Units presenta en Cabanes moció per alliberar l’AP7

 

​El grup municipal d’Units pel Poble-Compromís ha presentat esta moció. Amb aquesta mesura es podria eliminar la prohibició de desplaçar-se camions per la N340 entre Torreblanca i Nules, que ha generat la ruïna de comercos de la Ribera de Cabanes ​

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

L’autopista del Mediterrani o AP-7 és un eix que comunica tota la costa mediterrània des de la frontera amb França fins a Algesires. Els trams Tarragona-València i València-Alacant, la concessió dels quals correspon a Abertis (abans AUMAR), tenen com a data final prevista de la concessió el 31/12/2019, i el Govern ja ha anunciat, no confirmat, que no tenen previst renovar-la. Aquesta important via de comunicació discorre, en els seus trams Tarragona-València i València-Alacant, seguint un recorregut paral·lel a dues carreteres nacionals (N340 i N332) que, a voltes, travessen importants nuclis de població i que suporten una elevada densitat de trànsit de vehicles. Com a conseqüència d’açò s’incrementa la freqüència d’accidents en aquestes vies (recordem que, segons un estudi realitzat per RACE en 2006, en la N-340 es troba el tram de carretera més perillós d’Espanya) i es generen nombroses molèsties als veïns i veïnes d’aquestes poblacions. En canvi, des de l’inici de la crisi, els esmentats trams de l’AP-7 han experimentat una notable reducció de la intensitat de tràfics

En el cas de la N-340, aquesta és la principal artèria de comunicació gratuïta que uneix i comunica les Terres de l’Ebre ( sud de Catalunya) i el Maestrat (nord de Castelló), i atualment es troba totalment desfasada front les necessitats de circulació, ja que aquesta infraestructura va ser creada en els anys 50-60 però que avui dia està suportant la major part del transport de mercaderies per carretera de la costa mediterrània i desplaçaments privats, la qual cosa suposa una mitjana de 25.000 vehicles per dia. Aquest volum de tràfic en una carretera antiga, amb només un carril per sentit, travessant moltes poblacions, comporta un risc altíssim per a la seguretat vial.

Entitats veïnals d’aquestes comarques han xifrat en 515 els accidents amb ferits en la província de Castelló i 68 morts des de 2009. En les Terres de l’Ebre les dades no són millors; 66 morts en 5 anys, 17 dels quals el passat 2015.

D’altra banda, l’Estat segueix sense executar la prolongació de l’autovia A-7/CV10 des de l’aeroport de Castelló fins al Perelló (Tarragona) malgrat haver aprovat en 2013 l’estudi informatiu del traçat de l’alternativa interior a la N-340, la qual cosa agreuja la seua situació de perillositat.

Aquest problema es repeteix igualment en l’esmentada N332; i davant açò, sempre, l’alternativa que es proposa per part de l’administració consisteix en fer nous vials, a desdoblegar existents, i en definitiva, continuar malgastant els diners públics, i destrossant el territori; açò mentre la principal excusa per a no voler recuperar l’AP7 és l’alt cost que generaria el pagar els drets a l’empresa concessionària pel lucre cessant; mai s’han aportat dades sobre què seria més onerós econòmicament, si la construcció de noves infraestructures o aquest rescat ( que faria innecessàries a les primeres) i açò parlant solament en termes dineraris, ja que ecològics, o paisatgístics o a llarg termini no hi ha parangó possible.
Els conductors d’aquestes zones estem farts de pagar peatges a la concessionària de l’AP-7 i de veure com en altres zones de la península es construeixen autovies segures i les autopistes són rescatades, quan ací porten dècades pagant, per la qual cosa la inversió està més que de sobres amortitzada.
La gratuïtat de l’AP7 és l’alternativa a l’elevada sinistralitat de la resta de carreteres saturades que tenim els valencians i valencianes. Aquesta és una actuació que es podria dur a terme immediatament, sense obres.

El passat 9 d’abril de 2014, el Ple de les Corts Valencianes van aprovar una proposició no de llei per a recolzar el no prorrogar en el 2019 la concessió d’aquesta autopista entre Tarragona i Alacant, malgrat l’advertiment de la llavors consellera d’Infraestructures sobre la possibilitat d’establir algun tipus de cànon o pel seu ús a partir de la finalització de la concessió.
Algunes poblacions van pagar ja durant la seua construcció un preu altíssim, per un impacte enorme sobre el seu territori que va limitar el seu desenvolupament, afectant dràsticament a béns públics i privats de forma irreversible. Amb el temps, s’ha convertit en el símbol més evident de la discriminació de l’Estat Espanyol cap al poble valencià, condemnant-lo a pagar i tornar a pagar durant dècades per a poder desplaçar-se, mentre en altres comunitats autònomes s’han construït autovies gratuïtes, amb la suma ara del rescat d’algunes autopistes radials deficitàries, també amb els diners de tots els ciutadans i ciutadanes de l’estat .
Malgrat haver-se pagat fins a la sacietat, es van realitzar insultants pròrrogues a la concessionària pels governs d’UCD (1982), PSOE (1986) i PP (1997), la qual cosa ha suposat una càrrega econòmica per a la ciutadania valenciana i una espècie d’impost encobert per a les nostres empreses, com han demostrat nombrosos estudis.
La data suposada de 2019 és intolerable, i urgeix ja la liberalització immediata (especialment en el Baix Maestrat, la Plana, la Safor i la Marina) donada l’elevada intensitat de tràfic i l’alta sinistralitat de les carreteres nacionals que discorren paral·leles a aquesta autopista per les comarques abans esmentades o que travessen poblacions on no s’ha realitzat el desdoblament de la carretera nacional, de manera que es puguen reduir les xifres de sinistralitat i alarmant mortalitat d’aquestes vies.
Proposta d’acord, l’ajuntament de Cabanes insta al Govern Central a :
– A liberalitzar de manera immediata, i sense esperar per fi de la concessió, de l’autopista de peatge AP-7 Tarragona i Alacant, amb especial urgència en aquells trams on puga actuar de ronda de circumval·lació .
– A que garantisca que una vegada liberalitzada, no s’aplicarà cap tipus de nou cànon o càrrega cap als seus usuaris.
– A no realitzar tots els tràmits normatius i administratius necessaris per a no prorrogar la gestió de l’AP-7 i garantir la seua gratuïtat una vegada transferida aquesta gestió.
A no projectar en el territori valencià cap altre tipus d’infraestructura de peatge

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *