Des del Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromis a Cabanes, s’ha adaptat la moció presentada pel partit Republicà a Segorbe, i es demana s’estudie el cost que suposaria el rescat de la gestió de l’aigua al municipi per poder valorar si ix a compte recuperar esta gestió. Des del PP, es va violar sense mutu acord el contracte amb FACSA (empresa investiga per pressumptament finançar il·legalment al PP segons la instrucció del Cas Gürtel) , quan va decidir donar-li la gestió de l’aigua en la part de Torre la Sal a una filial de Marina d’OR, decisió que els tribunals van declarar il.legal. Ara, la proposta seria primera estimar el cost d’aquest rescat, i després poder buscar una solució acordada amb l’empresa.
MOCIÓ PER MUNICIPALITZAR EL SERVEI DE L’AIGUA POTABLE
L’aigua no és una mercaderia sinó un ben comú i, per tant, és absolutament necessari controlar aquest recurs i la seua explotació amb una visió de projecte a llarg termini.
Els recursos hídrics disminuiran previsiblement a causa del creixement de la població, de la contaminació i del canvi climàtic i aquesta escassetat d’aigua potable pugues fins i tot arribar a ser causa de conflictes majors,
Durant la dècada dels anys 80 i 90 es va imposar una tendència a privatitzar la gestió de proveïment d’aigua en les grans capitals d’Europa, fins a l’extrem que a Itàlia en 1994 l’anomenada Llei Galli va imposar el procediment de licitació per a la gestió del sistema hídric, imposant la privatització de factE. Però al juny de 2011, un referèndum nacional va portar a la derogació de les lleis que permetien la privatització d’un sector tan vital per a la població.
La voluntat popular, conscient de la seua importància, està obrint les portes a la gestió local de l’aigua i/o a la seua apropiació per part dels ens locals amb el consegüent benefici per a tots. És innegable que des de fa alguns anys s’està perfilant i desenvolupant en el si de la societat una tendència de tornar a el “públic, estatal i/o local” enfront dels governants pro-gestió privada. Dos clars exemples que la re- municipalització del proveïment de l’aigua és una tendència global i en auge els tenim en les ciutats de Berlín i Paris, que recentment han culminat els processos de “presa directa” de tan important servei públic.
Pel que donem per descomptat la convicció de la superioritat del sector públic per a garantir serveis de bona qualitat a un preu assequible. Estant, doncs, convençuts que el sector públic/municipal té una capacitat de gestió superior o almenys igual al del sector privat, en posar per davant l’interès general enfront d’interès privats i opacs.
Pel que hem d’assumir el repte de demostrar la major eficàcia de la gestió pública respecte a la privada. La gestió ha de dur-se a terme “directament” per l’administració i els seus funcionaris.
El procés de re-municipalització no va a ser fàcil, seran molts els obstacles a superar, ja que l’activitat privada en la seua gestió se sent consolidada i enfortida pels resultats econòmics privats, que certament no semblen tenir la intenció de perdre tan saborós mos i oposaran tota oposició possible.
Des de l’Ajuntament tenim l’obligació de gestionar en benefici de tots els veïns no en benefici de l’empresa privada, sent el nostre primer compromís el de rebaixar la tarifa de l’aigua, la gestió pública permet un estalvi entre el 15 i el 20%.
Som conscients que el principal problema que ens anem a trobar per a la recuperació del servei municipal de proveïment de l’aigua, són els costos de finançament que haurem de disposar per a sufragar les despeses d’indemnització a favor dels actuals gestors. No obstant açò entenem que açò no ha de ser un motiu de renúncia, atès que en l’actualitat l’Ajuntament, pot accedir a un crèdit financer amb una taxa d’interès molt baix, amb el que el balanç final seria molt beneficiós per a tots els veïns.
Els problemes que va a comportar en un futur immediat la gestió de l’aigua de la dessaladora, sense cap demanada, o la inclusió a la força en el consorci d’aigües del Pla de l’Arc, per a que tercer es puguen beneficiar si volen d’eixa aigua, cal que aquest bé es puga controlar des del poder polític i l’interés veïnal, i no el lucre empresarial.
Per tot l’exposat, es proposen al Ple de l’Ajuntament, l’adopció dels següents
ACORDS
Primer. Aprovar la creació d’una comissió de treball tècnica i política que analitze el possible cost de re-municipalització del proveïment d’aigua potable a tot el terme municipal, els seus avantatges i inconvenients, per poder després valorar si convé o no remunicipalitzar aquest servei.