Cabanes acorda demanar al Govern Central regenerar la platja de Torre la Sal.

En el darrer ple ordinari de l’ajuntament de Cabanes, per unanimitat es van aprovar dos mocions presentades pel Units pel Poble i el PSOE, en les quals es demana que l’ajuntament en ple de Cabanes inste a la Direcció General de Costes, al Ministeri de Agricultural, Alimentación i Medi Ambient , i al Govern Central, a emprendre un projecte per regenerar definitivament la platja de Torre la Sal construint les infraestructures que mediambientalment més viables siguen per evitar la desaparició de la platja.

 

El regidor d’Units pel Poble-Compromís i Senador Carles Mulet, va recordar que tant aquesta petició, com la de recuperar l’estació de la Ribera amb fins museístics, millorar la caserna de la Guàrdia Civil de Cabanes ( edifici vell i obsolet i no accessible) i millorar la seguretat de la N340 al seu pas per la Ribera de Cabanes, són les quatres esmenes als pressupostos generals de l’Estat de 2016 presentats per Compromís, que el PP ja va votar en contra al Congrés, i que estos dies votaran al Senat, per la qual cosa va instar al PP local a que instara al seus companys de partit a deixar de menysprear al municipi com històricament s’ha fet.

 

Respecte a la platja, des d’Units pel Poble-Compromís s’ha recordat que aquesta  platja ha patit un accelerat fenomen de regressió, a causa possiblement d’espigons i actuacions en altres municipis costaners de Castelló, i malgrat el relatiu bon estat d’aquest any per un fenomen inusual de recuperació de part de l’amplada perduda (fet que també passa en altres platges del municipi com la de l’Quartell Vell), és més que probable que a partir de setembre amb els temporals tornin a deixar les platges un estat lamentable. Les contínues regressions de la mar han acostat massa el mar al poblat pescador, quan fa poques dècades la distància era considerable. Això ha ocasionat entre altres fets, que el poblat quedés incorporat ara dins el domini maritimoterrestre quan abans no ho era.

Les regeneracions practicades fins ara, consistents en dipositar tones i més tones de sorra i material divers, ha estat literalment tirar els diners al mar, ja que en cada temporal el mar es tornava a portar i deixant la platja encara en pitjor estat .

La proximitat del LIC de praderies de posidònia, o del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, així com els innombrables restes arqueològiques de l’entorn (algunes sota l’aigua), han fet que mai s’hagi permès cap actuació seriosa per estabilitzar la platja.

Actualment, però, s’estan duent a terme en diferents punts de litoral iniciatives com són els espigons perpendiculars, o els esculls artificials, entre altres iniciatives que aposten per regeneracions sostenibles i respectuoses amb la platja i els ecosistemes marins.

Cabanes aprova moció d’Units per modificar l’ordenança de les “basures”

Esta moció havia estat reiteradament rebutjada pel PP en anteriors ocasions, ara, al perdre la majoria absoluta, també l’ha votat a favor.

 

MOCIÓ PER MODIFICAR L’ORDENANÇA REGULADORA DE LA TAXA PER PRESTACIÓ DEL SERVEI DE RECOLLIDA DOMICILIÀRIA DE FEMS O RESIDUS SÒLIDS URBANS.

 

La Ordenança reguladora de la taxa per prestació del servei de recollida domiciliària de fems o residus sòlids urbans”, pel que fa a la base imposable de la taxa, establix unes quantitats fixes, amb independència de les característiques de l’immoble i dels  treballadors o habitants del mateix, la qual cosa implica que una vivenda en què només habite una persona  abona idèntica quantitat a una altra ocupada per una pluralitat de persones, la qual cosa suposa una incongruència, ja que, òbviament, es genera més residus sòlids en este segon cas. Igualment és desproporcionat assimilar un local comercial o despatx de, per exemple,  80 m2 amb un altre de 300 m2 , quan és obvi que els últims generaran més residus.

De la mateixa manera, crida l’atenció que respecte a locals industrials o tallers es faça una distinció en funció del nombre de treballadors existent i no s’aplique el mateix criteri als locals comercials o despatxos, extrem que pot generar absolutes desigualtats pels mateixos motius anteriorment exposats: es genera més residus quan major nombre de persones habita o treballa en un immoble.

I és igualment destacable el fet que la distinció entre locals industrials i tallers, d’una banda, i locals comercials i despatxos, d’un altra, no implique  una diferenciació entre els diversos tipus d’activitats a exercir en cada un d’ells, perquè es dóna la paradoxa que, per exemple, un xicotet establiment d’alimentació, d’escassa superfície, genera majors residus que una acadèmia escolar també de dimensions reduïdes, quan abonarien la mateixa quantitat.

Estes desigualtats considerant  la proporció entre residus potencialment generables i tipus d’activitats   podien evitar-se amb una major precisió del denominat “tipus de subjecte passiu”.

Hi ha ajuntaments que, respecte a locals, aplica els epígrafs, per a concretar activitats, superfícies, ubicació dels immobles  i nombre de treballadors, establint-se una escala i no una quantitat fixa dins d’uns determinats paràmetres, com este Ajuntament fa sense una altra justificació que la comoditat a l’hora de gestionar les taxes derivades de l’Ordenança.

Pel que fa a vivendes, no sols el nombre d’habitants en cada una d’elles és rellevant, sinó també les condicions d’habitabilitat de l’immoble (extrem este també aplicable als denominats “immobles i locals d’ús indeterminat, no comercials o industrials”). L’ajuntament considera que si un immoble posseïx llum o aigua ja ha de tributar com a vivenda, a pesar que és obvi, basant-se en la normativa vigent, que tal edificació no tindrà la condició de “habitable”. L’Ajuntament hauria d’establir un termini perquè els propietaris d’este tipus d’immobles aportaren un informe tècnic per a determinar la seua condició o grau d’habitabilitat  i, en el cas que s’acordara que no té tal condició , no havia de considerar-se al propietari de l’immoble com a subjecte passiu de la taxa que ens ocupa.

També cal considerar que hi ha immobles que són utilitzats únicament com a segona residència dels seus propietaris, no empadronats en la localitat, per la qual cosa haurien de tributar en un percentatge més reduït que la resta.

Com s’ha exposat, tots estos punts requerixen  com a mínim un xicotet estudi i treball  que l’Ajuntament pot fer, i que implica desigualtats com les comentades. La veritat és que s’està arribant a un punt en què els tributs municipals preocupen cada vegada més a la població i l’Ajuntament no fa res per regularitzar i adaptar les Ordenances a la realitat del Municipi i a les circumstàncies econòmiques dels veïns  Entenem que aplicar més detingudament els punts exposats és l’única forma d’evitar desequilibris econòmics injustos i emparats en les normes municipals.

 

PER TOT AIXÓ ES PROPOSA A L’AJUNTAMENT DE CABANES:

 

Que s’inicien els tramits per modificar el text de l’Ordenança en els punts assenyalats.

 

 

informació sobre la manipulació informativa de l’alcaldessa i Cabanes aprova la moció d’Units sobre l’S10

En el ple passat de Cabanes sols els grups de l’oposició van presentar mocions, el PP no tenia cap proposta, com sempre.

Es va aprovar com informàvem ahir una moció d’Units sobre els problemes de la caserna de la Guàrdia Civil per donar servei a l’aeroport. No obstant ser una iniciativa d’Units pel Poble, des del serveis que paguem tots els veïns, es ven quasi com si fora una iniciativa de l’alcaldia, sols incoen sols valoracions d’ella ( que s’informa del problema un cop Units ho posa damunt la taula) de nou la falta d’ètica i respecta  a l’oposició i els veïns és total, continua posant-se medalletes de iniciatives de l’oposició 

MOCIÓ PER RESOLDRE EL PAI DE LA UNITAT D’EXECUCIÓ DEL SECTOR S-10.

 

L’Ajuntament en Ple, en sessió celebrada el 31 de març de 2005, va aprovar la subrogació de la mercantil AUGIMAR EMPRESA URBANIZADORA S.A.U. com a condició d’urbanitzador el Sector S-10, així com el document de Pla Parcial.

 

Amb data 3 d’octubre de 2011, l’empresa AUGIMAR EMPRESA URBANIZADORA S.A.U., va presentar escrit sol·licitant la resolució per mutu acord del programa d’actuació integrada del Sector S10.

 

En sessió plenària celebrada el 27 d’octubre de 2011, davant la proposta d’Alcaldia relativa a la resolució de mutu acord del PAI de la unitat d’execució del Sector S-10, adjudicat a la mercantil AUGIMAR EMPRESA URBANIZADORA SAU, es va acordar sol.licitar informe a l’Òrgan corresponent la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, degut a que al punt segon establia que “se entiende que en el presente caso no es procedente la sol·licitud de Dictamen previo del Consejo Superior de Territorio i Urbanismo” i aquest sí que és necessari respecte a la resolució de mutu acord i  haguera afectat de nul·litat a l’acord municipal si s’haguera dictat la resolució plenària pretesa prescindint del procediment establit

 

Així, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló, en sessió de 14 de desembre va acordar informar favorablement tal proposta de resolució i elevar a la Consellera proposta de dictamen favorable a la resolució.

 

La Comissió diu que el mutu acord per a la resolució del Programa és possible, però no que és l’única opció. És a dir, la Conselleria no entra sobre la necessitat o tan sols la conveniència de la resolució de mutu acord del P.A.I., limitant-se a manifestar que és una possibilitat legal (utilitza l’expressió “que puga acordar-se”).

 

Així, com bé diu el dictamen autonòmic, aplicant l’article 112.7 del Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (aplicable al present cas) “Si s’ha dictat la interlocutòria judicial declarant el concurs però encara no s’ha produït l’obertura de la fase de liquidació, en este cas  l’Administració pot o bé resoldre el contracte, o bé continuar-ho si el contractista presta garantia suficient segons el parer de l’Administració.

 

 

 

Però per mitjà d’interlocutòria de 23 d’Abril de 2015, el Jutjat Mercantil núm. 1 de Castelló, en el Concurs Ordinari 289/2010-II acorda obrir la FASE DE LIQUIDACIÓ de la mercantil, per la qual cosa,  basant-se en la normativa, no és potestativa la resolució del contracte, sinó OBLIGATÒRIA.

 

És a dir, que l’Ajuntament , fins a l’obertura de la fase de liquidació, podia haver exigit les condicions per a la resolució per mutu acord, o exigir garantia addicional amb caràcter previ a l’aprovació del Projecte de Reparcel·lació . Ara ja no, per la qual cosa ha de procedir-se a instar la immediata resolució contractual.

 

I respecte a la proposta de la mercantil urbanitzadora que se li abonen part del cost d’honoraris tècnics de redacció del Projecte d’Urbanització, la Proposta d’Alcaldia fonamenta la seua decisió en l’aplicació de l’article 215.1 del TRLCAP, però no menciona que el dit precepte s’aplica als contractes de consultoria i assistència i els de servicis (i entenem que, per tant, no és d’aplicació a un urbanitzador que ha presentat un P.A.I. basant-se en la L.R.A.U., és a dir, per la seua iniciativa pròpia) Les causes de resolució d’este tipus de contractes s’establixen en l’article 214.

 

Cap dels informes emesos respecte d’això establixen clarament l’exigència normativa de tal abonament. Sense aclarir si a un contractista que executa una obra (no és un contracte de consultoria o assistència) ha de tornar-se-li l’import d’un Projecte d’una obra que no s’executa per que ell demana la resolució. Hem de vetlar pels interessos municipals ja que els contractes s’executen a risc i ventura del contractista i, si este arriba a la situació concursal i, ara, a la liquidació de la societat, és per les seues prèvies decisions i gestions

 

 

PER TOT AIXÓ ES PROPOSA A L’AJUNTAMENT DE CABANES:

 

Que es procedisca  a la resolució del PAI de la unitat d’execució del Sector S-10, adjudicat a la mercantil AUGIMAR EMPRESA URBANIZADORA SAU amb la devolució immediata de l’aval i de l’excedent de l’aprofitament, en cas de que aquest no s’haja tornat ja.

Cabanes aprova moció d’Units per demanar a Interior que no castigue al municipi amb la Guàrdia Civil de l’aeroprot

​Aquesta moció presentada per Units pel Poble-Compromís va eixir endavant amb el vot favorable de la resta de grups de la corporació de Cabanes​

MOCIÓ PER DEMANAR AL GOVERN CENTRAL NO PESJUDICAR A  CABANES AMB EL CONTROL DE LA GUÀRDIA CIVIL A L’AEROPORT

 

Durant 8 hores al dia, de 10 a 18, que és quan la ciutadania més pot necessitar els serveis ordinaris de la Guàrdia Civil, les patrulles del lloc de Cabanes no estan patrullant els municipis de la zona, ni en la caserna de Cabanes, sinó dins de l’aeroport sense activitat. I recordem que la zona assignada al lloc de Cabanes és grandíssima i amb grans zones de dispersió de població; abasta a més de Cabanes i tot el seu litoral (amb la N340 o àrea de servei de l’AP7 de la Ribera inclosa) a nuclis tan extensos i amb tant assentament aïllat com el terme municipal de la Serra d’En Garceran o les Coves de Vinromà, així com tots els municipis de la subcomarca del Pla de l’Arc.

Els 16 agent del lloc de Cabanes van haver de fer un curset de seguretat aeroportuària, curset que no es va impartir per exemple a la Guàrdia Civil de Torreblanca, l’altre lloc proper a les instal·lacions de Bell-lloc- Vilanova.

Allò més raonable, en primer lloc, haguera sigut no llançar-se a fer un aeroport sense un estudi real de viabilitat, en segon lloc, fer-ho en una ubicació òptima i no per interessos de l’exvicepresident de la Diputació Francisco Martínez ( propietari de part dels terrenys) i com açò no s’ha donat, en tercer lloc, haguera sigut que fet l’emplastre, si ara cal seguretat, en primer terme exigir que el gruix de la mateixa siga privada i a càrrec de l’empresa explotadora de l’aeroport, i com cap d’aquestes tres premisses s’han donat, la quarta, que tampoc, haguera sigut crear en cas de ser imprescindible, ampliar la plantilla i tenir una patrulla pròpia l’aeroport, perquè és indecent que s’haja de cobrir desmantellant el servei als pobles afectats del lloc de Cabanes.

Si durant l’interval de les 10 a les 18 hores, qualsevol veí va a interposar una denúncia a Cabanes, no tindrà el servei òptim en estar la patrulla a l’aeroport. Si passa qualsevol emergència, hauran de recórrer a les patrulles veïnes ( Orpesa, Torreblanca…), per la qual cosa també s’afecta a aquests llocs veïns, o siga, per  vestir un aeroport sense activitat, es desvesteix  una comarca.

Els aeroports tenen tres serveis de seguretat, la Policia Nacional per al control de documentació de passatgers, passaports…, vols amb tercers països, la Seguretat Privada (que ja hi ha en l’aeroport de Castelló, que es dediquen al control i seguretat ordinària del recinte, i la Guàrdia Civil, que porten tot el control fiscal i lluita  contra el contraban. Ara, per increïble que puga semblar, a l’aeroport de Castelló sense activitat, hi ha un vigilant privat, que és a càrrec de Lavalin (o siga, al final pagat amb diners públics) i dos Guàrdies Civils trets al lloc de Cabanes), imagineM que en un estat d’avorriment considerable ja que el control de la plaga de conills que és l’única activitat que genera l’aeroport, tampoc corre al seu càrrec, sinó a un altre servei també contractat per Aerocas en el seu moment, mentre, els veïns estan sense atenció.

 

PER TOT AIXÓ ES PROPOSA A L’AJUNTAMENT DE CABANES:

 

 

PRIMER: L’ajuntament de Cabanes insta al Ministeri de l’Interior i al Govern d’Espanya a que facen les gestions oportunes per a que el  servei de Guardia Civil que s’haja de destinar a l’aeroport de Castelló, no siga a costa de deixar als veïns i veïnes de Cabanes, i a la resta de la demarcació de que atén, sense servei.

 

 

 

Units pel Poble presenta proposta per resoldre el PAI S10 de Cabanes

Adjutem la moció presentada pel grup municipal d’Units pel Poble-Compromís a Cabanes

MOCIÓ PER RESOLDRE EL PAI DE LA UNITAT D’EXECUCIÓ DEL SECTOR S-10.

 

L’Ajuntament en Ple, en sessió celebrada el 31 de març de 2005, va aprovar la subrogació de la mercantil AUGIMAR EMPRESA URBANIZADORA S.A.U. com a condició d’urbanitzador el Sector S-10, així com el document de Pla Parcial.

 

Amb data 3 d’octubre de 2011, l’empresa AUGIMAR EMPRESA URBANIZADORA S.A.U., va presentar escrit sol·licitant la resolució per mutu acord del programa d’actuació integrada del Sector S10.

 

En sessió plenària celebrada el 27 d’octubre de 2011, davant la proposta d’Alcaldia relativa a la resolució de mutu acord del PAI de la unitat d’execució del Sector S-10, adjudicat a la mercantil AUGIMAR EMPRESA URBANIZADORA SAU, es va acordar sol.licitar informe a l’Òrgan corresponent la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, degut a que al punt segon establia que “se entiende que en el presente caso no es procedente la sol·licitud de Dictamen previo del Consejo Superior de Territorio i Urbanismo” i aquest sí que és necessari respecte a la resolució de mutu acord i  haguera afectat de nul·litat a l’acord municipal si s’haguera dictat la resolució plenària pretesa prescindint del procediment establit

 

Així, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Castelló, en sessió de 14 de desembre va acordar informar favorablement tal proposta de resolució i elevar a la Consellera proposta de dictamen favorable a la resolució.

 

La Comissió diu que el mutu acord per a la resolució del Programa és possible, però no que és l’única opció. És a dir, la Conselleria no entra sobre la necessitat o tan sols la conveniència de la resolució de mutu acord del P.A.I., limitant-se a manifestar que és una possibilitat legal (utilitza l’expressió “que puga acordar-se”).

 

Així, com bé diu el dictamen autonòmic, aplicant l’article 112.7 del Text Refós de la Llei de Contractes de les Administracions Públiques (aplicable al present cas) “Si s’ha dictat la interlocutòria judicial declarant el concurs però encara no s’ha produït l’obertura de la fase de liquidació, en este cas  l’Administració pot o bé resoldre el contracte, o bé continuar-ho si el contractista presta garantia suficient segons el parer de l’Administració.

 

 

 

Però per mitjà d’interlocutòria de 23 d’Abril de 2015, el Jutjat Mercantil núm. 1 de Castelló, en el Concurs Ordinari 289/2010-II acorda obrir la FASE DE LIQUIDACIÓ de la mercantil, per la qual cosa,  basant-se en la normativa, no és potestativa la resolució del contracte, sinó OBLIGATÒRIA.

 

És a dir, que l’Ajuntament , fins a l’obertura de la fase de liquidació, podia haver exigit les condicions per a la resolució per mutu acord, o exigir garantia addicional amb caràcter previ a l’aprovació del Projecte de Reparcel·lació . Ara ja no, per la qual cosa ha de procedir-se a instar la immediata resolució contractual.

 

I respecte a la proposta de la mercantil urbanitzadora que se li abonen part del cost d’honoraris tècnics de redacció del Projecte d’Urbanització, la Proposta d’Alcaldia fonamenta la seua decisió en l’aplicació de l’article 215.1 del TRLCAP, però no menciona que el dit precepte s’aplica als contractes de consultoria i assistència i els de servicis (i entenem que, per tant, no és d’aplicació a un urbanitzador que ha presentat un P.A.I. basant-se en la L.R.A.U., és a dir, per la seua iniciativa pròpia) Les causes de resolució d’este tipus de contractes s’establixen en l’article 214.

 

Cap dels informes emesos respecte d’això establixen clarament l’exigència normativa de tal abonament. Sense aclarir si a un contractista que executa una obra (no és un contracte de consultoria o assistència) ha de tornar-se-li l’import d’un Projecte d’una obra que no s’executa per que ell demana la resolució. Hem de vetlar pels interessos municipals ja que els contractes s’executen a risc i ventura del contractista i, si este arriba a la situació concursal i, ara, a la liquidació de la societat, és per les seues prèvies decisions i gestions

 

 

PER TOT AIXÓ ES PROPOSA A L’AJUNTAMENT DE CABANES:

 

Que es procedisca  a la resolució del PAI de la unitat d’execució del Sector S-10, adjudicat a la mercantil AUGIMAR EMPRESA URBANIZADORA SAU amb la devolució immediata de l’aval i de l’excedent de l’aprofitament, en cas de que aquest no s’haja tornat ja.

Units es queda sols demanant responsabilitat per la despesa de 42.000 € ocasionada per llevar-li il·legament a Facsa l’aigua de Torre la Sal.

En el darrer ple, amb els vots favorables del PP, PSOE i Ciudadanos, es va aprovar retornar-li a Facsa la gestió de l’aigua en tot el terme municipal, després d’una sentència del 5 de desembre de 2012 del TSJ CV i dictamen del Consell Jurídic Consultiu. Aquesta es retorna doncs, després d’haver-se-li llevar per part del PP de manera il·legal, i costar-li al poble 42.000 €.

            Des d’Units pel Poble-Compromís es va voler que l’ajuntament demanara responsabilitats als responsables polítics d’esta decisió, però esta proposta no va prosperar i per això es va emetre vot en abstenció.

 

 

CRONOLOGIA

En la sessió plenària de 27 de setembre de 2007, amb el vot favorable del PP, l’abstenció del PSOE i el vot en contra del avui regidor d’Units pel Poble-Compromís, Carles Mulet, es va llevar-li la gestió de l’aigua a Facsa, tot i tindre aquesta empresa la concessió fins al 2025, i donar-li-la a l’empresa Marina d’Or, dins de l’àmbit del PAI Torre de la Sal.

 

Aquesta concessió era totalment il·legal, i mancava de cap informe de secretaria ni de cap tècnic municipal, i ara els tribunals reconeixen que la concessió a Facsa era fins al 2025 i en tot el seu terme municipal, per tant, també afecta als PAIS que puga desenvolupar l’empresa Marina d’Or en Cabanes ( Torre la Sal i Mundo Ilusión)

 

Mulet va presentar una denúncia a la Fiscalia, i es van encetar Diligències d’Investigació Penal contra l’equip de govern que estava en 2007, que es van acumular amb altres tres casos oberts també relacionats amb el PAI, tots ells van formar un nou cas, que va a passar a ser una investigació “secreta” de la qual no s’ha tornat a donar compte a la part denunciant. Per la seua part, Facsa, va encetar la via contenciós administrativa, que ha donat el seus fruits, i dóna la raó a l’empresa i a l’oposició

 

Ara, els veïns del PAI, centenars de vivendes, la majoria d’elles embargades pel Banc de Sabadell a Marina d’Or, però venudes ja a particulars, o casos de famílies que fa anys hi viuen, no saben encara la repercussió real d’aquest fet, de si s’hauran de canviar els equips de subministre d’aigua i el cost que això els pot repercutir; cost al qual èticament haurien de fer front els responsable polítics d’eixa decisió. ( l’aigua que subministrava Marina d’Or al PAI és procedent d’una dessaladora de menudes dimensions que té l’empresa i FACSA subministrarà aigua des dels pous que explota)

 

Els veïns ara han de revisar totes les canonades i comprar un descalcificador (per defecte en tots els edificis de Marina d’Or no l’inclouen per ser aigua dessalada) que cal augmentar el pressupost en la neteja de l’aljub i segurament canviar algun altre dispositiu.

 

La cronologia dels fets, ve des del principi de la tramitació del PAI (2003-2004), on Facsa, empresa que té la concessió del subministrament hídric al municipi, va advertir que el PAI no tenia garantida l’aigua per la seua complexitat; cal recordar com la Conselleria de Medi Ambient va condicionar l’inici de les obres del PAI a tindre resolt i en funcionament tant la dessaladora com la depuradora, cap d’elles realitat a hores d’ara, i malgrat això, en agost de 2006, en contra del que estipulava la DIA; es van concedir les llicències.

 

Facsa va advertir que era inviable d’ara garantir l’aigua, donat que ni la dessaladora era un realitat, i els aqüífers de la zona estaven sobre explotats. Les presses de l’empresa en obtindre les cèdules d’habitabilitat, ocasionen les pressions per tancar en fals els permisos d’aigua; tot i vulnerant la pròpia legalitat, donat que les llicències d’obres també condicionaven el donar les cèdules d’habitabilitat a tindre desenvolupat tot el PAI, i en 2007 es volien donar llicències d’ocupació a les instal·lacions acabades, en qüestió de setmanes.

 

Com Facsa no entra al joc de l’empresa Marina d’Or, l’equip de govern de l’ajuntament de Cabanes, encarrega, digitalment, un informe a un professor de la UPV, Francisco-Javier Company Carretero, conegut per semblants aventures, per tindre una justificació “tècnica” de la decisió política que es vol prendre, i aquest, fa l’informe a la carta, que serveix d’argumentari per al PP, òbviament, pagat amb els diners de tots els veïns.

 

Argumentant que FACSA només tenia concedit l’abastiment d’aigua al municipi, i no a les actuacions urbanístiques del litoral, i com “ l’agent urbanitzador acredita disposar de dessaladora pròpia legalitzada i amb instal·lacions que permeten cobrir sobradament el servei fins que s’implante la dessaladora que està promovent l’Estat” es signa un conveni amb el propi promotor del PAI per a que per mitjà de la seua pròpia dessaladora, siga qui gestione el subministrament d’aigua a tot el PAI, mancomunant el servei amb el veí ajuntament d’Orpesa.

 

Segons el conveni aprovat en 2007 entre ajuntament i Marina d’Or, és el propi Jesús Ger, qui s’autoritzarà i dotarà d’aigua per al seu PAI, per mitjà de la seua pròpia dessaladora, que fins eixa data es desconeixia existia , i serà, durant cinc anys, qui cobrarà als propis subministrats tots els serveis, canons i consums d’aigua.

 

Durant cinc anys, mentre el Contensiós-administratiu va seguir el seu curs, l’empresa ha pogut gaudir del seus subministre d’aigua de manera irregular, i ha pogut fer i desfer al seu lliure designi. Ara, un cop l’empresa ha incomplint els terminis, ha deixat el PAI sense fer, s’ha quedat bona part de les vivendes el bancs, els tribunals donen la raó a FACSA i a l’oposició.