Cabanes engega una comissió d’investigació a instàncies d’Units després dels múltiples bloquejos del PP

 

L’ajuntament de Cabanes va engegar dijous passat una comissió d’investigació després dels bloquejos que des de 2014 venia fent el PP, en base a interpretacions contradictòries entre elles dels reglaments municipals i legislació existent.

Els quatre grups municipals van iniciar els tràmits per poder recopilar la informació i documentació existent a l’ajuntament, i després poder dictaminar, valorar o prendre qualsevol mesura, respecte a una sèrie d’incidents que s’han produït a la casa consistorial i el PP s’havia negat a aclarir i investigar quan s’havia demanat per via plenària.

 

Ara, a l’existir esta comissió, demanada amb la signatura dels regidors d’Units pel Poble-Compromís en exclusiva, i també per mitjà d’una moció aprovada en solitari per este grup, es recopilarà tota la informació existent per saber com es va produir algun dels increments salarials astronòmics de certs treballadors.

 

Segons un informe contractat per l’equip de govern de l’ajuntament de Cabanes amb la Universitat d’Alacant per fer un “ DISEÑO DE UNA ESTRATEGIA DE RECURSOS HUMANOS PARA LA MEJORA DE LA CALIDAD DE LOS SERVICIOS MUNICIPAL ES”  dut a un plenari de finals de 2014, es v ha constatat, segons els criteris de la universitat, que existeix una gran disparitat de salaris que no s’ajustarien a allò raonable, alguns d’ells per baix ( cas de les netejadores o de la TAG ) i altres molt per sobre del que tocaria.

Entre aquests destaca  segons l’estudi,  que el Cap de secció d’urbanisme, infraestructures i medi ambient, estaria cobrant com complement  uns 10.831 més dels que correspondria o  la cap de negociat de comptabilitat i despeses 3362 euros de més a l’any. En tots dos casos, segons la proposta d’alcaldia serien persones sols amb BUP o FP II.

El PP es va negar reiteradament a prendre cap mesura per racionalitzar la situació, i molt menys per analitzar com s’havia pogut produir eixa disparitat salarial, si tenia un origen des del principi de la relació contractual o es va produir de cop en algun exercici, i saber a què atenia, ara, per fi, es podrà traure llum del perquè d’aquests salaris.

Igualment s’estudiarà el perquè es van atorgar a certs treballadors ajuts econòmics per a familiars seus, a pesar de no estar aquesta possibilitat permesa en el conveni de l’ajuntament; pagament de factures mèdiques, òptiques, dentistes i fins i tot matrícules universitaris de treballadors de l’ajuntament que havien vingut pagant-se per part de tots els veïns, a pesar de tindre NO dret a cobrar-les. Amb aquesta investigació també es vol saber com es van poder produir estos fets.

Cabanes, PP bloca des de juliol el reglament per garantir la participació dels veïns als plenaris i per millorar l’atenció a la ciutadania en les dependències municipals

 

Tot i haver-se aprovat pel ple de Cabanes, amb un termini de compliment concret,  l’equip de govern fa cas omís, desobeint al plenari.

 

 

MOCIÓ PER REGULAR LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN ELS PLENARIS

Primer.-l’ajuntament de Cabanes acorda encetar de manera urgent la redacció d’una normativa municipal per regular de manera consensuada entre els grups municipals, un reglament que permeta la participació del públic al final de tots els plenaris.

Segon.-Esta proposta és durà a terme en un termini d’un mes.

 

Es va aprovar a finals de juliol presentada per Units pel Poble-Compromís, va eixir endavant amb sols els vot d’esta formació i l’abstenció de PP, PSOE i C’s

 

 

MOCIÓ PER MILLORAR l’ATENCIÓ A LA CIUTADANIA EN ELS DEPENDENCIES MUNICIPALS

Primer: l’ajuntament de Cabanes acorda obrir almenys un dia a la vesprada l’ajuntament amb els funcions bàsiques com registre i atenció al públic.

 

Segon: l’ajuntament de Cabanes ampliar l’horari d’atenció i els funcions en els dependències municipals de la Ribera.

 

Tercer: Esties mesures és materialitzar en un màxim de 100 dies des de l’aprovació d’esta moció.

 

 

Esta moció, presentada per Units, va comptar amb vot favorable del PSOE i abstenció de PP i C’s

El PP paralitza l’acord plenari de juliol per protegir els assentaments tradicionals.

El PP continua sense complir aquells acords plenaris que no li agraden a pesar d’haver-se aprovat pel plenari, 8 són els acords que se van aprovar en juliol d’este any i no s’han complit, vulnerant per tant tots els principis democràtics.

​totes estes mocions van ser presentades per Units pel Poble-Compromís​

Text de la moció

MOCIO PER PROTEGIR ELS ASSENTAMENTS TRADICIONALS

Amb l’entrada en vigor de la Llei 5/2014 d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge (LOTUP) la realitat territorial adquirix un pes fonamental en la delimitació de les zones en el planejament dels termes municipals.

 

La LOTUP regula la zonificació com una de les determinacions de l’ordenació estructural. La zonificació ha de realitzar-se tenint en compte tant la realitat existent en el terreny com allò que es vol implantar. En este sentit, l’article 25 de la Llei indica que el pla delimitarà, en funció de les característiques del territori, dels seus valors i dels usos a implantar, les diferents zones d’ordenació estructural per a tot el terme municipal.

 

En el propi art. 25, la llei designa els tres grans tipus de zones en què ha d’incloure’s els terrenys del terme municipal: les zones rurals, les zones urbanitzades i les zones de nou desenvolupament. Les zones urbanes i rurals responen a la realitat territorial. El planejament ha de tindre en compte i ha d’estar condicionat al que ja existix en el territori, no es pot ignorar el que ja està construït.

 

Diu la llei que les zones urbanitzades han d’incloure:

a)     Aquells sòls que compten amb els serveis urbanístics (TRLS 2008, apartats 3 i 4 de l’article 12)

b)     Terrenys contigus als ja urbanitzats que permeten la culminació de les trames urbanes existents per mitjà de xicotetes actuacions urbanístiques que no comporten més d’una línia de edificacions.

c)     Els terrenys que presenten dèficit d’urbanització o dotacions. Que hem d’acudir al concepte de sòl urbà que s’ha establit per la jurisprudència i per la doctrina, d’acord amb el qual no s’identifica el concepte de sòl urbò o urbanitzat amb solar i s’establix la consideració d’urbans de sòls que manquen parcialment d’alguns dels serveis urbanístics. També convé considerar la pròpia LOTUP per a diferenciar entre actuacions aïllades i actuacions integrades, de forma que quan es donen les condicions d’actuació aïllada allò normal serà la seua inclusió en la zona de sòl urbanitzat. I assenyalar que en cas de dubte hauria d’analitzar-se què interessa més per a la gestió del sòl dàcord amb les premisses de la llei.

 

 

A l’hora de determinar el nuclis urbans tradicionals, segons la LOTUP, no necessàriament cal identificar-los amb municipis amb pocs habitants, es tracta de nuclis urbans que generalment estan dispersos pel territori.

 

Per tant, s’ha d’incloure en diferents xones els terrenys segons la realitat existent i , dàcord amb allò que s’ha indicat, diferenciar el sòls que ja estan urbanitzats per respondre a alguna de les situacions previstes en la Llei.

 

Així mateix, l’article 27, b), 3, indica que s’ha de diferenciar el nucli o nuclis històrics subjectant-se a ordenacions tendents a preservar les seues característiques morfològiques tradicionals i les activitats que contribuïsquen a vitalitzar-les.Una vegada més la realitat física s’imposa, en este cas complementada per l’existència d’uns valors urbans dels denominats nuclis històrics.

 

També la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià diu que el patrimoni cultural valencià és uns dels principals senyals d’identitat del poble valencià i el testimoni de la seua contribució a la cultura universal. Els béns que ho integren constituïxen un llegat patrimonial d’inapreciable valor,la conservació i enriquiment del qual correspon a tots els valencians i especialment a les institucions i els poders públics que ho representen.

 

Esta llei té com a objectiu el d’impulsar la formació d’un inventari el més complet possible de tots aquells béns del patrimoni cultural valencià que meresquen una protecció especial.

 

Així, de la mateixa manera que els plans urbanístics o territorials amb capacitat per a ordenar usos en sòl no urbanitzable comú, i tenint amb compte la Llei  4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià, s’identificaran i delimitaran aquests assentaments rurals existents, catalogant-los com béns de rellevància local, establint la seua ordenació de manera coherent amb l’estratègia general d’ordenació del territori, evitant la formació de nuclis típicament urbans, salvaguardant els llits naturals, les xarxes de camins rurals, l’estructura parcel·lària històrica i els usos rústics tradicionals propis de l’assentament rural identificat. 

Així,  s’enten que per exemple, el nucli de cases formades pel El Brosseral, El Renc, Mortòrum, i les cases situades junt a la Carretera Cabanes-Ribera, així com les vivendes al voltant de la DIC del Restaurant Tere,  es tracta assentaments rural o nuclis de població tradicional, legalment constituïts i consolidats en el sòl no urbanitzable, o sòl Urbanitzable No Programat Semiextensiu,  que ha de ser catalogat i declarat com bé de rellevància local, tot això d’acord amb el mandat establit en la norma esmentada.

 

Coincidint amb la revisió que s’està fent del Pla General d’Ordenació Urbana del municipi, és el moment idoni per incloure com a tal la delimitació de les zones descrites, així com incloure la declaració de Béns de Rellevància local, ja que aquesta actualització del PGOU no es pot fer en contra dels interessos generals.

 

 

 

 

 

L’ajuntament ha de ser el primer interessat en fer comptable el creixement urbanísitc, amb els drets de les persones, i ací estem parlant del dret a la propietat, i el dret reconegut constitucionalment de la vivenda digna.

 

PER TOT AIXÓ L’AJUNTAMENT DE CABANES ACORDA:

 

1.      Delimitar els nuclis de població esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen,  com a zona rural d’acord a la llei 5/2014 d’Ordenació del territori, Urbanisme i Paisatge, de 25 de juliol.

2.      Amb el que preveu la Llei 4/1998, d’11 de juny, del Patrimoni Cultural Valencià s’inicie l’expedient de declaració de Bé de Rellevància Local dels nuclis de població tradicional esmentats, així com aquells que encara que no hagen segut esmentats ho requerisquen.

3.      Es donen instruccions a qui està fent la revisió del PGOU per incloure aquesta delimitació i B.R.L dins la nova proposta de Pla.

4.      Es cree una comissió d’estudi i seguiment formada per l’ajuntament, amb representació dels grup municipals, tècnics, i representació dels veïns afectats, que ajude i assessore en els tràmits per delimitar les zones i obtindre la declaració de Bé de Rellevància Local.

GRUP MUNICIPAL UNITS PEL POBLE- COMPROMÍS 
@unitspelpoble
PLAÇA ESGLÈSIA 5
12180 CABANES
964331001

 

Cabanes, el PP paralitza des de juliol la moció aprovada pel ple per tindre una nova ponència de valors del sòl afectat pel PAI Marina d’Or Golf.

A pesar d’haver-se aprovat a finals de juliol una moció per evitar l’actual abús que estan patint els veïns amb sòl afectat pel PAi Marina d’Or, paralitzat per sentències judicials, però on els veïns tributen des de fa anys com si estiguera en funcionament, el PP de nou ha fet cas omís a la voluntat del plenari i ha paralitzat el compliment d’esta moció, fet pel qual, per aquest ajornament, es fa pràcticament impossible que en 2016 deixen de pagar un IBI i unes plusvàlues que no els corresponen.

 

Text de la moció aprovada e incomplida pel PP :

 

La Ponència de valors dels terrenys situats en el Sector “Marina D´Or Golf” es va informar favorablement per aquest Ajuntament al setembre de 2010, després de detectar una sèrie d’errors numèrics que va motivar la seua prèvia remissió al Cadastre, que va esmenar els mateixos però va mantenir un preu del sòl molt alt per a les seues característiques i l’estat de desenvolupament de l’actuació.
Els qui van preparar els informes no van fer referència a l’obligatorietat de cessió del 10% d’aprofitament a favor de l’Administració Local, normativament establit amb caràcter imperatiu a nivell estatal per a tot el sòl classificat com a urbanitzable, la qual cosa hauria d’haver incidit en el valor final del preu del sòl, disminuint aquest. En la Ponència de valors que es va tramitar conjuntament amb la de “Marina D´Or Golf” de Cabanes, la d’Oropesa derivada de l’aprovació del Pla parcial “Marina D´Or Golf” d’Oropesa (aprovada per la Direcció territorial del Cadastre en el mateix acte administratiu que l’ara referida) sí es fa una expressa referència a aquesta obligatorietat de cessió i la mateixa afecta al preu unitari del sòl, reduint-ho. Prou una comprovació entre les fitxes d’ambdues ponències de valors per a detectar que en Oropesa se’ls disminueix el valor en un 10% que no es minora a Cabanes, quan en tots dos casos es tracta de Sòl urbanitzable de similars característiques.
Eixe error suposa, entre altres coses, que els veïns paguem un 10% d’I.B.I. per les finques situades en el sector “Marina D´Or Golf” o, la qual cosa és el mateix, un enriquiment injust per a l’Ajuntament que ha de ser esmenat immediatament.

 

Per això es proposa a l’ajuntament de Cabanes l’aprovació de la següent moció:

 

Primer: Amb independència de la NECESSITAT DE LA CONFECCIÓ D’UNA NOVA PONENCIA DE VALORS GENERAL que establisca el preu real del sòl i no basat en expectatives que no s’han complit, com la qual existeix ara, l’ajuntament de Cabanes, dins de les seues estrictes competències,  acorda immediatament instar als tècnics municipals i òrgans municipals amb atribucions,  esmenar l’error, compareixent davant la Direcció territorial del cadastre als efectes oportuns

 

Segon: l’ajuntament en ple acorda iniciar els tràmits per intentar determinar la responsabilitat dels qui van confeccionar l’informe que va servir de base per a l’informe municipal favorable a la ponència, recordant que si eixe informe no s’haguera emès en sentit favorable , la ponència mai s’haguera aprovat.

Cabanes aprova la proposta d’Units de recuperar l’antiga estació de la Ribera

Cabanes aprova la proposta d’Units de recuperar l’antiga estació de la Ribera

 

Units defensa destinar-la a espai museístic o d’us socio cultural

 

En el darrer ple ordinari de l’ajuntament de Cabanes, la pèrdua de la majoria absoluta del PP va permetre aprovar per fi una reivindicació històrica del Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís, la de demanar recuperar per a ús social l’antiga estació ferroviària en desús a la Ribera de Cabanes ( Cabanes, Castelló), és un edifici en amenaça de ruïna.
Així, es va acordar instar al Govern Central i a RENFE/ADIF cedir aquest espai i dotar una partida pressupostària per al a restauració i posada en valor de mateixa.

 

Aquesta estació, es troba en el barri al qual li dóna nom “ L’Estació” en les pedanies de la Ribera (Cabanes, Castelló), i ha tingut un valor històric, econòmic i sentimental molt important per a la comarca, i en l’actualitat presenta un dolent estat de conservació que amenaça en ruïna, on cauen teules a la via pública quan fa molt de vent.

Aquest edifici construït a principis del segle XX, concentra les característiques arquitectòniques pròpies d’una època (anys 20-30) amb una economia no massa favorable. L’edifici està a mig camí entre un estil clàssic i un modernisme auster, on la modulació, la proporció, la senzillesa i la funcionalitat són les notes dominants, rebutjant en tot moment la decoració excessiva, els revestiments innecessaris i les reminiscències tradicionalistes.

Cal destacar, i per aquest motiu es demana la seva protecció i posada en valor, la particular tipologia de l’edifici, que per tractar-se d’una edificació de certa importància dins de la xarxa de ferrocarrils, compta amb dos plantes. La planta baixa es destina a estació i serveis per als viatgers i la superior a vivenda del personal de l’estació.

Malgrat tractar-se de construccions estandarditzades projectades per implantar-se arreu del territori, trobem que aquesta estació de Cabanes suposa un element referent dins del mapa ferroviari castellonenc per la notable importància que tingué en altres èpoques. L’edifici en qüestió mostra una estudiada modulació que s’aprecia principalment a les façanes, on la potent imatge dels llenços de maçoneria de pedra calcària treballada amb juntes en diagonal es veu interrompuda pels detalls realitzats amb rajola massissa als remats de cantoneres  i recercat dels buits, cosa poc freqüent en edificis semblants, ja que normalment contaven amb fàbriques de baixa qualitat que es solien revestir amb morters i pintures de calç, una mostra més de la cura del treball realitzat amb els materials emprats en aquesta estació.”

 

Per a Units, “ ara no hi ha parada de trens a la Ribera de Cabanes, i entenem que de moment és complicat poder reclamar una parada per la limitada població del nucli i la inexistència de trens de rodalies. Si s’aconseguiren aquests, caldria una estació nova i adaptada a les necessitat de la població, però de moment, un edifici històric de gran valor cal recuperar-lo i donar-li un ús “

Cabanes aprova demanar una solució global al traçat de la N340 al seu pas per la Ribera

En el darrer ple de Cabanes es va aprovar la següent moció presentada per Units pel Poble- Compromís

( la qual va subsumir també una del PSOE que anava en els mateixos termes)

MOCIÓ PER DEMANAR UNA SOLUCIÓ DEFINITIVA A LA N340 AL SEU PAS PER LA RIBERA

 

No és el primer cop que es demana una solució a la situació d’inseguretat que es viu amb el pas de la N340 pels nuclis de la Ribera. Acords plenaris, promeses, compromisos, i tot continua igual

 

Urgeix un estudi tècnic per analitzar les alternatives viables i millors per actuar en un dels pocs nuclis urbans que travessa encara aquesta carretera.

 

El desviament obligat del trànsit pesat entre Torreblanca i Nules, ha mitigat en certa mesura el nombre de vehicles de gran tonatge que travessen els nuclis de la Ribera, però encara així, el trànsit es dens i perillós. La manca de data concreta per fer les hipotètiques actuacions de desviament de la N340 que es va plantejar fa anys pel Govern Central, i la paràlisi per part de l’empresa adjudicatària del PAI Torre la Sal a construir el pont que unisca aquesta urbanització amb la N340 amb accessos a nivell, fan que a hores d’ara, la única seguritat amb la qual compten els veïns són senyals limitadores de velocitat; quan seria desitjable que es poguera estudiar la idoneïtat per instal·lar semàfors ( o bé limitadors de velocitat, o bé per a ser premuts pels vianants per passar del carrers de l’Empalme al carrer Buenavista, o del Nucli de la Venta al barri de l’Estació.

 

Entre aquestes millorestambé estaria la de buscar un nou disseny per accedir a la urbanització Riberamar des de la N340 ( la d’ara és realment perillosa), o per entrar a la Venta quan es ve des de Castelló ( actualment amb línia contínua)).

Les solucions tècniques i viables les han de donar precisament els tècnics, i per això es presenta la proposta d’encetar el projecte per a de manera urgent trobar una solució a un dels punts viaris més perillosos de les comarques de Castelló.

 

Per això es presenta esta moció:

PRIMER: L’ajuntament de Cabanes insta al Govern Central a encetar de manera urgent l’estudi d’un projecte per a que s’eliminen els actuals punts de risc en la N340 al seu pas per la Ribera.logo nom color ok