repobla tot el territori del que avui són el termes municipals de Cabanes, Benlloc i Torreblanca,
És a partir del XVI quan el castell i les zones del voltant es van despoblant . Poc a poc, el despoblament van anar arruïnant aquest conjunt arquitectònic de gran vàlua adaptat a l’abrupta geografia de la muntanya, tot i que encara es poden contemplar la torre de l’homenatge, els seus distints recintes emmurallats, portes, torres, murs i arcs, aljubs, edificacions de tot tipus com ara les ruïnes del poblat que hi havia dins dels propis murs o l’església de Sant Martí i Sant Bartomeu fora de les antigues muralles.
Aquestes restes, a més del valor sentimental que tenen a tota la comarca, disposen d’unes característiques arquitectòniques i històriques de gran interès, per conèixer i posar en valor els castells d’origen musulmà repoblats pels cristians i les seues transformacions al llarg de la història
La recuperació del mateix encara és un fet possible, ja que, tot i l’estat de ruïna, n’és recuperable la pràctica totalitat del conjunt si hi ha una voluntat d’aconseguir-ho per mitjà d’un pla integral de restauració de tot el conjunt arquitectònic. La restauració del mateix, evitaria la seua desaparició a mitjà termini, i seria un legat impressionant per les generacions futures, a més d’un al·licient impagable per potenciar el turisme d’aquest indret.
Tot i la petició feta a l’ajuntament de Cabanes de desplegar les seues competències, s’ha fet fins la data cas omís, baix l’excusa de ser una propietat privada aliena a l’ajuntament.
Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià.
Article 5. Col·laboració dels particulars, diu que
Article 5. Col·laboració dels particulars, diu que
1. Els propietaris i posseïdors de béns del patrimoni cultural valencià han de custodiar-los i conservar-los adequadament a fi d’assegurar el manteniment dels seus valors culturals i evitar la seua pèrdua, destrucció o deterioració.
2. Qualsevol que tinguera coneixement del perill de destrucció, deterioració o pertorbació en la seua funció social d’un bé del patrimoni cultural, o de la consumació de tals fets, haurà de comunicar-ho immediatament a l’administració de la Generalitat o a l’Ajuntament corresponent, els qui adoptaran sense dilació les mesures procedents en compliment de la present Llei.
3. Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment d’aquesta Llei davant les administracions públiques de la Comunitat Valenciana. La legitimació per a l’exercici d’accions davant els tribunals de justícia es regirà per la legislació de l’Estat.
CAPÍTOL II .RÈGIM GENERAL DE PROTECCIÓ DELS BÉNS INVENTARIATS.
Article 18. Obligacions dels titulars. 1. Els propietaris i posseïdors per qualsevol títol de béns inclosos en l’Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià estan obligats a conservar-los i a mantenir la integritat del seu valor cultural.
Article 40. Ruïna. 1. Si, malgrat el que es disposa en l’article 18 d’aquesta Llei, arribara a incoar-se expedient per a la declaració de la situació legal de ruïna d’un immoble declarat d’interès cultural, la conselleria competent en matèria de cultura intervindrà com interessada en aquest expedient, la incoació del qual haurà de ser-li notificada. L’expedient haurà de ser també sotmès a informació pública per termini d’un mes a fi de fer possible el compliment del que es disposa en l’article 5.3 d’aquesta Llei.
La incoació de l’expedient podrà donar lloc a l’expropiació de l’immoble en els termes establits en l’article 21.
Per tot això, es presenta, la següent PROPOSICIÓ NO DE LLEI
Les Corts Valencianes insten a la Conselleria de Cultura a iniciar els tràmits per evitar la ruina de l’immoble, instant al propietari a cumplir la llei esmentada, o en el seu cas, iniciar els tràmits que replega l’article 40.
Corts , 10 de gener de 2012
Mireia Mollà i Herrera Mònica Olt