Amb l’entrada en vigor de la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) la realitat territorial adquirix un pes fonamental en la delimitació de les zones en el planejament dels termes municipals.

 

La LOTUP regula la zonificació com una de les determinacions de l’ordenació estructural. La zonificació ha de realitzar-se tenint en compte tant la realitat existent en el terreny com allò que es vol implantar. En este sentit, l’article 25 de la Llei indica que el pla delimitarà, en funció de les característiques del territori, dels seus valors i dels usos a implantar, les diferents zones d’ordenació estructural per a tot el terme municipal.

 

En el propi art. 25, la llei designa els tres grans tipus de zones en què ha d’incloure’s els terrenys del terme municipal: les zones rurals, les zones urbanitzades i les zones de nou desenvolupament. Les zones urbanes i rurals responen a la realitat territorial. El planejament ha de tindre en compte i ha d’estar condicionat al que ja existix en el territori, no es pot ignorar el que ja està construït.

 

Diu la llei que les zones urbanitzades han d’incloure:

  1. Aquells sòls que compten amb els serveis urbanístics (TRLS 2008, apartats 3 i 4 de l’article 12)
  2. Terrenys contigus als ja urbanitzats que permeten la culminació de les trames urbanes existents per mitjà de xicotetes actuacions urbanístiques que no comporten més d’una línia de edificacions.
  3. Els terrenys que presenten dèficit d’urbanització o dotacions. Que hem d’acudir al concepte de sòl urbà que s’ha establit per la jurisprudència i per la doctrina, d’acord amb el qual no s’identifica el concepte de sòl urbò o urbanitzat amb solar i s’establix la consideració d’urbans de sòls que manquen parcialment d’alguns dels serveis urbanístics. També convé considerar la pròpia LOTUP per a diferenciar entre actuacions aïllades i actuacions integrades, de forma que quan es donen les condicions d’actuació aïllada allò normal serà la seua inclusió en la zona de sòl urbanitzat. I assenyalar que en cas de dubte hauria d’analitzar-se què interessa més per a la gestió del sòl dàcord amb les premisses de la llei.

 

 

A l’hora de determinar el nuclis urbans tradicionals, segons la LOTUP, no necessàriament cal identificar-los amb municipis amb pocs habitants, es tracta de nuclis urbans que generalment estan dispersos pel territori.

 

Per tant, s’ha d’incloure en diferents xones els terrenys segons la realitat existent i , dàcord amb allò que s’ha indicat, diferenciar el sòls que ja estan urbanitzats per respondre a alguna de les situacions previstes en la Llei.

 

Així mateix, l’article 27, b), 3, indica que s’ha de diferenciar el nucli o nuclis històrics subjectant-se a ordenacions tendents a preservar les seues característiques morfològiques tradicionals i les activitats que contribuïsquen a vitalitzar-les.Una vegada més la realitat física s’imposa, en este cas complementada per l’existència d’uns valors urbans dels denominats nuclis històrics.

 

També la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià diu que el patrimoni cultural valencià és uns dels principals senyals d’identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que ho integren constituïxen un llegat patrimonial d’inapreciable valor,la conservació i enriquiment del qual correspon a tots els valencians i especialment a les institucions i els poders públics que ho representen.

 

Esta llei té com a objectiu el d’impulsar la formació d’un inventari el més complet possible de tots aquells béns del patrimoni cultural valencià que meresquen una protecció especial.

 

Així, de la mateixa manera que els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, i tenint amb compte la Llei  4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s’identificaran i delimitaran aquests assentaments rurals existents, catalogant-los com béns de rellevància local, establint la seua ordenació de manera coherent amb l’estratègia general d’ordenació del territori, evitant la formació de nuclis típicament urbans, salvaguardant els llits naturals, les xarxes de camins rurals, l’estructura parcel·lària històrica i els usos rústics tradicionals propis de l’assentament rural identificat.
Així,  s’enten que per exemple, el nucli de cases formades pel El Brosseral, El Renc, Mortòrum, i les cases situades junt a la Carretera Cabanes-Ribera, així com les vivendes al voltant de la DIC del Restaurant Tere,  es tracta assentaments rural o nuclis de població tradicional, legalment constituïts i consolidats en el sòl no urbanitzable, o sòl Urbanitzable No Programat Semiextensiu,  que ha de ser catalogat i declarat com bé de rellevància local, tot això d’acord amb el mandat establit en la norma esmentada.

 

Coincidint amb la revisió que s’està fent del Pla General d’Ordenació Urbana del municipi, és el moment idoni per incloure com a tal la delimitació de les zones descrites, així com incloure la declaració de Béns de Rellevància local, ja que aquesta actualització del PGOU no es pot fer en contra dels interessos generals.

 

 

 

 

 

L’ajuntament ha de ser el primer interessat en fer comptable el creixement urbanísitc, amb els drets de les persones, i ací estem parlant del dret a la propietat, i el dret reconegut constitucionalment de la vivenda digna.

 

PER TOT AIXÓ L’AJUNTAMENT DE CABANES ACORDA:

 

  1. Delimitar els nuclis de població esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen, com a zona rural d’acord a la llei 5/2014 d’Ordenació del territori, Urbanisme i Paisatge, de 25 de juliol.
  2. Amb el que preveu la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià s’inicie l’expedient de declaració de Bé de Rellevància Local delsnuclis de població tradicional esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen.
  3. Es donen instruccions a qui està fent la revisió del PGOU per incloure aquesta delimitació i B.R.L dins la nova proposta de Pla.
  4. Es cree una comissió d’estudi i seguiment formada per l’ajuntament, amb representació dels grup municipals, tècnics, i representació dels veïns afectats, que ajude i assessore en els tràmits per delimitar les zones i obtindre la declaració de Bé de Rellevància Local.