Cabanes aprova moció d’Units per demanar un finançament just per al PV

text de la moció presentada per Units pel Poble-Compromís i aprovada pel ple de l’ajuntament de Cabanes

 

Els valencians i valencianes hem sigut exemple de solidaritat amb la resta de pobles i lleials amb la idea de progrés compartit. En les nostres etapes de prosperitat econòmica hem sigut motor de creixement i desenvolupament per a la resta de Comunitats Autònomes.

 

Les divises aportades pels nostres exportadors de productes agraris i industrials i per les nostres empreses turístiques han ajudat a l’economia espanyola en moments difícils.

 

Ara, encara que seguim sent igual de lleials i solidaris, la prosperitat valenciana no existeix. L’estereotip de riquesa s’ha esquerdat.Ens hem empobrit però continuem pagant com a rics.

 

Altres territoris de l’Estat disposen ara de millors salaris i pensions, de millors serveis públics, de millors i gratuïtes infraestructures, de majors recursos per a donar suport el desenvolupament de pimes i autònoms, per a preservar el medi ambient i oferir una major qualitat de vida als seus ciutadans.

 

Com demostren les xifres del propi Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, fins i tot sent més pobres continuem aportant una contribució de diners a l’administració de l’Estat que es troba per damunt de la qual ens correspon pel nostre nivell de renda.

 

De fet, som l’únic territori amb una renda per habitant inferior a la mitjana que rep dels poders públics menys del que aporta, la qual cosa suposa una fallida dels principis d’equitat i solidaritat.

 

Si la Comunitat Valenciana haguera rebut un finançament per habitant equivalent a la mitjana d’Espanya al llarg del període 2002-2013, la nostra Administració autonòmica hauria ingressat 12.433 milions d’euros addicionals.

 

Estos recursos equivalen a més del 50% del creixement del deute públic autonòmic al llarg del període. Altres comunitats, incloses algunes amb una renda per càpita superior a la mitjana, han obtingut recursos per habitant per damunt de la mitjana.

 

Amb un finançament com el d’estes comunitats, comptaríem amb un deute públic autonòmic molt inferior a l’actual, havent invertit més en serveis públics fonamentals.

 

El sistema de finançament autonòmic és el principal, però no l’únic motiu, pel qual la Comunitat Valenciana és l’únic territori amb renda per càpita inferior a la mitjana que registra un saldo fiscal negatiu. Es a dir, que aporta al funcionament de les Administracions Públiques més recursos dels quals rep a través de les polítiques de despesa.

 

Les inversions de l’Estat són un altre dels factors fonamentals. Tot i aglutinar quasi el 11% de la població espanyola, els valencians i valencianes mai hem rebut més del 10% de les inversions de l’Estat. De fet, el més freqüentha sigut que situaren entre el 6 i el 7 per cent.

 

Els valencians i les valencianes portem massa temps maltractats. No hi ha cap explicació raonable, més que la prolongació de velles inèrcies històriques, a les quals s’ha sumat una falta de pressió reivindicativa per la nostra banda.

 

Sense oblidar les nostres pròpies responsabilitats i disposats a posar el millor de nosaltres mateixos en l’obstinació d’espentar amb energia i constància la Comunitat Valenciana, ens considerem amb una immensa força moral per a exigir al Govern d’Espanya un tracte just.

 

Afortunadament, ara tot pot canviar, perquè existeix una total coincidència entre totes les forces polítiques i socials per a acabar amb esta situació.

 

Per açò, enfront del victimisme insubstancial i l’autosatisfacció irresponsable, ara cal dir: PROU. Cal posar fi a la indiferència amb que ens ha tractat, des de fa anys, el govern central.

 

Exigim, com a valencians i valencianes, no ser tractats com a ciutadans de segona. Exigim un finançament que permeta que els nostres malalts, escolars,universitaris, dependents, aturats i xicotets i mitjans empresaris, siguen considerats igual que els de la resta de territoris.

 

Ambicionem una Comunitat Valenciana forta i potent en una Espanya plural que atenga a les singularitats de cada territori i garantisca la igualtat entre els seus ciutadans.

 

Per tot açò, es presenta la següent

 

 

 

PROPOSTA

 

1r.El Ple de l’Ajuntament de Cabanes exigeix al Govern Central:

 

1.1.Una reforma immediata del sistema de finançament autonòmic amb efectes a 1 de gener de 2014 que possibilite als valencians i valencianes disposar d’uns serveis públics fonamentals (sanitat, educació i protecció social) de qualitat, i permeta de igual manera, l’exercici de les competències pròpies (ocupació, habitatge, medi ambient, infraestructures, cultura, promoció econòmica) assolint almenys la mitjana de finançament per habitant del conjunt de comunitats autònomes.

 

1.2. El reconeixement dels dèficit de finançament acumulats des que es van dur a terme les transferències de competències a la Comunitat Valenciana xifrada en almenys 12.433 milions d’euros des de 2002 a 2013, així com la definició i l’establiment d’un mecanisme de compensació d’estos dèficits.

 

1.3. L’execució per part de l’Estat d’unes inversions en infraestructures equiparables, com a mínim, al pes poblacional de la Comunitat Valenciana  compensant en tot cas la insuficiència inversora dels últims anys.

 

2.-Traslladar aquest acord al Govern Central, al Parlament de l’Estat,  a les Corts Valencianes i a tots els grups parlamentaris amb representació en aquestes dues Càmeres legislatives.

PP, CIUDADANOS I PSOE IMPEDEIXEN APROVAR LA MOCIÓ EN DEFENSA DE LA DEMOCRATITZACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL A CABANES

els vots en contra de PP (4) i Ciudadanos (1) i l’abstenció del PSOE (3 vots) va impedir prospera la moció presentada per Units pel Poble Compromís, la qual sols va comptar amb els tres  vots favorables d’esta formació.

text de la moció 

AL PLE MUNICIPAL

 

Soledad Segarra i Carles Mulet, portaveu i portaveu adjunt respectivament del Grup Municipal Units pel Poble-Compromís,  a l’empara del que es disposa en l’article 116 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana (art. 97/3 ROF), presenta davant aquest Ple Corporatiu la següent:

 

 

MOCIÓ DEMOCRATITZACIÓ DE LA GUÀRDIA CIVIL. EXPOSICIÓ DE MOTIUS


Nosaltres apostem pel ple desplegament del Cos de la Policia Autonòmica com al que assumisca les competències de protecció ciutadana al nostre territori, però mentre això no passa, el cos de la Guàrdia Civil ha de funcionar dins dels paràmetres democràtics mínims.  La situació que s’està produint en el si de la Guàrdia Civil no té  precedents.

 D’una banda, és la institució millor valorada per la ciutadania i per una altra, els seus propis components manifesten contínuament les precàries condicions laborals, professionals, econòmiques, socials i de drets en les quals es troben i en les quals han de desenvolupar, dia a dia la seua important missió de salvaguardar la seguretat ciutadana i les llibertats públiques dels ciutadans de moltes ciutats i pobles.


Aquesta situació no pot passar desapercebuda a la ciutadania, que ha de conèixer de primera mà què és el que està passant en la Guàrdia Civil.  

Una de les millors maneres de saber el que passa i el que preocupa a les dones i els homes que la integren és veure quins són les reivindicacions dels seus legítims representants, agrupats entorn d’associacions
professionals representatives, algunes com AUGC, amb llarga trajectòria
reivindicativa al servei dels guàrdies civils i del conjunt de la societat.

 

De la simple   contemplació del que les associacions professionals defensen i emfatitzen com a qüestions urgents i pendents, estan, per exemple, unes condicions laborals dignes, amb jornades que respecten drets; unes retribucions que siguen justes en funció de les
especials i perilloses funcions que té encomanades; uns mitjos materials
moderns, que salvaguarden la vida i la seua integritat física; una carrera professional que realment prevalga el mèrit, la capacitat i la igualtat i .


Es tracta que el guàrdies civils siguen ciutadans d’una vegada per sempre. Que puguen manifestar-se; que puguen reivindicar una prevenció de riscos laborals real i eficaç; que puguen fer ús de les mesures de conciliació laboral i familiar, sense veure perjudicada la seua
carrera i el seu lloc de treball; que, puguen, en definitiva, expressar-se amb llibertat sense ser represaliats.


Precisament, açò és el que està passant. Els principals dirigents de l’associació professional més representativa dels guàrdies civils, AUGC, estan sotmesos a expedients disciplinaris per fer el seu treball. Per exigir dignitat per a ells i per a les seues companyes i companys en aspectes laborals, socials i professionals. Es juguen el seu treball i ho fan
per l’interès general dels seus companys i pel de tots els ciutadans, que volem una Guàrdia Civil moderna, democràtica, al servei de tota la societat i no al d’uns pocs poderosos, que defensen privilegis i prebendes.
Davant aquesta situació cal recordar que es pretén aplicar un nou Codi Penal Militar ideat pels poderosos perquè els guàrdies civils estiguen al seu servei i aïllats de la societat, sense drets i sense possibilitat de demanar-los.

Per tot l’anterior el ple de l’ajuntament assumeix els següents:
ACORDS
PRIMER: L’Ajuntament de Cabanes manifesta el seu rebuig a la utilització del règim disciplinari per a impedir que les associacions professionals defensen els drets dels guàrdies civils i perquè puguen traslladar la seua demandes a la societat civil.


SEGON: L’Ajuntament de Cabanes manifesta el seu rebuig a l’aprovació i aplicació d’un nou Codi Penal Militar als guàrdies civils en el seu quefer quotidià com a policies.


TERCER: El Ple de l’Ajuntament de Cabanes insta al Govern, al Ministre de l’Interior i al Director General de la Guàrdia Civil, en l’àmbit de les seues competències, a paralitzar l’ús de la potestat disciplinària contra dirigents d’associacions de guàrdies civils per exercir el dret d’associació professional i la llibertat d’expressió.


QUART: El Ple de l’Ajuntament de Cabanes  insta al Govern Central a millorar les condicions laborals, professionals, econòmiques, socials i els drets dels membres de la Guàrdia Civil perquè puguen exercir el seu treball policial en condicions dignes.

Cabanes es declara contra el TTIP  

 

La moció presentada per Units pel Poble-Compromís a l’ajuntament de Cabanes, va properar gràcies als vots favorables d’Units i PSOE i abstencions de Ciudadanos i PP

MOCIÓ REBUIG AL TTIP

 

L’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida. Especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.

 

Les negociacions del TTIP s’estan caracteritzant per l’opacitat, vulnerant el dret de tot ciutadà a saber el que s’està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu només se’ls permet l’accés limitat als textos de negociació. Pel que anem sabent del que es filtra, els poder econòmics pretenen eliminar tràmits burocràtics, normativa ambiental, laboral, de seguretat, etc., per suprimir el control sobre l’acció de les grans empreses i inversors.

 

Les negociacions inclouen l’establiment de Tribunals d’Arbitratge Internacionals, al marge dels propis tribunals de cada estat, ja que les sentències d’aquests tribunals serien inapel·lables i d’obligat compliment. Les multinacionals pretenen eludir als tribunals nacionals i presentar les seves demandes directament als tribunals d’arbitratge internacionals, la qual cosa, com ja ha quedat demostrat en casos on ja s’han posat en marxa aquests tribunals, suposa sancions milionàries per als estats en benefici de les multinacionals: sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l’Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d’hospitals. En la pràctica les multinacionals demanden a l’administració, exigint indemnitzacions al veure minvats els seus beneficis.

 

El TTIP també contempla un Consell de Cooperació Regulatòria. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d’elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d’empreses, tindran l’oportunitat d’analitzar prèviament possibles impactes d’aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies davant els esforços legislatius democràtics, fins i tot abans que es posen en marxa. Per tant es limitaria la llibertat per legislar sobre assumptes ambientals, de salut, laborals i financers, entre d’altres.

 

Un altre dels punts d’aquest acord afecta als drets laborals i la política social. En aquesta matèria l’”harmonització” reglamentària passa per equiparar el “model social i de dret laboral europeu” al nord-americà, molt més precari i, en alguns casos, inexistent: els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l’Organització Internacional del Treball, inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva.

 

 

El tractat suposa un atac al dret als serveis d’interès públic ja que debilitaria les normes europees establertes per als serveis d’interès públic. Així, a mode d’exemple, val a dir que facilitaria la privatització de qualsevol servei públic, o limitaria fortament les opcions per a l’adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Com a exemple, es pretén obrir la contractació pública dels serveis de salut a la inversió privada i a la competència estrangera. A més a més s’encaririen les medicines i els serveis de salut, fent-los menys assequibles. Un clar atac al dret a una sanitat pública, gratuïta i de qualitat.

 

A més a més, el tractat suposaria una gran desprotecció mediambiental. Està en perill el principi de precaució europeu, clau per la política europea mediambiental, amb greus conseqüències sobre la salut i la seguretat de les persones i el medi ambient. Aquí afectarà clarament amb la “lliure pràctica” de les prospeccions petrolieres i el fracking.

 

Pel que fa a l’agricultura i el consum, amb aquest tractat les multinacionals pretenen garantir sense cap control l’entrada a la UE dels aliments transgènics, la carn de vedella i el porc tractats hormonalment amb químics nocius per a la salut humana i fins i tot cancerígens, com ara la Somatotropine Bovina Recombinant o el Clorhidrat de Ractopamine, o el pollastre esterilitzat amb clor. A més a més, es vol regular la reducció o eliminació dels aranzels, la qual cosa portarà als agricultors europeus a una competència injusta i desequilibrada per part de les grans corporacions agroindustrials americanes.

 

 

Pel que fa al sistema financer també es pretén liberalitzar i desregularitzar. Cal dir que incrementar i refermar la lògica actual de rescatar i salvar primer la banca, en detriment dels drets i necessitats de les persones i el medi és un dels objectius del tractat. Les conseqüències són evidents: la desregulació del sector financer està precisament en l’origen de les crisis financeres cícliques que ens assoten des de la dècada dels 70 del segle passat i que sempre paga la ciutadania.

 

El TTIP promouria la cursa mundial d’acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l’any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d’influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

 

 

Per tot això, es presenta al Ple  la següent proposta.
ACORD

 

Primer.- Instar el Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l’actual text de proposta d’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i Estats Units.

 

Segon.- Instar el Govern de l’Estat a enviar als grups parlamentaris els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l’estat de les negociacions.

 

Tercer.- Traslladar aquests acords al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió Europea, i als grups parlamentaris del Parlament Europeu, del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol.

 

Aprovada moció de suport a la ILP per uns ingressos mínims

Amb la negativa del PP, es va aprovar al ple de l’ajuntament de Cabanes la moció presentada tant per Units pel Poble-Compromís i el PSOE

 

MOCIÓ SUPORT ILP INGRESSOS MÍNIMS

 

La crisi econòmica ha posat de manifest la incapacitat que té el sistema actual de prestacions, per atendre la creixent demanda de protecció social en col·lectius que no troben una adequada cobertura en aquest esquema tradicional.

 

La taxa de desocupació es manté al voltant del 23%, el doble si parlem de joves, i 5 milions i mig de persones que, volent treballar, no troben ocupació. Malgrat això, la taxa de cobertura s’ha reduït 24 punts percentuals (del 80% en l’inici de la crisi al 53% actual). A més, hem de tenir en compte que en el model de protecció actual, qui mai ha tingut ocupació no té dret reconegut a aquest tipus de protecció.

 

L’EPA arreplega un increment gradual i continuat del nombre de llars en les quals cap dels seus membres percep rendes laborals (salari, pensió, prestació per desocupació o subsidis). Actualment prop d’1,5 milions de persones estan en aquesta situació.

 

Al costat d’aquest col·lectiu de persones sense ingressos, s’ha identificat un altre amb ingressos molt baixos, el de “treballadors i treballadores pobres”. Són persones amb ocupació precària i sous molt baixos, que entren i ixen del mercat laboral, i per a qui l’actual estructura de protecció social no garanteix renda suficient. L’Enquesta de Qualitat de Vida indica que un 6,2% de la població (2,8 milions de persones) es troba en aquesta situació.

 

 

És, per tant, evident que necessitem reforçar el nostre sistema de protecció social tradicional, la prioritat de la qual ha de ser cobrir les llacunes dels instruments actualment existents.

 

D’aquesta realitat naix la proposta d’ILP sobre Prestació d’Ingressos Mínims que des de CCOO i UGT es llança en l’àmbit estatal amb l’objectiu de generar una nova prestació com a dret subjectiu per a les persones més vulnerables actualment. Una ajuda que es calcula que podria

 

 

 

beneficiar unes 240.000 persones al País Valencià i a més de dos milions en el conjunt de l’Estat.

 

D’acord amb l’anterior, se sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels ACORDS SEGÜENTS

 

1.- Donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Prestació de Renda Mínima impulsada per CCOO i UGT.

 

2.- Donar suport i facilitar als sindicats impulsors de la ILP el procés de recollida de signatures de les persones del municipi.

 

3.- Fer públic aquest acord en el municipi a través de les vies de comunicació ordinàries que disposa l’Ajuntament.

 

4.- Enviar còpia d’aquest acord a la Comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular de Prestació de Renda Mínima a les adreces de correu electrònic següents: politicasocial@pv.ccoo.es i psocial@pv.ugt.org

 

 

 

Units pel Poble-Compromís presenta moció a Cabanes en suport de la ILP per la de Prestació de Renda Mínima

Adjuntem la moció presentada per Units pel Poble-Compromís que es debatrà el proper dimecres en ple ordinari

MOCIÓ SUPORT ILP INGRESSOS MÍNIMS

 

La crisi econòmica ha posat de manifest la incapacitat que té el sistema actual de prestacions, per atendre la creixent demanda de protecció social en col·lectius que no troben una adequada cobertura en aquest esquema tradicional.

 

La taxa de desocupació es manté al voltant del 23%, el doble si parlem de joves, i 5 milions i mig de persones que, volent treballar, no troben ocupació. Malgrat això, la taxa de cobertura s’ha reduït 24 punts percentuals (del 80% en l’inici de la crisi al 53% actual). A més, hem de tenir en compte que en el model de protecció actual, qui mai ha tingut ocupació no té dret reconegut a aquest tipus de protecció.

 

L’EPA arreplega un increment gradual i continuat del nombre de llars en les quals cap dels seus membres percep rendes laborals (salari, pensió, prestació per desocupació o subsidis). Actualment prop d’1,5 milions de persones estan en aquesta situació.

 

 Al costat d’aquest col·lectiu de persones sense ingressos, s’ha identificat un altre amb ingressos molt baixos, el de “treballadors i treballadores pobres”. Són persones amb ocupació precària i sous molt baixos, que entren i ixen del mercat laboral, i per a qui l’actual estructura de protecció social no garanteix renda suficient. L’Enquesta de Qualitat de Vida indica que un 6,2% de la població (2,8 milions de persones) es troba en aquesta situació.

 

 

 És, per tant, evident que necessitem reforçar el nostre sistema de protecció social tradicional, la prioritat de la qual ha de ser cobrir les llacunes dels instruments actualment existents.

 

D’aquesta realitat naix la proposta d’ILP sobre Prestació d’Ingressos Mínims que des de CCOO i UGT es llança en l’àmbit estatal amb l’objectiu de generar una nova prestació com a dret subjectiu per a les persones més vulnerables actualment. Una ajuda que es calcula que podria

 

 

 

beneficiar unes 240.000 persones al País Valencià i a més de dos milions en el conjunt de l’Estat.

 

D’acord amb l’anterior, se sotmet a la consideració del Ple l’aprovació dels ACORDS SEGÜENTS

 

1.- Donar suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) de Prestació de Renda Mínima impulsada per CCOO i UGT.

 

 2.- Donar suport i facilitar als sindicats impulsors de la ILP el procés de recollida de signatures de les persones del municipi.

 

3.- Fer públic aquest acord en el municipi a través de les vies de comunicació ordinàries que disposa l’Ajuntament.

 

4.- Enviar còpia d’aquest acord a la Comissió promotora de la Iniciativa Legislativa Popular de Prestació de Renda Mínima a les adreces de correu electrònic següents: politicasocial@pv.ccoo.es i psocial@pv.ugt.org

 

 

Units pel Poble-Compromís presenta moció al Ple de Cabanes contra el TTIP

AL PLE MUNICIPAL

 

 

MOCIÓ REBUIG AL TTIP

 

L’acord comercial entre la Unió Europea i els Estats Units, l’Acord Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP per les seves sigles en anglès), tindrà un impacte ampli i irreversible en molts aspectes de la nostra vida. Especialment en la salut, l’alimentació, el treball, la seguretat dels productes, el medi ambient, els drets laborals i les polítiques de privadesa. Fins i tot podria canviar profundament la manera en què usem les institucions democràtiques per establir regulacions en tots aquests camps, assaltant, per tant, els drets de la ciutadania.

 

Les negociacions del TTIP s’estan caracteritzant per l’opacitat, vulnerant el dret de tot ciutadà a saber el que s’està negociant en el seu nom. El mandat de negociació que el Consell de la UE va donar a la Comissió encara està classificat com un document secret. Fins i tot als membres del Parlament Europeu només se’ls permet l’accés limitat als textos de negociació. Pel que anem sabent del que es filtra, els poder econòmics pretenen eliminar tràmits burocràtics, normativa ambiental, laboral, de seguretat, etc., per suprimir el control sobre l’acció de les grans empreses i inversors.

 

Les negociacions inclouen l’establiment de Tribunals d’Arbitratge Internacionals, al marge dels propis tribunals de cada estat, ja que les sentències d’aquests tribunals serien inapel·lables i d’obligat compliment. Les multinacionals pretenen eludir als tribunals nacionals i presentar les seves demandes directament als tribunals d’arbitratge internacionals, la qual cosa, com ja ha quedat demostrat en casos on ja s’han posat en marxa aquests tribunals, suposa sancions milionàries per als estats en benefici de les multinacionals: sancions milionàries a Austràlia per la seva legislació antitabac, sancions a Argentina per impostos sobre l’Energia, a Canadà per una moratòria al fracking, a Alemanya per la seva política energètica, a Eslovàquia per paralitzar privatitzacions d’hospitals. En la pràctica les multinacionals demanden a l’administració, exigint indemnitzacions al veure minvats els seus beneficis.

 

El TTIP també contempla un Consell de Cooperació Regulatòria. El concepte bàsic que persegueix aquest organisme és simple: abans d’elaborar la nova legislació (en alguna de les matèries afectades pel TTIP) un organisme bilateral dels governs dels EUA i la UE i de representants d’empreses, tindran l’oportunitat d’analitzar prèviament possibles impactes d’aquesta legislació en els interessos dels seus negocis. Els lobbies empresarials, per tant, podran coordinar estratègies davant els esforços legislatius democràtics, fins i tot abans que es posen en marxa. Per tant es limitaria la llibertat per legislar sobre assumptes ambientals, de salut, laborals i financers, entre d’altres.

 

Un altre dels punts d’aquest acord afecta als drets laborals i la política social. En aquesta matèria l’”harmonització” reglamentària passa per equiparar el “model social i de dret laboral europeu” al nord-americà, molt més precari i, en alguns casos, inexistent: els EUA no tenen ratificades sis de les vuit normes fonamentals del treball de l’Organització Internacional del Treball, inclosa la Convenció sobre la llibertat sindical i el dret de negociació col·lectiva.

 

 

El tractat suposa un atac al dret als serveis d’interès públic ja que debilitaria les normes europees establertes per als serveis d’interès públic. Així, a mode d’exemple, val a dir que facilitaria la privatització de qualsevol servei públic, o limitaria fortament les opcions per a l’adjudicació de les licitacions públiques en funció de criteris ecològics o socials. Com a exemple, es pretén obrir la contractació pública dels serveis de salut a la inversió privada i a la competència estrangera. A més a més s’encaririen les medicines i els serveis de salut, fent-los menys assequibles. Un clar atac al dret a una sanitat pública, gratuïta i de qualitat.

 

A més a més, el tractat suposaria una gran desprotecció mediambiental. Està en perill el principi de precaució europeu, clau per la política europea mediambiental, amb greus conseqüències sobre la salut i la seguretat de les persones i el medi ambient. Aquí afectarà clarament amb la “lliure pràctica” de les prospeccions petrolieres i el fracking.

 

Pel que fa a l’agricultura i el consum, amb aquest tractat les multinacionals pretenen garantir sense cap control l’entrada a la UE dels aliments transgènics, la carn de vedella i el porc tractats hormonalment amb químics nocius per a la salut humana i fins i tot cancerígens, com ara la Somatotropine Bovina Recombinant o el Clorhidrat de Ractopamine, o el pollastre esterilitzat amb clor. A més a més, es vol regular la reducció o eliminació dels aranzels, la qual cosa portarà als agricultors europeus a una competència injusta i desequilibrada per part de les grans corporacions agroindustrials americanes.

 

 

Pel que fa al sistema financer també es pretén liberalitzar i desregularitzar. Cal dir que incrementar i refermar la lògica actual de rescatar i salvar primer la banca, en detriment dels drets i necessitats de les persones i el medi és un dels objectius del tractat. Les conseqüències són evidents: la desregulació del sector financer està precisament en l’origen de les crisis financeres cícliques que ens assoten des de la dècada dels 70 del segle passat i que sempre paga la ciutadania.

 

El TTIP promouria la cursa mundial d’acords comercials bilaterals de profund abast, dels quals la UE ha estat una força impulsora des de l’any 2005, soscavant el multilateralisme comercial. Podria suposar la formació de blocs econòmics rivals, sotmetent als països més febles i més pobres a normes en les quals no han tingut cap manera d’influir, amenaçant a la cooperació mundial i afeblint les iniciatives de reforma del sistema de comerç per enfrontar millor els desafiaments globals comuns, especialment el canvi climàtic i la protecció del medi ambient.

 

 

Per tot això, es presenta al Ple  la següent proposta.
ACORD

 

Primer.- Instar el Govern de l’Estat espanyol a mostrar formalment davant la Comissió Europea i el Consell el seu rebuig a l’actual text de proposta d’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió entre la Unió Europea i Estats Units.

 

Segon.- Instar el Govern de l’Estat a enviar als grups parlamentaris els diferents esborranys negociats en cada ronda i a celebrar un ple monogràfic sobre el contingut de l’Associació Transatlàntica per al Comerç i la Inversió i l’estat de les negociacions.

 

Tercer.- Traslladar aquests acords al Ministeri d’Afers Exteriors, a la Comissió Europea, i als grups parlamentaris del Parlament Europeu, del Congrés i el Senat de l’Estat espanyol.