Compromís presentarà esmena als Pressupostos Generals de l’Estat demanant una partida per arreglar l’Estació de la Ribera de Cabanes

 

Des del Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís, s’ha avançat que s’ha presentat una petició al diputat en el Congrés de Compromís, Joan Baldoví, perquè entre les múltiples esmenes als pressupostos General de l’Estat, es destine un partida per adequar i condicionar i posar en valor l’edifici de la història estació de la Ribera de Cabanes, per donar-li un ús social al quedar actualment en desús per la falta de parada dels trens.
Baldoví ha va demanar l’any passat aquesta petició que va ser desestimada pel Govern Central, al igual que va passar a Cabanes, on el PP va rebutjar la moció que demanava actuar davant el risc d’ensorrament de l’edifici.
Aquesta estació es tracta d’un edifici construït a principis del segle XX, que concentra les característiques arquitectòniques pròpies d’una època (anys 20-30) amb una economia no massa favorable. L’edifici està a mig camí entre un estil clàssic i un modernisme auster, on la modulació, la proporció, la senzillesa i la funcionalitat són les notes dominants, rebutjant en tot moment la decoració excessiva, els revestiments innecessaris i les reminiscències tradicionalistes.
Cal destacar, i per aquest motiu es demana la seva protecció i posada en valor, la particular tipologia de l’edifici, que per tractar-se d’una edificació de certa importància dins de la xarxa de ferrocarrils, compta amb dos plantes. La planta baixa es destina a estació i serveis per als viatgers i la superior a vivenda del personal de l’estació.
Malgrat tractar-se de construccions estandarditzades projectades per implantar-se arreu del territori, trobem que aquesta estació de Cabanes suposa un element referent dins del mapa ferroviari castellonenc per la notable importància que tingué en altres èpoques. L’edifici en qüestió mostra una estudiada modulació que s’aprecia principalment a les façanes, on la potent imatge dels llenços de maçoneria de pedra calcària treballada amb juntes en diagonal es veu interrompuda pels detalls realitzats amb rajola massissa als remats de cantoneres i recercat dels buits, cosa poc freqüent en edificis semblants, ja que normalment contaven amb fàbriques de baixa qualitat que es solien revestir amb morters i pintures de calç, una mostra més de la cura del treball realitzat amb els materials emprats en aquesta estació..
Ara, s’espera un mínim de sensibilitat per poder recuperar i posar en valor aquest edifici, que podria emprar-se per fomentar el turisme en la zona propera al Prat de Cabanes-Torreblanca, o incloure’l com centre d’interpretació de les torres vigia medieval costaneres ( quatre en el terme municipal de Cabanes més l’esglèsia fortalesa d’Albalat)

Units aconsegueix unanimitat per demanar a Cultura inicie el procediment perquè el Mortòrum siga declarat BIC

El Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes, ha aconseguit que els tres grups municipals acorden que l’ajuntament inste a la Conselleria de Cultura a incoar un expedient per declarar Bé d’Interés Cultural (BIC) el poblat de l’era del bronze i ferro del Mortòrum i el túmul funerari existent a les seues immediacions.

S’ha aprovat al mateix temps demanar una major implicació tant de la Generalitat com la Diputació en continuar amb els treballs arqueològics en la zona, que es duen a terme de manera intermitent.

L’important poblat de l’edat del bronze i del ferro, el túmul funerari proper al poblat, les mines de ferro als peus de la muntanya emprades des de temps immemorial, fan d’aquest conjunt arqueològic encara una caixa de sorpreses on poder troballes que van des de l’edat del neolític del bronze fins a les primeres referències romanes, passant per l’edat del ferro, l’època ibera o el probable contacte comercial amb els fenicis.

Per al grup municipal Units pel Poble-Compromís “estem davant d’un enorme potencial arqueològic que ben explotat, respectat i amb les corresponents inversions, seria un complement per rellançar al terme municipal de Cabanes com un destí turístic que conté diversitat i patrimoni”.

Aquest possible “parc arqueològic” està envoltat de l’anul·lat PAI Marina d’Or Golf, i per això és ara el moment de en previsió de qualsevol esdevenir que puga tindre el futur del fallit gegantí gran PAI, posar en valor i establir les figures de protecció necessàries i en especial, fer que des del servei d’arqueologia de la Diputació es puga continuar amb els treballs arqueològics que s’han dut de manera intermitent, i poder ampliar-los a altres entorns com ara les mines de ferro.