Cabanes, PP bloca des de juliol el reglament per garantir la participació dels veïns als plenaris i per millorar l’atenció a la ciutadania en les dependències municipals

 

Tot i haver-se aprovat pel ple de Cabanes, amb un termini de compliment concret,  l’equip de govern fa cas omís, desobeint al plenari.

 

 

MOCIÓ PER REGULAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN ELS PLENARIS

Primer.-l’ajuntament de Cabanes acorda encetar de manera urgent la redacció d’una normativa municipal per regular de manera consensuada entre els grups municipals, un reglament que permeta la participació del públic al final de tots els plenaris.

Segon.-Esta proposta és durà a terme en un termini d’un mes.

 

Es va aprovar a finals de juliol presentada per Units pel Poble-Compromís, va eixir endavant amb sols els vot d’esta formació i l’abstenció de PP, PSOE i C’s

 

 

MOCIÓ PER MILLORAR l’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA EN ELS DEPENDENCIES MUNICIPALS

Primer: l’ajuntament de Cabanes acorda obrir almenys un dia a la vesprada l’ajuntament amb els funcions bàsiques com registre i atenció al públic.

 

Segon: l’ajuntament de Cabanes ampliar l’horari d’atenció i els funcions en els dependències municipals de la Ribera.

 

Tercer: Esties mesures és materialitzar en un màxim de 100 dies des de l’aprovació d’esta moció.

 

 

Esta moció, presentada per Units, va comptar amb vot favorable del PSOE i abstenció de PP i C’s

El PP paralitza l’acord plenari de juliol per protegir els assentaments tradicionals.

El PP continua sense complir aquells acords plenaris que no li agraden a pesar d’haver-se aprovat pel plenari, 8 són els acords que se van aprovar en juliol d’este any i no s’han complit, vulnerant per tant tots els principis democràtics.

​totes estes mocions van ser presentades per Units pel Poble-Compromís​

Text de la moció

MOCIO PER PROTEGIR ELS ASSENTAMENTS TRADICIONALS

Amb l’entrada en vigor de la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) la realitat territorial adquirix un pes fonamental en la delimitació de les zones en el planejament dels termes municipals.

 

La LOTUP regula la zonificació com una de les determinacions de l’ordenació estructural. La zonificació ha de realitzar-se tenint en compte tant la realitat existent en el terreny com allò que es vol implantar. En este sentit, l’article 25 de la Llei indica que el pla delimitarà, en funció de les característiques del territori, dels seus valors i dels usos a implantar, les diferents zones d’ordenació estructural per a tot el terme municipal.

 

En el propi art. 25, la llei designa els tres grans tipus de zones en què ha d’incloure’s els terrenys del terme municipal: les zones rurals, les zones urbanitzades i les zones de nou desenvolupament. Les zones urbanes i rurals responen a la realitat territorial. El planejament ha de tindre en compte i ha d’estar condicionat al que ja existix en el territori, no es pot ignorar el que ja està construït.

 

Diu la llei que les zones urbanitzades han d’incloure:

a)     Aquells sòls que compten amb els serveis urbanístics (TRLS 2008, apartats 3 i 4 de l’article 12)

b)     Terrenys contigus als ja urbanitzats que permeten la culminació de les trames urbanes existents per mitjà de xicotetes actuacions urbanístiques que no comporten més d’una línia de edificacions.

c)     Els terrenys que presenten dèficit d’urbanització o dotacions. Que hem d’acudir al concepte de sòl urbà que s’ha establit per la jurisprudència i per la doctrina, d’acord amb el qual no s’identifica el concepte de sòl urbò o urbanitzat amb solar i s’establix la consideració d’urbans de sòls que manquen parcialment d’alguns dels serveis urbanístics. També convé considerar la pròpia LOTUP per a diferenciar entre actuacions aïllades i actuacions integrades, de forma que quan es donen les condicions d’actuació aïllada allò normal serà la seua inclusió en la zona de sòl urbanitzat. I assenyalar que en cas de dubte hauria d’analitzar-se què interessa més per a la gestió del sòl dàcord amb les premisses de la llei.

 

 

A l’hora de determinar el nuclis urbans tradicionals, segons la LOTUP, no necessàriament cal identificar-los amb municipis amb pocs habitants, es tracta de nuclis urbans que generalment estan dispersos pel territori.

 

Per tant, s’ha d’incloure en diferents xones els terrenys segons la realitat existent i , dàcord amb allò que s’ha indicat, diferenciar el sòls que ja estan urbanitzats per respondre a alguna de les situacions previstes en la Llei.

 

Així mateix, l’article 27, b), 3, indica que s’ha de diferenciar el nucli o nuclis històrics subjectant-se a ordenacions tendents a preservar les seues característiques morfològiques tradicionals i les activitats que contribuïsquen a vitalitzar-les.Una vegada més la realitat física s’imposa, en este cas complementada per l’existència d’uns valors urbans dels denominats nuclis històrics.

 

També la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià diu que el patrimoni cultural valencià és uns dels principals senyals d’identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que ho integren constituïxen un llegat patrimonial d’inapreciable valor,la conservació i enriquiment del qual correspon a tots els valencians i especialment a les institucions i els poders públics que ho representen.

 

Esta llei té com a objectiu el d’impulsar la formació d’un inventari el més complet possible de tots aquells béns del patrimoni cultural valencià que meresquen una protecció especial.

 

Així, de la mateixa manera que els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, i tenint amb compte la Llei  4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s’identificaran i delimitaran aquests assentaments rurals existents, catalogant-los com béns de rellevància local, establint la seua ordenació de manera coherent amb l’estratègia general d’ordenació del territori, evitant la formació de nuclis típicament urbans, salvaguardant els llits naturals, les xarxes de camins rurals, l’estructura parcel·lària històrica i els usos rústics tradicionals propis de l’assentament rural identificat. 

Així,  s’enten que per exemple, el nucli de cases formades pel El Brosseral, El Renc, Mortòrum, i les cases situades junt a la Carretera Cabanes-Ribera, així com les vivendes al voltant de la DIC del Restaurant Tere,  es tracta assentaments rural o nuclis de població tradicional, legalment constituïts i consolidats en el sòl no urbanitzable, o sòl Urbanitzable No Programat Semiextensiu,  que ha de ser catalogat i declarat com bé de rellevància local, tot això d’acord amb el mandat establit en la norma esmentada.

 

Coincidint amb la revisió que s’està fent del Pla General d’Ordenació Urbana del municipi, és el moment idoni per incloure com a tal la delimitació de les zones descrites, així com incloure la declaració de Béns de Rellevància local, ja que aquesta actualització del PGOU no es pot fer en contra dels interessos generals.

 

 

 

 

 

L’ajuntament ha de ser el primer interessat en fer comptable el creixement urbanísitc, amb els drets de les persones, i ací estem parlant del dret a la propietat, i el dret reconegut constitucionalment de la vivenda digna.

 

PER TOT AIXÓ L’AJUNTAMENT DE CABANES ACORDA:

 

1.      Delimitar els nuclis de població esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen,  com a zona rural d’acord a la llei 5/2014 d’Ordenació del territori, Urbanisme i Paisatge, de 25 de juliol.

2.      Amb el que preveu la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià s’inicie l’expedient de declaració de Bé de Rellevància Local dels nuclis de població tradicional esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen.

3.      Es donen instruccions a qui està fent la revisió del PGOU per incloure aquesta delimitació i B.R.L dins la nova proposta de Pla.

4.      Es cree una comissió d’estudi i seguiment formada per l’ajuntament, amb representació dels grup municipals, tècnics, i representació dels veïns afectats, que ajude i assessore en els tràmits per delimitar les zones i obtindre la declaració de Bé de Rellevància Local.

GRUP MUNICIPAL UNITS PEL POBLE- COMPROMÍS 
@unitspelpoble
PLAÇA ESGLÈSIA 5
12180 CABANES
964331001

 

Cabanes, el PP paralitza des de juliol la moció aprovada pel ple per tindre una nova ponència de valors del sòl afectat pel PAI Marina d’Or Golf.

A pesar d’haver-se aprovat a finals de juliol una moció per evitar l’actual abús que estan patint els veïns amb sòl afectat pel PAi Marina d’Or, paralitzat per sentències judicials, però on els veïns tributen des de fa anys com si estiguera en funcionament, el PP de nou ha fet cas omís a la voluntat del plenari i ha paralitzat el compliment d’esta moció, fet pel qual, per aquest ajornament, es fa pràcticament impossible que en 2016 deixen de pagar un IBI i unes plusvàlues que no els corresponen.

 

Text de la moció aprovada e incomplida pel PP :

 

La Ponència de valors dels terrenys situats en el Sector “Marina D´Or Golf” es va informar favorablement per aquest Ajuntament al setembre de 2010, després de detectar una sèrie d’errors numèrics que va motivar la seua prèvia remissió al Cadastre, que va esmenar els mateixos però va mantenir un preu del sòl molt alt per a les seues característiques i l’estat de desenvolupament de l’actuació.
Els qui van preparar els informes no van fer referència a l’obligatorietat de cessió del 10% d’aprofitament a favor de l’Administració Local, normativament establit amb caràcter imperatiu a nivell estatal per a tot el sòl classificat com a urbanitzable, la qual cosa hauria d’haver incidit en el valor final del preu del sòl, disminuint aquest. En la Ponència de valors que es va tramitar conjuntament amb la de “Marina D´Or Golf” de Cabanes, la d’Oropesa derivada de l’aprovació del Pla parcial “Marina D´Or Golf” d’Oropesa (aprovada per la Direcció territorial del Cadastre en el mateix acte administratiu que l’ara referida) sí es fa una expressa referència a aquesta obligatorietat de cessió i la mateixa afecta al preu unitari del sòl, reduint-ho. Prou una comprovació entre les fitxes d’ambdues ponències de valors per a detectar que en Oropesa se’ls disminueix el valor en un 10% que no es minora a Cabanes, quan en tots dos casos es tracta de Sòl urbanitzable de similars característiques.
Eixe error suposa, entre altres coses, que els veïns paguem un 10% d’I.B.I. per les finques situades en el sector “Marina D´Or Golf” o, la qual cosa és el mateix, un enriquiment injust per a l’Ajuntament que ha de ser esmenat immediatament.

 

Per això es proposa a l’ajuntament de Cabanes l’aprovació de la següent moció:

 

Primer: Amb independència de la NECESSITAT DE LA CONFECCIÓ D’UNA NOVA PONENCIA DE VALORS GENERAL que establisca el preu real del sòl i no basat en expectatives que no s’han complit, com la qual existeix ara, l’ajuntament de Cabanes, dins de les seues estrictes competències,  acorda immediatament instar als tècnics municipals i òrgans municipals amb atribucions,  esmenar l’error, compareixent davant la Direcció territorial del cadastre als efectes oportuns

 

Segon: l’ajuntament en ple acorda iniciar els tràmits per intentar determinar la responsabilitat dels qui van confeccionar l’informe que va servir de base per a l’informe municipal favorable a la ponència, recordant que si eixe informe no s’haguera emès en sentit favorable , la ponència mai s’haguera aprovat.

Cabanes, el PP també incompleix des de juliol demanar als regidors del PP retornen el cobrat il·legalment

 

El PP continua desobeint la voluntat del ple de Cabanes, i tot i que la moció per demanar als regidors del PP que tornen els diners cobrats il·legalment va comptar amb el vot favorable de 7 dels 11 regidors de l’ajuntament ( Units pel Poble-Compromís, PSOE i C’s), i el vot en contra dle PP, esta moció presentada per Units, no s’ha complit.

 

 

Units pel Poble explicava que qdesprés del procediment per declarar la lesivitat de l’acord de 2011 sobre els cobraments il·legals dels regidors del PP, sols és recobrarien Uns 18.000 euros, però s’ha evitat encetar un procediment per declarar nul de ple dret els diners cobrats il·legalment pel PP entre 2003 i 2010, que pujarien 137.573 euros de diners dels veïns del municipi, tot i que l’informe jurídic encarregat a la Diputació Provincial contemplava eixa opció.

De 2003 a 2007, els regidors del PP van cobrar Il·legalment 38.463 euros, destacant en especial el que hauria cobrar il·legalment l’alcalde Siurana, entre 2007 i 2011; on A pesar d’un salari net de 1600 euros en 14 pagues, va cobrar il·legalment 46520 euros, cap d’estos diners han estat reclamats.

Per tot això, i donada la gravetat de l’assumpte Units van demanar que :

 

Primer: demanar als serveis jurídics municipals a estudiar si és possible declarar nul de ple dret tot el procediment dels cobraments il·legals i d’esta manera poder exigir els diners cobrats il·legalment pels regidors del PP dónes de 2003.

Segon: apel·lant a l’ètica personal, l’ajuntament de Cabanes comunicarà a cada regidor dels afectats pels cobraments il·legals dónes de 2003 fins l’actual legislatura, la quantia que han cobrat il·legalment, recordant-los que a banda del recorregut legal que puga tindre, que èticament eixos diners son del poble, i per tant, se’ls convida a tornar-los tots.

 

Sols el segon punt de la proposta va ser aprovar al no tindre el suport el primer punt de la resta de grups de l’oposició els quals entenien que el recorregut legal de la mateixa no tenia volta de fulla i estava acabat.

Per això, l’acord del ple que demanava que “  apel·lant a l’ètica personal, l’ajuntament de Cabanes comunicarà a cada regidor dels afectats pels cobraments il·legals des de 2003 fins l’actual legislatura, la quantia que han cobrat il·legalment, recordant-los que a banda del recorregut legal que puga tindre, que èticament eixos diners son del poble, i per tant, se’ls convida a tornar-los tots”, a hores d’ara, no s’ha complit per la falta de voluntat del PP que governa d’esquenes a la voluntat del plenari.

 

Cabanes, l’alcaldia desacata l’acord plenari per retirar les plaques dels delinqüents.

A  pesar de l’acord de la majoria del ple de Cabanes aprovat en 30 de juliol es donava 15 dies per retirar les plaques on figuraren els noms de polítics delinqüents, a 22 d’octubre des de l’alcaldia s’ha vulnerat aquest acord i les paques continues en els espais públics.

 

Units pel Poble-Compromís, formació autora d’esta moció, ja ha traslladat als serveis jurídics de la coalició el cas per vore quines accions dur al respecte.

 

 

 

MOCIÓ PER RETIRAR LES PLAQUES DE DELINQUENTS AL TERME DE CABANES

 

 

En Cabanes, almenys en tres llocs com l’aula de lectura (biblioteca) el poliesportiu, o el centre polifuncional de la Ribera apareixerien noms de delinqüents segons la justícia, com és el cas de Carlos Fabra, obres que havia finançat majoritàriament l’ajuntament i no la Diputació.  Aquestes plaques, se col·locaven sempre abans d’un període electoral.

La col·locació de plaques en les inauguracions, reformes o actuacions fetes per les administracions, on figura en la immensa majoria dels casos la data d’eixe acte, i els noms dels i les  polítiques que en eixe moment ostentaven el càrrec de representació escaient ( consellers i conselleres, president de la Generalitat, alcaldes i alcaldesses,…etc), a pesar de ser un costum, no deixa ser una espècie de patrimonialització en la figura d’una persona del que ha estat una actuació normal inclosa en les atribucions i obligacions del càrrec com gestor i gestora públic,  i pagada sempre amb diners de tots i totes , i no del polític o política de torn; atribuir-se mèrits i personals per un esforç col·lectiu, és més que qüestionable

A banda d’aixó, en casos con el de Carlos Fabra, expresident de la Diputació, condemnat per la justícia,  i tancat a la presó,  embruta el nostre poble amb plaques que no mereix, atribuït-se personalment el fer obres públiques pagades entre tots i totes, cosa que és insultant a la pròpia ciutadania.

L’ajuntament de Benlloch, a la Plana Alta, ha estat capdavanter en donar resposta a este fet i ha ordenat la retirada de totes aquelles plaques, on per exemple, apareguera el nom l’expresident de la Diputació, Carlos Fabra, o de l’ex conseller Rafael Blasco.

Per això es presenta la següent moció

 

Primer: L’ajuntament de Cabanes acorda  regular l’ús de la col·locació de plaques commemoratives de finalització d’obres pagades amb diners de tots i totes, evitant un atribució patrimonialista del gestor o la gestora política de torn.

Segon: L’ajuntament de Cabanes en ple insta a l’alcadia a retirar en un màxim de 15 dies totes les dependències públiques, aquelles plaques commemoratives on figure el nom de persones gestores o representats polítics condemnats per corrupció o frau a l’hisenda pública ( biblioteca, poliesportiu, centre polifuncional de la Ribera, o allò on apareguen polítics condemnats), Igualment, en es retirarien en el futur les plaques en el cas de que es condemnen a polítics ara imputats o que puguen ser condemnats en el futur.

 

Cabanes, l’alcaldia bloqueja l’acord del plenari per revisar els sobre sous de funcionaris que superarien irregularment els 10.800€ a l’any

 

rpt rpt0En la sessió ordinària del plenari de 30 de juliol de 2015, es van aprovar  per part de l’ajuntament en ple de Cabanes fins a 8 de mocions presentades per Units pel Poble-Compromís,  que des de l’alcaldia no s’han complit, a pesar d’haver-se superat en escreix en el cas de les que sí posava un termini de compliment.

 

Aquests incompliments atemptarien directament contra drets constitucionals i dels representants públics. Una d’elles, demanava regularitzar el presumpte abús de salaris de certs funcionaris, després d’haver-se deixat el cas tancat en fals per part del PP.

 

En 2014, i  basant-se en l’informe contractat per l’equip de govern de l’ajuntament de Cabanes amb la Universitat d’Alacant per fer un “ DISEÑO DE UNA ESTRATEGIA DE RECURSOS HUMANOS PARA LA MEJORA DE LA CALIDAD DE LOS SERVICIOS MUNICIPALES”  (http://cabanes.compromis.net/files/2014/12/ESTRATEGIA-RRHH-AYTO-CABANES.pdf ) en un plenari es va constatar, segons els criteris de la universitat, que existeix una gran disparitat de salaris que no s’ajustarien a allò raonable, alguns d’ells per baix ( cas de les netejadores o de la TAG ) i altres molt per sobre del que tocaria.

Entre aquests destaca  segons la RPT (relació llocs de treballs) i la pròpia proposta d’alcaldia,  que el Cap de secció d’urbanisme, infraestructures i medi ambient, estaria cobrant com complement  uns 10.831 més dels que correspondria o  la cap de negociat de comptabilitat i despeses 3362 euros de més a l’any. En tots dos casos, segons la proposta d’alcaldia serien persones sols amb BUP o FP II.

A pesar d’haver-se aportat documents de la Universitat en el qual es deia el  què cobra cada funcionari, i el què hauria de cobrar, el PP, aleshores amb majoria absoluta,  en lloc de regularitzar els salaris al que pertocaria, i rebaixar aquests sous desproporcionats, va decidir de moment deixar aquest complement com complement personal transitori, és a dir, mantindre’l, amb la promesa de mirar d’arreglar-lo ( no especificant ni com ni quan).

La moció presentada per Units i aprovada pel ple del de 30 de juliol acordava que es revisaren els acords del plenari de desembre del 2014, per tal d’eliminar de soca-rel tots aquells complements i sobresous que es consideren injustos, i per altra banda, crear una comissió d’investigació per vore qui i com va decidir aplicar estos complements injustos, i vore quina repercussió legal poden tindre eixes decisions.

La gravetat del cas i de presentar esta moció era per investigar fins quin punt els beneficiats d’aquests complements abusius segons la Universitat, havíem pogut ser part activa en els processos de decisió en els quals es van acordar estos cobraments. Ara, el PP que governa en minoria torna a actuar de manera còmplice amb aquestes actuacions i desoeix la voluntat del plenari municipal.

 

Units ja ha posat aquest cas en mans de serveis jurídics per prendre mesures.