AL PLE MUNICIPAL
MOCIÓ REBUIG AL TTIP
L’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida. Especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.
Les negociacions del TTIP s’estan caracteritzant per l’opacitat, vulnerant el dret de tot ciutadà a saber el que s’està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu només se’ls permet l’accés limitat als textos de negociació. Pel que anem sabent del que es filtra, els poder econòmics pretenen eliminar tràmits burocràtics, normativa ambiental, laboral, de seguretat, etc., per suprimir el control sobre l’acció de les grans empreses i inversors.
Les negociacions inclouen l’establiment de Tribunals d’Arbitratge Internacionals, al marge dels propis tribunals de cada estat, ja que les sentències d’aquests tribunals serien inapel·lables i d’obligat compliment. Les multinacionals pretenen eludir als tribunals nacionals i presentar les seves demandes directament als tribunals d’arbitratge internacionals, la qual cosa, com ja ha quedat demostrat en casos on ja s’han posat en marxa aquests tribunals, suposa sancions milionàries per als estats en benefici de les multinacionals: sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l’Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d’hospitals. En la pràctica les multinacionals demanden a l’administració, exigint indemnitzacions al veure minvats els seus beneficis.
El TTIP també contempla un Consell de Cooperació Regulatòria. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d’elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d’empreses, tindran l’oportunitat d’analitzar prèviament possibles impactes d’aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies davant els esforços legislatius democràtics, fins i tot abans que es posen en marxa. Per tant es limitaria la llibertat per legislar sobre assumptes ambientals, de salut, laborals i financers, entre d’altres.
Un altre dels punts d’aquest acord afecta als drets laborals i la política social. En aquesta matèria l’”harmonització” reglamentària passa per equiparar el “model social i de dret laboral europeu” al nord-americà, molt més precari i, en alguns casos, inexistent: els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l’Organització Internacional del Treball, inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva.
El tractat suposa un atac al dret als serveis d’interès públic ja que debilitaria les normes europees establertes per als serveis d’interès públic. Així, a mode d’exemple, val a dir que facilitaria la privatització de qualsevol servei públic, o limitaria fortament les opcions per a l’adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Com a exemple, es pretén obrir la contractació pública dels serveis de salut a la inversió privada i a la competència estrangera. A més a més s’encaririen les medicines i els serveis de salut, fent-los menys assequibles. Un clar atac al dret a una sanitat pública, gratuïta i de qualitat.
A més a més, el tractat suposaria una gran desprotecció mediambiental. Està en perill el principi de precaució europeu, clau per la política europea mediambiental, amb greus conseqüències sobre la salut i la seguretat de les persones i el medi ambient. Aquí afectarà clarament amb la “lliure pràctica” de les prospeccions petrolieres i el fracking.
Pel que fa a l’agricultura i el consum, amb aquest tractat les multinacionals pretenen garantir sense cap control l’entrada a la UE dels aliments transgènics, la carn de vedella i el porc tractats hormonalment amb químics nocius per a la salut humana i fins i tot cancerígens, com ara la Somatotropine Bovina Recombinant o el Clorhidrat de Ractopamine, o el pollastre esterilitzat amb clor. A més a més, es vol regular la reducció o eliminació dels aranzels, la qual cosa portarà als agricultors europeus a una competència injusta i desequilibrada per part de les grans corporacions agroindustrials americanes.
Pel que fa al sistema financer també es pretén liberalitzar i desregularitzar. Cal dir que incrementar i refermar la lògica actual de rescatar i salvar primer la banca, en detriment dels drets i necessitats de les persones i el medi és un dels objectius del tractat. Les conseqüències són evidents: la desregulació del sector financer està precisament en l’origen de les crisis financeres cícliques que ens assoten des de la dècada dels 70 del segle passat i que sempre paga la ciutadania.
El TTIP promouria la cursa mundial d’acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l’any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d’influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.
Per tot això, es presenta al Ple la següent proposta.
ACORD
Primer.- Instar el Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l’actual text de proposta d’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i Estats Units.
Segon.- Instar el Govern de l’Estat a enviar als grups parlamentaris els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l’estat de les negociacions.
Tercer.- Traslladar aquests acords al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió Europea, i als grups parlamentaris del Parlament Europeu, del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol.