Cabanes 24 de abril de 2012. El grup municipal d’Units pel poble-Compromís Municipal ha intentat avui fer entrar en raó a l’alcalde del municipi, advertint-li de la inviabilitat de mantindre la convocatòria del pròxim ple ordinari de l’ajuntament per al dijous proper a les 12:30 del matí.
La convocatòria d’aquest ple a les 12:30 del matí, és completament irregular i possiblement il•legal al vulnerar allò acordat en el primer ple de l’actual mandat, el de 23 de juny de 2011,on textualment s’acorda per unanimitat, celebrar totes les sessions ordinàries de l’ajuntament ple, el darrer dijous de cada bimetresa les 19 hores. L’article 78 del ROF diu que la decisió del Ple no la pot alterar l’alcalde de forma unilateral sinó que fa falta un altre acord per a la seua vàlida modificació. I l’alcalde estaria impedint que determinats membres de la Corporació puguen assistir a les sessions plenàries per aquest canvi arbitrari, infringeix el que es disposa en l’article 23 de la Constitució Espanyola: 1. “Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics directament o per mitjà de representants, lliurement triats en eleccions periòdiques per sufragi universal”. Existeixen nombroses sentències que ens donen la raó: La negativa de l’Alcalde o President a celebrar sessió ordinària en la data prefixada lesiona el dret fonamental de participació en els assumptes públics recollit en l’art. 23-CE. ( STS de 9 de Juny de 1988) . Avui, a pesar d’intentar fer recapacitar a l’alcalde, i d’haver enviat sentències advertint de la irregularitat, no ha estat possible. La gravetat del fet està primer de tot, en trair de nou la paraula donada, ja que el recuperar les sessions plenàries a les 7 de la vesprada havia estat una reivindicació de l’oposició, sobre tot per retornar al poble el dret a acudir als plens ( si es fan a les 12:30, la gent que treballa no pot acudir). L’alcalde que sol eixir sempre molt mal parat dels plens per la incapacitat a respondre i estar a l’altura, ha pres bona nota i ha optat per impedir l’accés als veïns. Però allò més greu és que no respecte la paraula donada, i un càrrec públic sense paraula és un perill públic. En segon terme, perquè dificulta als regidors que no viuen de l’ajuntament ( l’oposició), a acudir als plens ( per motius obvis, algunes activitats professionals no permeten deixar la feina a les 12:30 del matí per acudir a una comissió o ple) En tercer lloc, perquè vulnera els acords plenaris i això crea un precedent perillós, ja que quant hom perd l’ oremus i es creu per sobre dels acords oficials, pot deixar sense efecte tots els acords. A més, s’entra en una dinàmica en la qual tot l’acordat en aquest ple pot ser nul de ple dret i sense efectes, i al final, obligarà a dur a l’equip de govern als tribunals per infringir la normativa. En quart lloc, perquè un alcalde que cobra 2400 euros al mes, més 100 euros a la setmana per Junta de Govern, més 100 euros de ple, més 50 per comissions informatives, hauria de dedicar-se les 24 hores al seu poble, i no com ara, que li molesta anar per les vesprades per poder dedicar-se als seus negocis particulars. Aquesta decisió unilateral, autoritària i irracional tira per terra les promeses de diàleg i bones pràctiques dels regidors del PP, i els ancora en la dreta més extrema i irrespectuosa, sent responsables tot l’equip de govern d’aquesta falta de respecte als propis veïns, a l’impedir-los acudir al ple. A col•lació, columna de la COPE d’avui: DIMARTS, ABRIL 24, 2012 El valor de la paraula http://carlesmulet.blogspot.com.es/2012/04/el-valor-de-la-paraula.html#more columna d’avui a la COPE La paraula donada i el seu compliment diferencia a les persones de veritat, aquelles que tenen alguna cosa dins, les persones de bona fusta, de les persones prescindibles, sense valor, volàtils. Els contractes verbals sempre han estat una tradició valenciana, amb més valor simbòlic que els documents firmats per una dotzena de notaris, veritat que és una paraula preciosa, “aparaular”. Per això, quant una persona te falta a la paraula, perd tota la dignitat i credibilitat i més si és un polític o càrrec públic. ¿ Qui es fia de qui promet, per la seua paraula, complir o fer qualsevol cosa, per a la primera de canvi fer justament el contrari?. Ens podem equivocar tots, i ahi d’aquell que no s’enganya mai, el rectificar és tot un art, que s’aprèn a l’errar, i aprendre a trobar les coses en les quals ens hem enganyat, demanar disculpes, corregir i evitar caure en els mateixos errors, és també una activitat gratificant. Qui creu tindre sempre la veritat absoluta, qui creu tindre sempre la raó, no sol ser una persona massa sensata. Per això, la dignitat de les persones va més enllà del seu ofici o de la seua aportació temporal, en el cas dels polítics; un no naix càrrec públic i la seua permanència en les institucions mai deuria ser vitalícia, per això, a banda de l’arrogància i el perdre la perspectiva de la realitat que puga provocar assumir un càrrec als propens a tindre deliris de grandesa, qui pateixen d’egos malaltissos, està la realitat de que després d’eixa etapa, hem de tornar a ser persones, poder caminar per carrer amb la cara ben alta, haver deixat una gestió neta i transparent, i haver intentat ser una persona correcta. Les ideologies, la formació, l’interés, fa vore les coses des de perspectives molt diferents, i sovint confrontades, però això mai es pot fer perdent el respecte; els que estan al govern estan perquè una majoria ho ha triat, però els que estan a l’oposició, també representen igual de legítimament a una porció del poble, i per tant, com a veu del poble , i no entendre això, és no ser un demòcrata. Gestionar les coses de tots, tindre en les teues mans el futur de les persones en major o menor mesura ha de donar de precís vertigen i una responsabilitat tremenda, alguns potser s’ho agarren simplement com a un instrument per traure un jornal, de la mateixa manera que podrien estar fent qualsevol altra cosa, per a alguns, açò és algo infinitament més, una vocació, un servei, un intent per canviar les coses, un no saber estar sense intentar-ho. Per això, conceptes com dignitat han de ser exigibles a qui està en càrrecs públics, donar exemple, ser humil, dialogant, acceptar les crítiques, assumir no tindre sempre la raó, saber escoltar i aplegar a consensos. I també, saber defensar les idees i punts de vista. Som tots persones, i ens hem de comportar com a tals, i la paraula ens diferència, a alguns de les bèsties. – + info 605440283 http://unitspelpoble.tk/ [email protected]