En març passat es donava a conèixer que El Tribunal Superior de Justícia de la CV, sala contenciós – Administrativa, secció 5a va dictar sentència per la qual donava la raó a l’empresa FACSA contra l’ajuntament de Cabanes i Construcciones Castellón 2000 SAU (Marina d’Or) i invalida la concessió del servei de subministre de l’aigua del sector del PAI Torre la Sal a la pròpia empresa Marina d’Or, i ha de tornar-se-li la concessió a l’empresa FACSA, curiosament, no obstant, aquesta sentència ix al temps que expira la concessió de cinc anys donada a Marina d’Or.
Per fer tota eixa operació il·legal, l’empresa no va gastar-se un sol euro, i van ser els veïns de Cabanes els qui van sufragar tots els informes i despeses judicials d’una concessió tant irregular, concretament 11,999,04 euros per demanar un informe a la carta a un professor de la UJI que després va demostrar es basava en falsedats segons el propi TSJ CV, dues factures de 10.000 i 20.600 euros es va haver de pagar a l’advocat Jose Luis Breva per defensar a l’ajuntament front als judicis instats per FACSA, i 189,63 a la procuradora, tot per a que al final tinguera la raó FACSA i retornara la concessió a aquesta empresa.
CRONOLOGIA
En la sessió plenària de 27 de setembre de 2007, amb el vot favorable del PP, l’abstenció del PSOE i el vot en contra del avui regidor d’Units pel Poble-Compromís, Carles Mulet, es va llevar-li la gestió de l’aigua a Facsa, tot i tindre aquesta empresa la concessió fins al 2025, i donar-li-la a l’empresa Marina d’Or, dins de l’àmbit del PAI Torre de la Sal.
Aquesta concessió era totalment il·legal, i mancava de cap informe de secretaria ni de cap tècnic municipal, i ara els tribunals reconeixen que la concessió a Facsa era fins al 2025 i en tot el seu terme municipal, per tant, també afecta als PAIS que puga desenvolupar l’empresa Marina d’Or en Cabanes ( Torre la Sal i Mundo Ilusión)
Mulet va presentar una denúncia a la Fiscalia, i es van encetar Diligències d’Investigació Penal contra l’equip de govern que estava en 2007, que es van acumular amb altres tres casos oberts també relacionats amb el PAI, tots ells van formar un nou cas, que va a passar a ser una investigació “secreta” de la qual no s’ha tornat a donar compte a la part denunciant. Per la seua part, Facsa, va encetar la via contenciós administrativa, que ha donat el seus fruits, i dóna la raó a l’empresa i a l’oposició
Ara, els veïns del PAI, centenars de vivendes, la majoria d’elles embargades pel Banc de Sabadell a Marina d’Or, però venudes ja a particulars, o casos de famílies que fa anys hi viuen, no saben encara la repercussió real d’aquest fet, de si s’hauran de canviar els equips de subministre d’aigua i el cost que això els pot repercutir; cost al qual èticament haurien de fer front els responsable polítics d’eixa decisió. ( l’aigua que subministrava Marina d’Or al PAI és procedent d’una dessaladora de menudes dimensions que té l’empresa i FACSA subministrarà aigua des dels pous que explota)
Els veïns ara han de revisar totes les canonades i comprar un descalcificador (per defecte en tots els edificis de Marina d’Or no l’inclouen per ser aigua dessalada) que cal augmentar el pressupost en la neteja de l’aljub i segurament canviar algun altre dispositiu.
La cronologia dels fets, ve des del principi de la tramitació del PAI (2003-2004), on Facsa, empresa que té la concessió del subministrament hídric al municipi, va advertir que el PAI no tenia garantida l’aigua per la seua complexitat; cal recordar com la Conselleria de Medi Ambient va condicionar l’inici de les obres del PAI a tindre resolt i en funcionament tant la dessaladora com la depuradora, cap d’elles realitat a hores d’ara, i malgrat això, en agost de 2006, en contra del que estipulava la DIA; es van concedir les llicències.
Facsa va advertir que era inviable d’ara garantir l’aigua, donat que ni la dessaladora era un realitat, i els aqüífers de la zona estaven sobre explotats. Les presses de l’empresa en obtindre les cèdules d’habitabilitat, ocasionen les pressions per tancar en fals els permisos d’aigua; tot i vulnerant la pròpia legalitat, donat que les llicències d’obres també condicionaven el donar les cèdules d’habitabilitat a tindre desenvolupat tot el PAI, i en 2007 es volien donar llicències d’ocupació a les instal·lacions acabades, en qüestió de setmanes.
Com Facsa no entra al joc de l’empresa Marina d’Or, l’equip de govern de l’ajuntament de Cabanes, encarrega, digitalment, un informe a un professor de la UPV, Francisco-Javier Company Carretero, conegut per semblants aventures, per tindre una justificació “tècnica” de la decisió política que es vol prendre, i aquest, fa l’informe a la carta, que serveix d’argumentari per al PP, òbviament, pagat amb els diners de tots els veïns.
Argumentant que FACSA només tenia concedit l’abastiment d’aigua al municipi, i no a les actuacions urbanístiques del litoral, i com “ l’agent urbanitzador acredita disposar de dessaladora pròpia legalitzada i amb instal·lacions que permeten cobrir sobradament el servei fins que s’implante la dessaladora que està promovent l’Estat” es signa un conveni amb el propi promotor del PAI per a que per mitjà de la seua pròpia dessaladora, siga qui gestione el subministrament d’aigua a tot el PAI, mancomunant el servei amb el veí ajuntament d’Orpesa.
Segons el conveni aprovat en 2007 entre ajuntament i Marina d’Or, és el propi Jesús Ger, qui s’autoritzarà i dotarà d’aigua per al seu PAI, per mitjà de la seua pròpia dessaladora, que fins eixa data es desconeixia existia , i serà, durant cinc anys, qui cobrarà als propis subministrats tots els serveis, canons i consums d’aigua.
Durant cinc anys, mentre el Contensiós-administratiu ha seguit el seu curs, l’empresa ha pogut gaudir del seus subministre d’aigua de manera irregular, i ha pogut fer i desfer al seu lliure designi. Ara, un cop l’empresa ha incomplint els terminis, ha deixat el PAI sense fer, s’ha quedat bona part de les vivendes el bancs, els tribunals donen la raó a FACSA i a l’oposició.