“L’ajuntament de Cabanes sol·licitarà a l’Administració General de l’Estat el retorn  tots els documents robats al poble dipositats encara a l’arxiu de Salamanca, permetent la microfilmació dels mateixos si això es creu convenient però reclamant el dipòsit i titularitat d’aquest documents” , eixe és el text que es va aprovar en el darrer plenari ordinari de l’ajuntament de Cabanes, per unanimitat.

Per aplegar a l’acord, i després de que el PP censurara 6 de les 8 mocions d’Units pel Poble-Compromís, i votara en contra de la setena, es va haver de retirar el text que deia que “ l’ajuntament de Cabanes insta als diversos grups parlamentaris de les Corts Valencianes a complir amb allò aprovat el  17 de maig del 2004 i crear una  comissió que sol·licite la devolució tots dels papers valencians requisats en Salamanca, petició que es feia emparant-se en el que diu la Llei de Patrimoni Cultural Valencià”

 

           

El 12 de juny de 1938 entra l’exèrcit colpista a Cabanes, i a partir d’aleshores, comença una espiral de repressió, aniquilació i persecució als defensors de la legalitat, part de la documentació de l’ajuntament desapareix, i part se’n va a l’arxiu de Salamanca per poder castigar als demòcrates.

En l’actualitat, són pocs els documents referenciats encara existents a la ciutat Castellana pertanyents al municipi, però a l’ajuntament no es conserva per exemple el llibre d’actes de  1936, el de 1937 només té les sessions compreses entre maig fins a novembre, estan les demés pàgines arrencades, i del 1938, només estarà el llibre d’actes del nou ajuntament franquista ( faltant per tant des de gener a 11 de juny de 1938).

 

Durant el plenari, es va recorda com els avantpassats polítics i en molts casos familiars, del dirigents del PP actual al municipio, van ser el ques van perpetre l’expoli i també la repressió als veïns demòcrates del municipi

 

 

Text de la moció

El 26 d’abril del 38 els colpistes creaven a la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, encarregada de requisar tota la documentació d’organismes republicans, partits, sindicats, “desafectos al Movimiento nacional y que sean susceptibles de suministrar al Estado información referente a la actuación de sus enemigos.’  Desenes d’ajuntaments valencians patien també l’espoli dels seues papers, documentació tota aquesta que va servir en molts casos condemnar a mort a milers de  persones, i que a dia d’avui, els referents al nostre poble , al contrari del que ha passat en altres que han pogut aconseguir-ho, continuen en Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris.

 

El  17 de maig del 2004 aquestes Corts aproven, per unanimitat, en una comissió, amb els vots del Grup Parlamentari  del Partit Popular, que sol·licite la devolució dels papers valencians requisats en Salamanca, petició que es feia emparant-se en el que diu la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.
Segons els historiadors i especialistes, fins a 80 tones de papers valencians s’amunteguen a Salamanca, i en el cas de Cabanes, es conserven  en l’arxiu de la ciutat castellana, diversos documents que afecten a l’ajuntament legítim de Cabanes, i a veïns del municipi.

Actualment, si qualsevol persona o historiador vol accedir a eixa informació, per estudiar-la o llegir-la, ha de desplaçar-se a Salamanca.

 

Documents com aquest, estan en caixes a l’Arxiu de Salamanca, van ser espoliats dels ajuntaments republicans per l’exèrcit franquista, per poder mirar-los en lupa i després reprimir, castigar, i condemnar a mort a gent que en molts casos simplement va defensar la legalitat. L’accés a certa documentació ajuda a superar maniqueismes i histories sense matisos, però, si algú vol estudiar-los ha de fer més de 650 quilòmetres, perquè el botí de guerra continua en les mateixes mans. Ja he perdut el compte del número de vegades que he demanat per via moció al plenari, el retorn d’aquests papers, perquè estiguen al poble, en un arxiu municipal. I la resposta del PP sempre ha estat la mateix