Amb l’excusa que s’habilitaria un ordinador en el rebedor de l’ajuntament a mode de bústia de suggeriments i “que la gent pel carrer ja fa les seues queixes”, el PP va rebutjar instaurar els pressupostos participatius en el municipi.
Confonent el clientelisme amb un procés participat i treballat en temps i formal, els conservadors va votar en contra de la moció presentada pel grup municipal d’Units pel Poble-Compromís que demanava que l’Ajuntament de Cabanes es compromet a inciar els tràmits per dotar-se d’uns procés de pressupostos participatius, de manera que els veïns i veïnes del poble puguen decidir almenys una part del pressupost d’inversions.
Units van recordar que els pressupostos municipals sempre són presentants a últim hora pel PP, tancats i sense opció a fer cap aportació a l’oposició; on totes les esmenes demanada sempre s’han votat en contra.
El grup de l’oposició va posar com exemple de municipi on es fan els comptes participatius, el veí poble de Benlloch.
Què són els pressupostos participatius:
El govern obert es basa fonamentalment en tres principis bàsics: transparència, col·laboració i participació. La participació ciutadana implica una nova forma de relacionar-se entre la ciutadania i els poders públics, on els primers, junt amb les associacions cíviques, s’impliquen tant en la formulació com en l’execució i el control de les polítiques públiques que fins ara havien estat controlades pels poders públics. En els darrers anys hi ha hagut una demanda més alta per part de la ciutadania d’intervenció directa en els governs. Exemple paradigmàtic d’això és l’eclosió del moviment 15M, un experiment de democràcia directa on centenars de milers de ciutadans de tot l’Estat reclamaven un aprofundiment democràtic, una nova forma de democràcia més directa. Cada volta tenim una ciutadania que vol, que exigeix ser informada, ser consultada i que vol decidir sobre les polítiques més enllà del vot cada quatre anys. La ciutadania reclama avançar a un model on la democràcia directa –la democràcia quotidiana– siga compatible amb la democràcia representativa que s’ha practicat fins ara. L’elecció democràtica dels representants no pot suposar un fre a la participació directa dels ciutadans en els assumptes públics, tal i com recull i garanteix l’article 23 de la Constitució Espanyola (Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants […]).
Però la participació ciutadana no és només beneficiosa per a la ciutadania, també ho és per als governants. S’estableixen relacions de complicitat amb la ciutadania, que al seu torn afavoreixen la implementació de les polítiques decidides entre ella i els governants.
En definitiva, amb la participació ciutadana s’eixampla el concepte de democràcia, ja que persegueix que els habitants d’un lloc siguen subjectes socials, amb més capacitat per a transformar el medi on viuen i on exerceixen un major control sobre els seus òrgans polítics, econòmics i administratius.
Al desembre de 2001 el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va aprovar la Recomanació als Estats per a la Participació dels Ciutadans en la Vida Pública a l’Àmbit Local on es detectaven diversos problemes, entre ells una separació cada volta més gran entre la ciutadania i els representants públics. A més, al nostre Estat la llei 57/2003 va suposar un avanç en l’aprofundiment de mesures tendents a incrementar la participació ciutadana. Entre eixes mesures obligava als majors ajuntaments, com el de València, a tindre un Reglament de Participació Ciutadana i introduïa eines com l’iniciativa ciutadana i la consulta popular, la creació del Consell Social de la Ciutat i també a la creació d’una comissió especial de suggeriments i reclamacions. Paral·lelament, la Generalitat Valenciana va aprovar la Llei 11/2008, de 3 de juliol, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana, on també s’introdueixen elements de participació en la vida política local.
Una de les eines més importants que té la ciutadania en aquest àmbit són els pressupostos participatius, mitjançant els quals tots els veïns i veïnes poden participar en l’elaboració del pressupost públic municipal. Normalment es reconeix a Porto Alegre (Brasil) com la primera ciutat en aprovar esta metodologia a l’any 1989 i a partir d’aquell any s’ha anant estenent per moltes ciutats brasileres i de la resta del món. En l’actualitat més de 50 països els que apliquen aquesta metodologia, entre ells l’Estat espanyol i dins de l’Estat, a moltes ciutats valencianes (Elx, Alacant, Castelló…). De fet, Cabanes, no ha fet cap iniciativa per implementar els pressupostos participatius.
Normalment els processos participatius en els pressupostos han permès a la ciutadania triar una part del pressupost d’inversions, i de manera descentralitzada en el territori. L’objectiu principal és introduir un mecanisme de democràcia directa en la gestió pressupostària. D’aquesta manera la ciutadania no és una mera observadora de l’acció del govern i pot co-decidir una part del pressupost públic. Perquè qui millor que els veïns i veïnes d’un barri o districte per a saber quines són les infraestructures prioritàries?
Tenim al poble de costat un exemple clar de com és possible i positiu implicar als veïns en l’elaboració dels seus pressupostos; el cas de Benlloch