Units pel Poble-Compromís presenta per oficialitzar la cessió del Castell de Miravet i començar la seua recuperació

 

Cabanes, a 04 de maig de 2016. El Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes, ha presentat una nova proposta al plenari per desbloquejar la situació d’inacció que es va arrossegant des de 2012, quan el PP es va negar  a aprovar una proposta per intentar recuperar el Castell de Miravet, en greu risc de desaparició.

Des d’aleshores, a pesar de l’oferiment del propietari en cedir gratuïtament l’immoble, s’ha viscut una paràlisi en aquesta proposta.

A finals de 2011 es denunciava davant del ple una notable pèrdua de diferents peces de maçoneria de la part superior del llenç de la torre de l’homenatge, problema que ve aparellat amb el fissurament de tota la façana i que afectava de manera directa a l’estabilitat de les parts que resten en peu. Un arquitecte local posava en coneixement aquests signes de deteriorament que s’havien agreujat en la visita feta en poc més d’un any, cosa que fa pensar que si en 21 mesos s’ha ensorrat una part important de la torre de l’homenatge (part més representativa del castell) i que aquesta ha quedat seriosament danyada, es qüestió de mesos que es produisca un col·lapse major.

La moció presentada ara fa un repàs cronològic dels fets:

– En desembre de 2011 vam presentar nova moció davant l’alarmant estat de ruïna en el qual es troba el Castell de Miravet.

– Arran aquella moció es va comunicar a la Conselleria competent aquesta situació ( 25/01/2012)

– En data 07/02/2012 la conselleria sol·licita a l’ajuntament les dades del propietari.

– En febrer de 2012, l’ajuntament rep escrit del propietari de l’immoble en el qual cedeix gratuïtament al municipi o a organisme competent els drets que puguera tindre sobre les ruïnes de l’antic poblat de Miravet.

– En març d’aquell any la Direcció General de la Conselleria sol·licitat informe sobre l’estat de l’immoble i mesures a adoptar, i l’ajuntament remet un informe del tècnic municipal.

– En març de 2012 hi ha una vista d’Inspecció dels tècnics de patrimoni de la Conselleria al castell. Entra altres conclusions es destaca la necessitat de millorar els accessos per tal de poder fer qualsevol obra de conservació.

Des d’aleshores, res més s’ha fet, a pesar de ser un tema que ix en cada plenari ordinari, on fins ara des de l’equip de govern s’havia estat bloquejant sense donar cap pas amb l’excusa de que no es tenia clar qui era realment el propietari. En els darrers plenaris s’ha informat que es té clar ja que el propietari és qui efectivament es sabia, i qui va cedir l’immoble.

Per tot això, des d’Units pel Poble-Compromís s’ha proposat :

PRIMER: Iniciar de manera urgent els tràmits per signar un conveni entre l’actual propietari i l’ajuntament per fer efectiva la cessió gratuïta del poblat del castell de Miravet a l’ajuntament de Cabanes.

SEGON: Iniciar de manera urgent des de l’Ajuntament els tràmits amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural  per demanar la millora dels accessos al recinte.

TERCER: Iniciar els tràmits des de l’Ajuntament per redactar el Pla Director del Castell de Miravet, amb la finalitat de planificar en un futur intervencions de tipus patrimonial i de posterior posada en valor.

QUART: Demanar l’assessorament pertinent als tècnics de Patrimoni de la Direcció Territorial de Cultura de Castelló.

Importància del Castell de Miravet: El conjunt del Castell de Miravet es troba sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d’abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol, i passa a considerar-se Bé d’Interés Cultural en base a allò establert en la Disposició Addicional Primera de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998) de la GV, segon la qual aquests immobles; castells, torres defensives i altres construccions fortificades, passen a ser declarades BIC.

D’aquest conjunt arquitectònic es té les primeres referències històriques a l’any 1091, quan és conquerit temporalment pel Cid, al seus habitants; els musulmans.

És Alfons II qui en 1178 promet al bisbat de Tortosa la concessió de la futura ‘‘tinença de Miravet’’, un cop siga conquerida la comarca, fent-se efectiva la mateixa amb la caiguda en 1233 de Borriana. El Castell passarà a ser l’epicentre de la Tinença de Miravet, a partir de la qual el bisbe tortosí Ponç de Torrellas repobla tot el territori del que avui són el termes municipals de Cabanes, Benlloc i Torreblanca,

És a partir del XVI quan el castell i les zones del voltant es van despoblant .Poc a poc, el despoblament van anar arruïnant aquest conjunt arquitectònic de gran vàlua adaptat a l’abrupta geografia de la muntanya, tot i que encara es poden contemplar la torre de l’homenatge, els seus distints recintes emmurallats, portes, torres, murs i arcs, aljubs, edificacions de tot tipus com ara les ruïnes del poblat que hi havia dins dels propis murs o l’església de Sant Martí i Sant Bartomeu fora de les antigues muralles.

Aquestes restes, a més del valor sentimental que tenen a tota la comarca, disposen d’unes característiques arquitectòniques i històriques de gran interès, per conèixer i posar en valor els castells d’origen musulmà repoblats pels cristians i les seues transformacions al llarg de la història

La recuperació del mateix encara és un fet possible, ja que, tot i l’estat de ruïna, n’és recuperable la pràctica totalitat del conjunt si hi ha una voluntat d’aconseguir-ho per mitjà d’un pla integral de restauració de tot el conjunt arquitectònic. La restauració del mateix, evitaria la seua desaparició a mitjà termini, i seria un legat impressionant per les generacions futures, a més d’un al·licient impagable per potenciar el turisme d’aquest indret.

Legislació aplicable :

Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià. Article 5. Col·laboració dels particulars.

  1. Els propietaris i posseïdors de béns del patrimoni cultural valencià ( bic i brl) han de custodiar-los i conservar-los adequadament a fi d’assegurar el manteniment dels seus valors culturals i evitar la seua pèrdua, destrucció o deteriorament.
  2. Qualsevol que tinguera coneixement del perill de destrucció, deteriorament o pertorbació en la seua funció social d’un bé del patrimoni cultural, o de la consumació de tals fets, haurà de comunicar-ho immediatament a l’administració de la Generalitat o a l’Ajuntament corresponent, els que adoptaran sense dilació les mesures procedents en compliment de la present Llei.
  3. Totes les persones físiques i jurídiques estan legitimades per a exigir el compliment d’esta Llei davant de les administracions públiques de la Comunitat Valenciana. La legitimació per a l’exercici d’accions davant dels tribunals de justícia es regirà per la legislació de l’Estat.

Artículo 18. Obligaciones de los titulares.

  1. Los propietarios y poseedores por cualquier título de bienes incluidos en el Inventario General del Patrimonio Cultural Valenciano están obligados a conservarlos y a mantener la integridad de su valor cultural.

Artículo 40. Ruina.

  1. Si, pese a lo dispuesto en el artículo 18 de esta Ley, llegara a incoarse expediente para la declaración de la situación legal de ruina de un inmueble declarado de interés cultural, la conselleria competente en materia de cultura intervendrá como interesada en dicho expediente, cuya incoación deberá serle notificada. El expediente deberá ser también sometido a información pública por plazo de un mes a fin de hacer posible el cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 5.3 de esta Ley.

La incoación del expediente podrá dar lugar a la expropiación del inmueble en los términos establecidos en el artículo 21.

Units pel Poble-Compromís presenta para oficializar la cesión del Castillo de Miravet y empezar su recuperación 

Cabanes, a 04 de mayo de 2016. El Grupo Municipal de Units pel Poble-Compromís en Cabanes, ha presentado una nueva propuesta para el próximo pleno,  para desbloquear la situación de inacción que se va arrastrando desde 2012, cuando el PP se negó a aprobar una propuesta para intentar recuperar el Castillo de Miravet, en grave riesgo de desaparición.

Desde entonces, a pesar del ofrecimiento del propietario en ceder gratuitamente el inmueble, se ha vivido una parálisis en esta propuesta.

A finales de 2011 se denunciaba ante el pleno una notable pérdida de diferentes piezas de masonería de la parte superior del lienzo de la torre del homenaje, problema que viene emparejado con la fisura de toda la fachada y que afectaba de manera directa a la estabilidad de las partes que restan en pie. Un arquitecto local ponía en conocimiento estos signos de deterioro que se habían agravado en la visita hecha en poco más de un año, cosa que hace pensar que si en 21 meses se ha hundido una parte importante de la torre del homenaje (parte más representativa del castillo) y que esta ha quedado seriamente dañada, se cuestión de meses que se produzca un colapso mayor.

La moción presentada ahora hace un repaso cronológico de los hechos: 

– En diciembre de 2011 presentamos nueva moción ante el alarmante estado de ruina en el cual se encuentra el Castillo de Miravet.

– A partir de  aquella moción se comunicó a la Conselleria competente esta situación ( 25/01/2012)

– En fecha 07/02/2012 la Conselleria solicita en el ayuntamiento los datos del propietario.
– En febrero de 2012, el ayuntamiento recibe escrito del propietario del inmueble en el cual cede gratuitamente al municipio o a organismo competente los derechos que pudiera tener sobre las ruinas del antiguo poblado de Miravet.

– En marzo de aquel año la Dirección general de la Conselleria solicitando  informe sobre el estado del inmueble y medidas a adoptar, y el ayuntamiento remite un informe del técnico municipal.

– En marzo de 2012 hay una vista de Inspección de los técnicos de patrimonio de la Conselleria al castillo. Entra otras conclusiones se destaca la necesidad de mejorar los accesos para poder hacer cualquier obra de conservación.

Desde entonces, nada más se ha hecho, a pesar de ser un tema que sale en cada pleno ordinario, donde hasta ahora desde el equipo de gobierno se había estado bloqueando sin dar ningún paso con la excusa de que no se tenía claro quién era realmente el propietario. En los últimos plenos se ha informado que se tiene claro que es propietario quien efectivamente se sabía, y quien cedió el inmueble.

Por todo esto, desde Units pel Poble-Compromís se ha propuesto :

PRIMERO: Iniciar de manera urgente los trámites para firmar un convenio entre el actual propietario y el ayuntamiento para hacer efectiva la cesión gratuita del poblado del castillo de Miravet al ayuntamiento de Cabanes.

SEGUNDO: Iniciar de manera urgente desde el Ayuntamiento los trámites con la Conselleria de Agricultura, Medio ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural para pedir la mejora de los accesos al recinto.

TERCERO: Iniciar los trámites desde el Ayuntamiento para redactar el Plan Director del Castillo de Miravet, con el fin de planificar en un futuro intervenciones de tipo patrimonial y de posterior puesta en valor.

QUART: Pedir el asesoramiento pertinente a los técnicos de Patrimonio de la Dirección territorial de Cultura de Castelló.


Importancia del Castillo de Miravet
: El conjunto del Castillo de Miravet se encuentra bajo la protección de la Declaración genérica del Decreto de 22 de abril de 1949, y la Ley 16/1985 sobre el Patrimonio Histórico Español, y pasa a considerarse Bien de Interés Cultural en base a aquello establecido en la Disposición Adicional Primera de la Ley de Patrimonio Cultural Valenciano (Ley 4/1998) de la GV, segundo la cual estos inmuebles; castillos, torres defensivas y otras construcciones fortificadas, pasan a ser declaradas BIC.

De este conjunto arquitectónico se tiene las primeras referencias históricas en 1091, cuando es conquistado temporalmente por Cid, al suyos habitantes; los musulmanes.
Es Alfons II quién en 1178 promete al obispado de Tortosa la concesión de la futura ‘‘tenencia de Miravet’’, un golpe sea conquistada la comarca, haciéndose efectiva la misma con la caída en 1233 de Borriana. El Castillo pasará a ser el epicentro de la Tenencia de Miravet, a partir de la cual el obispo de Tortosa, Ponç de Torrellas repuebla todo el territorio del que hoy son el términos municipales de Cabanes, Benlloc y Torreblanca,

Es a partir del XVI cuando el castillo y las zonas de alrededor se van despoblando .Poco a poco, el despoblamiento fueron arruinando este conjunto arquitectónico de gran valía adaptado a la abrupta geografía de la montaña, a pesar de que todavía se pueden contemplar la torre del homenaje, sus distintos recintos amurallados, puertas, torres, muros y arcos, aljibes, edificaciones de todo tipos como por ejemplo las ruinas del poblado que había dentro de los propios muros o la iglesia de Sant Martí y Sant Bartomeu fuera de las antiguas murallas.

Estos restos, además del valor sentimental que tienen en toda la comarca, disponen de unas características arquitectónicas e históricas de gran interés, para conocer y poner en valor los castillos de origen musulmán repoblados por los cristianos y sus transformaciones a lo largo de la historia

La recuperación del mismo todavía es un hecho posible, puesto que, todo y el estado de ruina, es recuperable la práctica totalidad del conjunto si hay una voluntad de conseguirlo por medio de un plan integral de restauración de todo el conjunto arquitectónico. La restauración del mismo, evitaría su desaparición a medio plazo, y sería un legado impresionante por las generaciones futuras, además de un aliciente impagable para potenciar el turismo de este lugar.

Units lamenta que Cabanes continue sense un pressupost municipal per a 2016  

 Cabanes a 6 de març de 2016. A pesar d’estar ja en el mes de març, no existeix data per celebrar cap comissió d’Hisenda ni cap plenari per aprovar els comptes municipals de 2016 per al poble de Cabanes.

            Fins ara, i ja entrats en 2016 des d’alcaldia es va donar sols un primer esborrany incomplet de la proposta de despeses per al present exercici, i es va excusar el no haver-ho fet en octubre de 2015, quan ja s’havia fet tota la faena per part dels tècnics municipals, per no haver-se pogut planificr l’alcaldessa a abordar els pressupostos.

 

            Per tant, es produeix una situació anòmala on s’està funcionant sense cap pressupostos, ni amb la pròrroga dels de l’any passat, ja que cap òrgan ha acordat això. El desgovern municipal aplega a tots els àmbits, i en gener ja es demanava explicacions al PP per aquesta situació absurda. Aleshores ja es denunciava que la pèrdua de la majoria absoluta per part del PP, on els regidors progressistes en són més que els conservadors, obliga que a els comptes que presente el PP compten amb l’abstenció o vot favorable de l’oposició, en cas contrari no poden prosperar.  I a pesar de ser conscient d’esta situació, des del PP s’ha paralitzat uns tràmits que s’haurien pogut dur a terme en octubre  i ara, ja en març Cabanes és un dels pocs municipis de les comarques de Castelló que no ha aprovat encara els seus pressupostos municipals.

 

A pesar del treball fet pels funcionaris municipals, esta situació atribuïble a l’equip de govern, aboca a no tindre temps per negociar en condicions entre els grups municipals els comptes, i també ha impossibilitat, un any més, el poder elaborar els mateixos de manera participativa per part de la població, com sí fan altres pobles de l’entorn.

El PP encara ha de convocar comissió informativa, que aquesta dictamine, que eleva a ple o no la proposta de pressupost, que s’aprove o no, que s’expose al públic de manera oficial, que es resolguen les al·legacions presentades. Si la intenció és de prorrogar els comptes de 2015, amb tot el que comporta, no s’entén el perquè no es dóna compte de la pretensió. Aquest desgovern en els pressupost, és un símptoma més de la manca de direcció política que pateix l’ajuntament

Units trau endavant a Cabanes la proposta per elaborar un ambiciós pla d’ocupació i formació local

Davant la paràlisi i innacció de l’equip de govern en matèria d’ocupació i formació, la portaveu del grup municipal d’Units pel Poble-Compromís, Sole Segarra, va defensar en el ple del passat dijous la necessitat de tindre un Pla municipal d’Ocupació i Formació.

L’elaborada proposta d’Units va comptar al vot favorable de la resta de la corporació. Segarra va advertir que en aquesta moció, com sol passar amb totes les que s’aproven pel ple, corre ara el perill del sistemàtic incompliment per part de l’equip de govern; ja que cap de les  mocions importants que s’aproven després es compleixen per part de l’alcaldia.

Text de la moció: 

Degut a la quasi nul·la actuació que l’equip de govern ha dut a terme en aquest any i com a conseqüència de la llarga crisi que venim patint, ens trobem en una situació en la qual la taxa d’atur en octubre 2015 està al voltant del 20%.

A data de gener 2016 tenim en Cabanes una població de 3.024 habitants. Amb una població activa de 1159 persones, (en edat de treballar), 932 afiliats a la Seguretat Social i d’aquests, 227 persones i les seues famílies es troben en situació d’atur, alguns en situació molt precària.

Cal destacar que tampoc des de l’Ajuntament es pren cap mesura per pal·liar l’atur de llarga durada, tenim al voltant del 50% dels desocupats, 112 persones que no treballen fa mes d’un any, amb el que suposa haver esgotat la prestació i el subsidi en molts casos.

També caldria un estudi dels sectors més afectats com sectors de la construcció i agricultura, sector serveis, atur en joves, majors de 45 anys, dones i atur en persones sense formació, on segons les estadístiques facilitades pel SERVEF tenim 150 persones desocupades sense el GRADUAT ESCOLAR o equivalent.

Mostra del poc interès és que:

1.Partides: en els pressupostos de 2015, la partida de “Fomento del Empleo” ha estat de sols de 1000€, i ens sembla totalment insuficient i molt poc ambiciosa si es té en compte les actuacions que altres ajuntament propers tenen respecte a aquesta àrea. Tan sols caldria sumar-se a les ajudes o subvencions que ja existixen.

2. Figura de l’ADOL. Cal fer present aquesta figura dins de l’objectiu de dinamització de l’activitat empresarial i la promoció econòmica local, així com la promoció de la formació i l’ocupació. Aquest servei va dirigit a persones desocupades, emprenedores i empresàries. Funcions d’aquesta figura són:

*Fomentar l’ocupació, informar als aturats de les ofertes de treball tant pública com privada.

*Orientació per ajudar a la cerca activa de treball, ferramentes i com afrontar el procés de selecció. Amb una atenció personalitzada de cada aturat tenint entrevistes regulars. Programant tallers d’ocupació per fer Currículum Vitae, Agenda de cerca de treball, guia de recursos(xarxes, borses, boe, etc)

*Sol·licitud i gestió dels programes oferits per òrgans superiors com: Emcorp, Salari jove,Talleres d’ocupació. Programant tallers de formació , xarrades i jornades formatives.

*Formació d’Emprenedors I Empresaris orientant en els recursos existents en el CEDES Vall D’alba, mantenint i consolidant la empresa. Així com la Promoció empresarial, orientat a la creació de noves empreses ( informant de les ajudes i subvencions a emprenedors i punts de tramita cio(CEEI, IMPIVA, SERVIPYMES, CAMARA de comerç de CS, etc)

3.Manca de talles d’ocupació: aquest Ajuntament diu que no és possible perquè s’hauria de contractar professional i això no està contemplat en els pressupostos de 2015….per tant demanen que es tingue en conte en els nous pressuposts i que es sol·liciten aquest tallers, per a projectes tan necessaris com podrien ser per exemple la restauració de patrimoni històric i els seus entorns ( arc romà..etc) , reparació de camins etc,), o també taller per assistència a majors, peons de jardineria,..), donara treball durant 6 mesos a gent desocupada, tant peons, con administratius, directius de projecte, professionals… i milloraria zones del poble que estan molt abandonades, tot açò amb el finançament de Conselleria, com han fet les poblacions veïnes amb ajudes de més de 150.000€ destinades a restaurar o crear borses de treball.

4 Cooperació en el SERVEF, des de la direcció d’aquest organisme ens s’ha transmès el seu malestar per l’escassa assistència a la formació que va tindre lloc a aquest Ajuntament per la utilització de l’“oficina AutoServef” instal·lada en 2014.

La formació que es va fer als ADOL/ADL, no ha tingut aprofitament ja que en l’actualitat no existix aquesta figura i creiem necessària.

Aquest equip de govern no ha sol·licitat ninguna formació ni col·laboració per a dur a terme projectes com Tallers d’ocupació, Certificats de Professionalitat, Escoles Taller…

5 falta d’un Pla de pràctiques amb empreses EMPRESES (Pràctiques no laborals) :

Caldria posar en marxa o fer alguna gestió per millorar aquesta relació en les empreses de la població, per tal de facilitar l’ocupació de gent del poble, tenim empreses com: Residencia Savia (Auxiliars de clínica i gerocultors), etc.

També des de Diputació van a tindre lloc polítiques enfocades a desenvolupar la relació entre empreses de les zones que pertanyen al centres CEDES, Vall d’Alba, Segorbe,…mitjançant tècnics d’ocupació que visitaran les empreses per vore les necessitats real de treballadors, perfils etc

6 falta de formació bàsica per a les persones(sense títol de graduat escolar), Cal vore la possibilitat de tindre formació per adults i també des d’Units voldríem saber en quina situació va quedar la proposta de tindre un Centre SERVEF per fer formació, amb aules homologades per impartir cursos oficials.

7-. la pàgina web de l’ajuntament no dóna servei: nul·la oferta laboral, i també nul·la actualització i informació sobre les empreses de la zona on poder deixar el Currículum. Caldria millorar-la i actualitzar-la.

L’objectiu és activar a l’equip de govern per a que prengue mesures, per tant, ES PROPOSA AL PLE LA SEGUENT MOCIÓ:

l’ajuntament en ple de Cabanes acorda Impulsar un pla local d’ocupació i formació que replegue i calendaritze els següents punts.

1. Augmentar suficientment la partida pressupostària de “Fomento del empleo ” per als propers pressupostos.

2- Recuperar la figura de L’Agent d’ocupació i desenvolupament local (ADOL).

3- Crear TALLERS D’OCUPACIO,

4- Cooperació amb el SERVEF,

5- Pla de pràctiques amb empreses S (Pràctiques no laborals) :

6- Formació bàsica per a les persones(sense títol de graduat escolar),

7- millorar l’oferta laboral de la pàgina web de l’ajuntament

Cabanes engega una comissió d’investigació a instàncies d’Units després dels múltiples bloquejos del PP

 

L’ajuntament de Cabanes va engegar dijous passat una comissió d’investigació després dels bloquejos que des de 2014 venia fent el PP, en base a interpretacions contradictòries entre elles dels reglaments municipals i legislació existent.

Els quatre grups municipals van iniciar els tràmits per poder recopilar la informació i documentació existent a l’ajuntament, i després poder dictaminar, valorar o prendre qualsevol mesura, respecte a una sèrie d’incidents que s’han produït a la casa consistorial i el PP s’havia negat a aclarir i investigar quan s’havia demanat per via plenària.

 

Ara, a l’existir esta comissió, demanada amb la signatura dels regidors d’Units pel Poble-Compromís en exclusiva, i també per mitjà d’una moció aprovada en solitari per este grup, es recopilarà tota la informació existent per saber com es va produir algun dels increments salarials astronòmics de certs treballadors.

 

Segons un informe contractat per l’equip de govern de l’ajuntament de Cabanes amb la Universitat d’Alacant per fer un “ DISEÑO DE UNA ESTRATEGIA DE RECURSOS HUMANOS PARA LA MEJORA DE LA CALIDAD DE LOS SERVICIOS MUNICIPAL ES”  dut a un plenari de finals de 2014, es v ha constatat, segons els criteris de la universitat, que existeix una gran disparitat de salaris que no s’ajustarien a allò raonable, alguns d’ells per baix ( cas de les netejadores o de la TAG ) i altres molt per sobre del que tocaria.

Entre aquests destaca  segons l’estudi,  que el Cap de secció d’urbanisme, infraestructures i medi ambient, estaria cobrant com complement  uns 10.831 més dels que correspondria o  la cap de negociat de comptabilitat i despeses 3362 euros de més a l’any. En tots dos casos, segons la proposta d’alcaldia serien persones sols amb BUP o FP II.

El PP es va negar reiteradament a prendre cap mesura per racionalitzar la situació, i molt menys per analitzar com s’havia pogut produir eixa disparitat salarial, si tenia un origen des del principi de la relació contractual o es va produir de cop en algun exercici, i saber a què atenia, ara, per fi, es podrà traure llum del perquè d’aquests salaris.

Igualment s’estudiarà el perquè es van atorgar a certs treballadors ajuts econòmics per a familiars seus, a pesar de no estar aquesta possibilitat permesa en el conveni de l’ajuntament; pagament de factures mèdiques, òptiques, dentistes i fins i tot matrícules universitaris de treballadors de l’ajuntament que havien vingut pagant-se per part de tots els veïns, a pesar de tindre NO dret a cobrar-les. Amb aquesta investigació també es vol saber com es van poder produir estos fets.

Cabanes, PP bloca des de juliol el reglament per garantir la participació dels veïns als plenaris i per millorar l’atenció a la ciutadania en les dependències municipals

 

Tot i haver-se aprovat pel ple de Cabanes, amb un termini de compliment concret,  l’equip de govern fa cas omís, desobeint al plenari.

 

 

MOCIÓ PER REGULAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN ELS PLENARIS

Primer.-l’ajuntament de Cabanes acorda encetar de manera urgent la redacció d’una normativa municipal per regular de manera consensuada entre els grups municipals, un reglament que permeta la participació del públic al final de tots els plenaris.

Segon.-Esta proposta és durà a terme en un termini d’un mes.

 

Es va aprovar a finals de juliol presentada per Units pel Poble-Compromís, va eixir endavant amb sols els vot d’esta formació i l’abstenció de PP, PSOE i C’s

 

 

MOCIÓ PER MILLORAR l’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA EN ELS DEPENDENCIES MUNICIPALS

Primer: l’ajuntament de Cabanes acorda obrir almenys un dia a la vesprada l’ajuntament amb els funcions bàsiques com registre i atenció al públic.

 

Segon: l’ajuntament de Cabanes ampliar l’horari d’atenció i els funcions en els dependències municipals de la Ribera.

 

Tercer: Esties mesures és materialitzar en un màxim de 100 dies des de l’aprovació d’esta moció.

 

 

Esta moció, presentada per Units, va comptar amb vot favorable del PSOE i abstenció de PP i C’s

El PP paralitza l’acord plenari de juliol per protegir els assentaments tradicionals.

El PP continua sense complir aquells acords plenaris que no li agraden a pesar d’haver-se aprovat pel plenari, 8 són els acords que se van aprovar en juliol d’este any i no s’han complit, vulnerant per tant tots els principis democràtics.

​totes estes mocions van ser presentades per Units pel Poble-Compromís​

Text de la moció

MOCIO PER PROTEGIR ELS ASSENTAMENTS TRADICIONALS

Amb l’entrada en vigor de la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) la realitat territorial adquirix un pes fonamental en la delimitació de les zones en el planejament dels termes municipals.

 

La LOTUP regula la zonificació com una de les determinacions de l’ordenació estructural. La zonificació ha de realitzar-se tenint en compte tant la realitat existent en el terreny com allò que es vol implantar. En este sentit, l’article 25 de la Llei indica que el pla delimitarà, en funció de les característiques del territori, dels seus valors i dels usos a implantar, les diferents zones d’ordenació estructural per a tot el terme municipal.

 

En el propi art. 25, la llei designa els tres grans tipus de zones en què ha d’incloure’s els terrenys del terme municipal: les zones rurals, les zones urbanitzades i les zones de nou desenvolupament. Les zones urbanes i rurals responen a la realitat territorial. El planejament ha de tindre en compte i ha d’estar condicionat al que ja existix en el territori, no es pot ignorar el que ja està construït.

 

Diu la llei que les zones urbanitzades han d’incloure:

a)     Aquells sòls que compten amb els serveis urbanístics (TRLS 2008, apartats 3 i 4 de l’article 12)

b)     Terrenys contigus als ja urbanitzats que permeten la culminació de les trames urbanes existents per mitjà de xicotetes actuacions urbanístiques que no comporten més d’una línia de edificacions.

c)     Els terrenys que presenten dèficit d’urbanització o dotacions. Que hem d’acudir al concepte de sòl urbà que s’ha establit per la jurisprudència i per la doctrina, d’acord amb el qual no s’identifica el concepte de sòl urbò o urbanitzat amb solar i s’establix la consideració d’urbans de sòls que manquen parcialment d’alguns dels serveis urbanístics. També convé considerar la pròpia LOTUP per a diferenciar entre actuacions aïllades i actuacions integrades, de forma que quan es donen les condicions d’actuació aïllada allò normal serà la seua inclusió en la zona de sòl urbanitzat. I assenyalar que en cas de dubte hauria d’analitzar-se què interessa més per a la gestió del sòl dàcord amb les premisses de la llei.

 

 

A l’hora de determinar el nuclis urbans tradicionals, segons la LOTUP, no necessàriament cal identificar-los amb municipis amb pocs habitants, es tracta de nuclis urbans que generalment estan dispersos pel territori.

 

Per tant, s’ha d’incloure en diferents xones els terrenys segons la realitat existent i , dàcord amb allò que s’ha indicat, diferenciar el sòls que ja estan urbanitzats per respondre a alguna de les situacions previstes en la Llei.

 

Així mateix, l’article 27, b), 3, indica que s’ha de diferenciar el nucli o nuclis històrics subjectant-se a ordenacions tendents a preservar les seues característiques morfològiques tradicionals i les activitats que contribuïsquen a vitalitzar-les.Una vegada més la realitat física s’imposa, en este cas complementada per l’existència d’uns valors urbans dels denominats nuclis històrics.

 

També la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià diu que el patrimoni cultural valencià és uns dels principals senyals d’identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que ho integren constituïxen un llegat patrimonial d’inapreciable valor,la conservació i enriquiment del qual correspon a tots els valencians i especialment a les institucions i els poders públics que ho representen.

 

Esta llei té com a objectiu el d’impulsar la formació d’un inventari el més complet possible de tots aquells béns del patrimoni cultural valencià que meresquen una protecció especial.

 

Així, de la mateixa manera que els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, i tenint amb compte la Llei  4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s’identificaran i delimitaran aquests assentaments rurals existents, catalogant-los com béns de rellevància local, establint la seua ordenació de manera coherent amb l’estratègia general d’ordenació del territori, evitant la formació de nuclis típicament urbans, salvaguardant els llits naturals, les xarxes de camins rurals, l’estructura parcel·lària històrica i els usos rústics tradicionals propis de l’assentament rural identificat. 

Així,  s’enten que per exemple, el nucli de cases formades pel El Brosseral, El Renc, Mortòrum, i les cases situades junt a la Carretera Cabanes-Ribera, així com les vivendes al voltant de la DIC del Restaurant Tere,  es tracta assentaments rural o nuclis de població tradicional, legalment constituïts i consolidats en el sòl no urbanitzable, o sòl Urbanitzable No Programat Semiextensiu,  que ha de ser catalogat i declarat com bé de rellevància local, tot això d’acord amb el mandat establit en la norma esmentada.

 

Coincidint amb la revisió que s’està fent del Pla General d’Ordenació Urbana del municipi, és el moment idoni per incloure com a tal la delimitació de les zones descrites, així com incloure la declaració de Béns de Rellevància local, ja que aquesta actualització del PGOU no es pot fer en contra dels interessos generals.

 

 

 

 

 

L’ajuntament ha de ser el primer interessat en fer comptable el creixement urbanísitc, amb els drets de les persones, i ací estem parlant del dret a la propietat, i el dret reconegut constitucionalment de la vivenda digna.

 

PER TOT AIXÓ L’AJUNTAMENT DE CABANES ACORDA:

 

1.      Delimitar els nuclis de població esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen,  com a zona rural d’acord a la llei 5/2014 d’Ordenació del territori, Urbanisme i Paisatge, de 25 de juliol.

2.      Amb el que preveu la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià s’inicie l’expedient de declaració de Bé de Rellevància Local dels nuclis de població tradicional esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen.

3.      Es donen instruccions a qui està fent la revisió del PGOU per incloure aquesta delimitació i B.R.L dins la nova proposta de Pla.

4.      Es cree una comissió d’estudi i seguiment formada per l’ajuntament, amb representació dels grup municipals, tècnics, i representació dels veïns afectats, que ajude i assessore en els tràmits per delimitar les zones i obtindre la declaració de Bé de Rellevància Local.

GRUP MUNICIPAL UNITS PEL POBLE- COMPROMÍS 
@unitspelpoble
PLAÇA ESGLÈSIA 5
12180 CABANES
964331001