Units demana a Cabanes elaborar un estudi de millora de la circulació, senyalització i aparcament als carrers del terme municipal

Després de posar en comú en massa ocasions el deficient estat de la senyalització i els problemes viaris als nuclis urbans de Cabanes, Units pel Poble-Compromís ha presentat esta moció per donar solució al problema

MOCIÓ PER ELABORAR UN ESTUDI DE MILLORA DE LA CIRCULACIÓ, SENYALITZACIÓ I L’APARCAMENT

​ 

ALS CARRERS DEL MUNICIPI.

 

Molts són els veïns i veïnes que amb freqüència mostren el seu malestar per una deficient senyalització dins dels diversos nuclis urbans del municipi, o directament per la manca d’aquesta senyalització.

 

 

Per això, cal una revisió global de la situació actual de la senyalització viària de  tots els nuclis del terme, tant incorporant noves senyalitzacions  que ara no existeixen, com regular l’aparcament periòdic en aquells carrers principals que es queden estrets per aparcar en doble sentit.  Igualment, aprofitant aquest treball, repensar al mateix temps el sentit circulatori d’algunes de les vies actuals.

 

Per tot això es proposa al ple

 

Primer, el ple de Cabanes aprova demanar iniciar els tràmits per elaborar per part dels tècnics un estudi de millora de la circulació, senyalització i aparcament en els carrers del municipi, el qual estarà obert a la participació dels representants veïnals.

 

​Cal recordar que fa temps es ve denunciant esta situació, com es va posar de manifest amb aquest treball:

​http://unitspelpoble.blogspot.com.es/2011/11/units-pel-poble-denuncia-la-inexistent.html

Units pel poble denúncia la inexistent senyalització viària als nuclis de la Ribera.

Ribera de Cabanes. 9 de novembre de 2011. L’abandó històric que s’ha tingut amb els nuclis costaners del terme municipal de Cabanes, es pot vore també segons d’Units pel Poble, amb una senyalització viària més que insuficient quant no alarmant.

Aquest informe és un clar exemple de com cal millorar la senyalització en els distints nuclis.

Alguns casos els podríem agrupar com greus i altres com super greus, degut a la proximitat a la N-340, que creua en molts casos nuclis de població o els voreja. Tot i el costum, el perill és molt greu,ja que la delimitació dels carrer que acaben a la N-340 és inexistent.

Pardalero (el Tere)

àAccés a N-340 (just davant de la panaderia, en els dos sentits): hi ha senyalització vertical, però la horitzontal esta pràcticament esborrada. La senyal vertical davant de la panaderia es troba a 15mts de la N-340, es a dir, veus la senyal i a 15mts et tens que imaginar que està la N-340.

àAccés N-340 (on aparquen els camions, davant dels salons Tere): no hi ha senyalització horitzontal.

àAl llarg de tot el nucli: no hi ha senyalització horitzontal (línea groga continua) que delimite el nucli de la N-340.

àAl carrer principal, quan entres de la N-340 falta límit de velocitat, tot i que si véns en l’altre sentit (des del camí que va paral·lel a l’autopista) hi ha limitació de 40 km/h. I també falta senyalització vertical i horitzontal al final del carrer, a l’encreuament en el camí paral·lel a l’autopista.

Camí paral·lel a l’autopista

àGrans canvis de rasants sense senyalitzar.

àA l’arribar a la Venta hi ha senyalització horitzontal, no estaria de més posar-ne de vertical.

Venta

àPlaça amb jocs infantils (c/ ambulatori): falta protecció i senyalització de rotonda.

àTots els carrers que donen al carrer on està ara la farmàcia (menyos el de la caixa rural) falta senyalitzacions verticals i horitzontals en els encreuaments.

àAccés N-340 (davant de farmàcia) falta senyal vertical i horitzontal.

àEncreuament c/ campello sense senyalitzar.

Encreuamentà c/Serna Vives amb c/ Orpesa sense senyalitzar (davant panaderia)

àEncreuament c/Serna Vives amb c/ Ambulatori hi ha un espill per a veure si vénen cotxes, però falta senyalitzar.

àEncreuament davant camp de futbet sense senyalitzar.

àAccés N-340 c/ Morella (davant de la Tasca) sense senyalitzar. Ahí no saps si vas, vénen, véns o què.

Els veïns de la venta desfruiten de la seva línia groga continua per delimitar el casc urbà de la N-340.

àAccés a N-340 carrerassa del pont de Pitarch i carrerassa del cementeri: falta senyalització horitzontal i per suposat senyalització de la urbanització el Reiet.

àCamí l’Atall, encreuament amb la carrerassa del Pont de Pitarch falta senyalització vertical i horitzontal

Estació

àAccés N-340 c/Pou de Fontanelles SENSE SENYALITZAR.

àAccés N-340 (davant de la fàbrica) SENSE SENYALITZAR.

àAccés N-340 c/les Torres SENSE SENYALITZAR.

àTots els encreuaments del nucli urbà estan sense senyalitzar, inclosos els carrers que van de la Venta a la Estació.

àAl llarg de tot el nucli: no hi ha senyalització horitzontal (línea groga continua) que delimite el nucli de la N-340.
Camí de la Venta a l’Empalme

àL’encreuament del camí del cementeri falta senyalització horitzontal, és prou important degut a la mala visibilitat, sobretot quan véns de la Venta.

Empalme

àTots el carrers que donen al camí que va fins la Venta, falta senyalització vertical i horitzontal, i la visibilitat es nul·la, fan falta espills.

àAccessos a N-340 (TOTS menys un), SENSE SENYALITZAR

àAl llarg de tot el nucli: no hi ha senyalització horitzontal (línea groga continua) que delimite el nucli de la N-340.

Torre de la Sal

àFalta senyalització vertical en el pas de vehicles a la platja.

àFalta senyalització de carrer peatonal al c/Pescadors (carrer d’en mig), prohibit aparcar i ús exclusiu de veïns

Altres de les senyalitzacions són més bé absurdes, els senyals de prohibit aparcar que hi ha en la Venta i la Estació, són totalment absurds, només hi ha en un sentit, és a dir, tu véns d’ una punta de carrer on NO hi ha senyal de prohibit aparcar de l’ 1 al 15 (que només està en l’altre sentit) i clar, aparques sense saber que a l’altra banda del carrer t’ho limita.

– Alguns veïns proposen que a la Venta, que és el nucli més transitat: posar els carrers de sentit únic, el de l’ambulatori i el de la panaderia,

-Igualment, dels pocs senyals existents, tenen data de caducitat, ja que perden la capacitat reflectora i no es veuen bé, caldria revisar-les totes, ja que moltes ja es veuen prou deteriorades.

Units pel Poble demana una millora de les senyalitzacions de la Ribera prenent com punt de partida aquest repàs fet per iniciativa pròpia

Cabanes engega una comissió d’investigació a instàncies d’Units després dels múltiples bloquejos del PP

 

L’ajuntament de Cabanes va engegar dijous passat una comissió d’investigació després dels bloquejos que des de 2014 venia fent el PP, en base a interpretacions contradictòries entre elles dels reglaments municipals i legislació existent.

Els quatre grups municipals van iniciar els tràmits per poder recopilar la informació i documentació existent a l’ajuntament, i després poder dictaminar, valorar o prendre qualsevol mesura, respecte a una sèrie d’incidents que s’han produït a la casa consistorial i el PP s’havia negat a aclarir i investigar quan s’havia demanat per via plenària.

 

Ara, a l’existir esta comissió, demanada amb la signatura dels regidors d’Units pel Poble-Compromís en exclusiva, i també per mitjà d’una moció aprovada en solitari per este grup, es recopilarà tota la informació existent per saber com es va produir algun dels increments salarials astronòmics de certs treballadors.

 

Segons un informe contractat per l’equip de govern de l’ajuntament de Cabanes amb la Universitat d’Alacant per fer un “ DISEÑO DE UNA ESTRATEGIA DE RECURSOS HUMANOS PARA LA MEJORA DE LA CALIDAD DE LOS SERVICIOS MUNICIPAL ES”  dut a un plenari de finals de 2014, es v ha constatat, segons els criteris de la universitat, que existeix una gran disparitat de salaris que no s’ajustarien a allò raonable, alguns d’ells per baix ( cas de les netejadores o de la TAG ) i altres molt per sobre del que tocaria.

Entre aquests destaca  segons l’estudi,  que el Cap de secció d’urbanisme, infraestructures i medi ambient, estaria cobrant com complement  uns 10.831 més dels que correspondria o  la cap de negociat de comptabilitat i despeses 3362 euros de més a l’any. En tots dos casos, segons la proposta d’alcaldia serien persones sols amb BUP o FP II.

El PP es va negar reiteradament a prendre cap mesura per racionalitzar la situació, i molt menys per analitzar com s’havia pogut produir eixa disparitat salarial, si tenia un origen des del principi de la relació contractual o es va produir de cop en algun exercici, i saber a què atenia, ara, per fi, es podrà traure llum del perquè d’aquests salaris.

Igualment s’estudiarà el perquè es van atorgar a certs treballadors ajuts econòmics per a familiars seus, a pesar de no estar aquesta possibilitat permesa en el conveni de l’ajuntament; pagament de factures mèdiques, òptiques, dentistes i fins i tot matrícules universitaris de treballadors de l’ajuntament que havien vingut pagant-se per part de tots els veïns, a pesar de tindre NO dret a cobrar-les. Amb aquesta investigació també es vol saber com es van poder produir estos fets.

Cabanes, PP bloca des de juliol el reglament per garantir la participació dels veïns als plenaris i per millorar l’atenció a la ciutadania en les dependències municipals

 

Tot i haver-se aprovat pel ple de Cabanes, amb un termini de compliment concret,  l’equip de govern fa cas omís, desobeint al plenari.

 

 

MOCIÓ PER REGULAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN ELS PLENARIS

Primer.-l’ajuntament de Cabanes acorda encetar de manera urgent la redacció d’una normativa municipal per regular de manera consensuada entre els grups municipals, un reglament que permeta la participació del públic al final de tots els plenaris.

Segon.-Esta proposta és durà a terme en un termini d’un mes.

 

Es va aprovar a finals de juliol presentada per Units pel Poble-Compromís, va eixir endavant amb sols els vot d’esta formació i l’abstenció de PP, PSOE i C’s

 

 

MOCIÓ PER MILLORAR l’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA EN ELS DEPENDENCIES MUNICIPALS

Primer: l’ajuntament de Cabanes acorda obrir almenys un dia a la vesprada l’ajuntament amb els funcions bàsiques com registre i atenció al públic.

 

Segon: l’ajuntament de Cabanes ampliar l’horari d’atenció i els funcions en els dependències municipals de la Ribera.

 

Tercer: Esties mesures és materialitzar en un màxim de 100 dies des de l’aprovació d’esta moció.

 

 

Esta moció, presentada per Units, va comptar amb vot favorable del PSOE i abstenció de PP i C’s

El PP paralitza l’acord plenari de juliol per protegir els assentaments tradicionals.

El PP continua sense complir aquells acords plenaris que no li agraden a pesar d’haver-se aprovat pel plenari, 8 són els acords que se van aprovar en juliol d’este any i no s’han complit, vulnerant per tant tots els principis democràtics.

​totes estes mocions van ser presentades per Units pel Poble-Compromís​

Text de la moció

MOCIO PER PROTEGIR ELS ASSENTAMENTS TRADICIONALS

Amb l’entrada en vigor de la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) la realitat territorial adquirix un pes fonamental en la delimitació de les zones en el planejament dels termes municipals.

 

La LOTUP regula la zonificació com una de les determinacions de l’ordenació estructural. La zonificació ha de realitzar-se tenint en compte tant la realitat existent en el terreny com allò que es vol implantar. En este sentit, l’article 25 de la Llei indica que el pla delimitarà, en funció de les característiques del territori, dels seus valors i dels usos a implantar, les diferents zones d’ordenació estructural per a tot el terme municipal.

 

En el propi art. 25, la llei designa els tres grans tipus de zones en què ha d’incloure’s els terrenys del terme municipal: les zones rurals, les zones urbanitzades i les zones de nou desenvolupament. Les zones urbanes i rurals responen a la realitat territorial. El planejament ha de tindre en compte i ha d’estar condicionat al que ja existix en el territori, no es pot ignorar el que ja està construït.

 

Diu la llei que les zones urbanitzades han d’incloure:

a)     Aquells sòls que compten amb els serveis urbanístics (TRLS 2008, apartats 3 i 4 de l’article 12)

b)     Terrenys contigus als ja urbanitzats que permeten la culminació de les trames urbanes existents per mitjà de xicotetes actuacions urbanístiques que no comporten més d’una línia de edificacions.

c)     Els terrenys que presenten dèficit d’urbanització o dotacions. Que hem d’acudir al concepte de sòl urbà que s’ha establit per la jurisprudència i per la doctrina, d’acord amb el qual no s’identifica el concepte de sòl urbò o urbanitzat amb solar i s’establix la consideració d’urbans de sòls que manquen parcialment d’alguns dels serveis urbanístics. També convé considerar la pròpia LOTUP per a diferenciar entre actuacions aïllades i actuacions integrades, de forma que quan es donen les condicions d’actuació aïllada allò normal serà la seua inclusió en la zona de sòl urbanitzat. I assenyalar que en cas de dubte hauria d’analitzar-se què interessa més per a la gestió del sòl dàcord amb les premisses de la llei.

 

 

A l’hora de determinar el nuclis urbans tradicionals, segons la LOTUP, no necessàriament cal identificar-los amb municipis amb pocs habitants, es tracta de nuclis urbans que generalment estan dispersos pel territori.

 

Per tant, s’ha d’incloure en diferents xones els terrenys segons la realitat existent i , dàcord amb allò que s’ha indicat, diferenciar el sòls que ja estan urbanitzats per respondre a alguna de les situacions previstes en la Llei.

 

Així mateix, l’article 27, b), 3, indica que s’ha de diferenciar el nucli o nuclis històrics subjectant-se a ordenacions tendents a preservar les seues característiques morfològiques tradicionals i les activitats que contribuïsquen a vitalitzar-les.Una vegada més la realitat física s’imposa, en este cas complementada per l’existència d’uns valors urbans dels denominats nuclis històrics.

 

També la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià diu que el patrimoni cultural valencià és uns dels principals senyals d’identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que ho integren constituïxen un llegat patrimonial d’inapreciable valor,la conservació i enriquiment del qual correspon a tots els valencians i especialment a les institucions i els poders públics que ho representen.

 

Esta llei té com a objectiu el d’impulsar la formació d’un inventari el més complet possible de tots aquells béns del patrimoni cultural valencià que meresquen una protecció especial.

 

Així, de la mateixa manera que els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, i tenint amb compte la Llei  4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s’identificaran i delimitaran aquests assentaments rurals existents, catalogant-los com béns de rellevància local, establint la seua ordenació de manera coherent amb l’estratègia general d’ordenació del territori, evitant la formació de nuclis típicament urbans, salvaguardant els llits naturals, les xarxes de camins rurals, l’estructura parcel·lària històrica i els usos rústics tradicionals propis de l’assentament rural identificat. 

Així,  s’enten que per exemple, el nucli de cases formades pel El Brosseral, El Renc, Mortòrum, i les cases situades junt a la Carretera Cabanes-Ribera, així com les vivendes al voltant de la DIC del Restaurant Tere,  es tracta assentaments rural o nuclis de població tradicional, legalment constituïts i consolidats en el sòl no urbanitzable, o sòl Urbanitzable No Programat Semiextensiu,  que ha de ser catalogat i declarat com bé de rellevància local, tot això d’acord amb el mandat establit en la norma esmentada.

 

Coincidint amb la revisió que s’està fent del Pla General d’Ordenació Urbana del municipi, és el moment idoni per incloure com a tal la delimitació de les zones descrites, així com incloure la declaració de Béns de Rellevància local, ja que aquesta actualització del PGOU no es pot fer en contra dels interessos generals.

 

 

 

 

 

L’ajuntament ha de ser el primer interessat en fer comptable el creixement urbanísitc, amb els drets de les persones, i ací estem parlant del dret a la propietat, i el dret reconegut constitucionalment de la vivenda digna.

 

PER TOT AIXÓ L’AJUNTAMENT DE CABANES ACORDA:

 

1.      Delimitar els nuclis de població esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen,  com a zona rural d’acord a la llei 5/2014 d’Ordenació del territori, Urbanisme i Paisatge, de 25 de juliol.

2.      Amb el que preveu la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià s’inicie l’expedient de declaració de Bé de Rellevància Local dels nuclis de població tradicional esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen.

3.      Es donen instruccions a qui està fent la revisió del PGOU per incloure aquesta delimitació i B.R.L dins la nova proposta de Pla.

4.      Es cree una comissió d’estudi i seguiment formada per l’ajuntament, amb representació dels grup municipals, tècnics, i representació dels veïns afectats, que ajude i assessore en els tràmits per delimitar les zones i obtindre la declaració de Bé de Rellevància Local.

GRUP MUNICIPAL UNITS PEL POBLE- COMPROMÍS 
@unitspelpoble
PLAÇA ESGLÈSIA 5
12180 CABANES
964331001

 

Cabanes, el PP paralitza des de juliol la moció aprovada pel ple per tindre una nova ponència de valors del sòl afectat pel PAI Marina d’Or Golf.

A pesar d’haver-se aprovat a finals de juliol una moció per evitar l’actual abús que estan patint els veïns amb sòl afectat pel PAi Marina d’Or, paralitzat per sentències judicials, però on els veïns tributen des de fa anys com si estiguera en funcionament, el PP de nou ha fet cas omís a la voluntat del plenari i ha paralitzat el compliment d’esta moció, fet pel qual, per aquest ajornament, es fa pràcticament impossible que en 2016 deixen de pagar un IBI i unes plusvàlues que no els corresponen.

 

Text de la moció aprovada e incomplida pel PP :

 

La Ponència de valors dels terrenys situats en el Sector “Marina D´Or Golf” es va informar favorablement per aquest Ajuntament al setembre de 2010, després de detectar una sèrie d’errors numèrics que va motivar la seua prèvia remissió al Cadastre, que va esmenar els mateixos però va mantenir un preu del sòl molt alt per a les seues característiques i l’estat de desenvolupament de l’actuació.
Els qui van preparar els informes no van fer referència a l’obligatorietat de cessió del 10% d’aprofitament a favor de l’Administració Local, normativament establit amb caràcter imperatiu a nivell estatal per a tot el sòl classificat com a urbanitzable, la qual cosa hauria d’haver incidit en el valor final del preu del sòl, disminuint aquest. En la Ponència de valors que es va tramitar conjuntament amb la de “Marina D´Or Golf” de Cabanes, la d’Oropesa derivada de l’aprovació del Pla parcial “Marina D´Or Golf” d’Oropesa (aprovada per la Direcció territorial del Cadastre en el mateix acte administratiu que l’ara referida) sí es fa una expressa referència a aquesta obligatorietat de cessió i la mateixa afecta al preu unitari del sòl, reduint-ho. Prou una comprovació entre les fitxes d’ambdues ponències de valors per a detectar que en Oropesa se’ls disminueix el valor en un 10% que no es minora a Cabanes, quan en tots dos casos es tracta de Sòl urbanitzable de similars característiques.
Eixe error suposa, entre altres coses, que els veïns paguem un 10% d’I.B.I. per les finques situades en el sector “Marina D´Or Golf” o, la qual cosa és el mateix, un enriquiment injust per a l’Ajuntament que ha de ser esmenat immediatament.

 

Per això es proposa a l’ajuntament de Cabanes l’aprovació de la següent moció:

 

Primer: Amb independència de la NECESSITAT DE LA CONFECCIÓ D’UNA NOVA PONENCIA DE VALORS GENERAL que establisca el preu real del sòl i no basat en expectatives que no s’han complit, com la qual existeix ara, l’ajuntament de Cabanes, dins de les seues estrictes competències,  acorda immediatament instar als tècnics municipals i òrgans municipals amb atribucions,  esmenar l’error, compareixent davant la Direcció territorial del cadastre als efectes oportuns

 

Segon: l’ajuntament en ple acorda iniciar els tràmits per intentar determinar la responsabilitat dels qui van confeccionar l’informe que va servir de base per a l’informe municipal favorable a la ponència, recordant que si eixe informe no s’haguera emès en sentit favorable , la ponència mai s’haguera aprovat.

Cabanes, l’alcaldia desacata l’acord plenari per retirar les plaques dels delinqüents.

A  pesar de l’acord de la majoria del ple de Cabanes aprovat en 30 de juliol es donava 15 dies per retirar les plaques on figuraren els noms de polítics delinqüents, a 22 d’octubre des de l’alcaldia s’ha vulnerat aquest acord i les paques continues en els espais públics.

 

Units pel Poble-Compromís, formació autora d’esta moció, ja ha traslladat als serveis jurídics de la coalició el cas per vore quines accions dur al respecte.

 

 

 

MOCIÓ PER RETIRAR LES PLAQUES DE DELINQUENTS AL TERME DE CABANES

 

 

En Cabanes, almenys en tres llocs com l’aula de lectura (biblioteca) el poliesportiu, o el centre polifuncional de la Ribera apareixerien noms de delinqüents segons la justícia, com és el cas de Carlos Fabra, obres que havia finançat majoritàriament l’ajuntament i no la Diputació.  Aquestes plaques, se col·locaven sempre abans d’un període electoral.

La col·locació de plaques en les inauguracions, reformes o actuacions fetes per les administracions, on figura en la immensa majoria dels casos la data d’eixe acte, i els noms dels i les  polítiques que en eixe moment ostentaven el càrrec de representació escaient ( consellers i conselleres, president de la Generalitat, alcaldes i alcaldesses,…etc), a pesar de ser un costum, no deixa ser una espècie de patrimonialització en la figura d’una persona del que ha estat una actuació normal inclosa en les atribucions i obligacions del càrrec com gestor i gestora públic,  i pagada sempre amb diners de tots i totes , i no del polític o política de torn; atribuir-se mèrits i personals per un esforç col·lectiu, és més que qüestionable

A banda d’aixó, en casos con el de Carlos Fabra, expresident de la Diputació, condemnat per la justícia,  i tancat a la presó,  embruta el nostre poble amb plaques que no mereix, atribuït-se personalment el fer obres públiques pagades entre tots i totes, cosa que és insultant a la pròpia ciutadania.

L’ajuntament de Benlloch, a la Plana Alta, ha estat capdavanter en donar resposta a este fet i ha ordenat la retirada de totes aquelles plaques, on per exemple, apareguera el nom l’expresident de la Diputació, Carlos Fabra, o de l’ex conseller Rafael Blasco.

Per això es presenta la següent moció

 

Primer: L’ajuntament de Cabanes acorda  regular l’ús de la col·locació de plaques commemoratives de finalització d’obres pagades amb diners de tots i totes, evitant un atribució patrimonialista del gestor o la gestora política de torn.

Segon: L’ajuntament de Cabanes en ple insta a l’alcadia a retirar en un màxim de 15 dies totes les dependències públiques, aquelles plaques commemoratives on figure el nom de persones gestores o representats polítics condemnats per corrupció o frau a l’hisenda pública ( biblioteca, poliesportiu, centre polifuncional de la Ribera, o allò on apareguen polítics condemnats), Igualment, en es retirarien en el futur les plaques en el cas de que es condemnen a polítics ara imputats o que puguen ser condemnats en el futur.