El Consell reivindica ara l’oblidat Parc Temàtic Mundo Ilusión i el qualifica de “projecte bàsic per al “desenrotllament” socioeconòmic i turístic de la província

Compromís recorda que els terrenys se li lleven als propietaris sense cap compensació i tindrien un valor de 32 milions d’euros

 

La diputada autonòmica de Compromís, Mireia Mollà, a instàncies del Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís, va enregistrar una pregunta escrita adreçada al Consell on es demanava una solució respecte a la greu hipoteca que suposava per als propietaria afectats pel PAI Marina d’Or Golf, el mantindre en vigor el conveni interadministratiu per regalar a la Generalitat el sòl per a fer un parc temàtic.

Tal i com exposava Mollà en la seua pregunta, el 13 d’octubre de 2004, el conseller d’Economia, el president de la Diputació i els alcaldes de Cabanes i Orpesa van signar un conveni per a desenvolupar del projecte del Parc Temàtic de Mundo Ilusión, a construir en el terme municipal de Cabanes, junt a la zona que es pretenia desenvolupar com PAI. El conveni es signava entre altres arguments, perquè la Generalitat veia com un objectiu prioritari la construcció d’aquest centre d’oci. “Aquell conveni indicava que, a través de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. SA, “es redactarà i executarà el projecte del Centre d’Oci Mundo Ilusión,”  i la clàusula deia clarament els propietaris del sòl del PAI han de cedir gratuïtament a la Generalitat la superfície de terrenys sobre els quals se situarà el futur Centre d’Oci Mundo Ilusión, 800.000 metres quadrats.”


Mollà incidia en el fet que aquest sòl, no s’expropia com va fer la Generalitat, amb Terra Mítica, sinó que ací, directament, se li lleva sense cap indemnització als propietaris, la qual cosa és furtar la propietat d’un sòl, que d’haver-se desenvolupat el PAI, tindria un valor segons la valoració dels terrenys que va fer la adjucatària, de 30 € el m2, o siga, 24.000.000 d’euros, per al Consell, per a un parc temàtic que han descartat reiteradament  fer. “Ara, amb el PAI anul·lat reiteradament, amb l’empresa adjudicatària del PAI en concurs de creditors, i amb la nul·la intenció del Consell de fer cap parc temàtic ( en 2010 es va liquidar la empresa pública que havia de desenvolupar el Parc) , és el moment de deixar sense efecte aquest conveni, que malgrat tot, segueix en vigor; si es reprenguera el PAI, els propietaris haurien de cedir aquest sòl, perquè el Consell no faça res. Què farien amb 800.000 m2 llevat als veïns?.

 

Des de Compromís es ve defensant que ara, mantindre aquesta obligació sobre aquest sòl, que no està desenvolupat però que cadastralment ja anys fa tributar als propietaris un IBI, plusvàlues o impostos de successions com urbà a tots els efectes, és una càrrega més que desvirtua el valor real del sòl., si algun dia, al Consell se li ocorre fer amb diners públics un parc temàtica en les comarques de Castelló, visc com ha canviat al panorama durant aquests anys, entenem hauria de començar de zero; veient si és viable o no invertir diners públics en aquestes activitats vist el precedent de Terra Mítica, veient que llevar-li aquest “peatge” al PAI Marina d’Or Golf no el perjudica sinó tot el contrari i no és cap impediment la desaparició de la cessió del sòl per fer el PAI, i sobretot, pagant als propietaris del sòl el seu just preu.

Per aixó Mollà preguntar si veu just el Consell a data d’avui mantindre aquesta hipoteca de futur amb els propietaris del sòl, i fer-los perdre potencialment 32 milions d’euros per a no es sap què, per  quin motiu si el Consell pensa fer un parc temàtic, no opta per expropiar o comprar el sòl, saber si pensa encara el Consell que és viable fer un parc temàtic, i si en cas de no fer el parc temàtic, què pensa fer amb aquest sòl, si pensa vendre’l o regalar-lo a algú, o si pesa el Consell promoure la suspensió o anul·lació d’aquest conveni.

La resposta que dóna el Conseller d’Hisenda i Administració Pública reconeix que el  PAI està anul·lat pels TSJ i pendent de recurs davant del Suprem, i serà necessària en un futur l’aprovació definitiva dels PAIS pels ajuntaments i l’adjudicació definitiva a l’agent urbanitzador ( per tant, tota la publicitat gratuïta de la possible venda del PAI a fons de Qatar no tindria cap sentit).

Diu el Conseller que el PAI en cas de superar l’anul·lació,necessitaria la tramitació i l’aprovació del projecte d’urbanització i reparcel·lació, i un “adquirits” els terrenys, es podrà complir en conveni del 2004 i que els propietaris donen gratuïtament per fer el Parc Temàtic Mundo Ilusión.  I diu explícitament que no es preveu la renúncia a la cessió gratuïta dels 800.000 m2 ni a la realització d’este projecte que el qualifica de bàsic per al “desenrotllament” socioeconòmic i turístic de les poblacions afectades i de la província.

Des de Cabanes, el regidor de Compromís-Units pel Poble, Carles Mulet ha reiterat que “ furtar, perquè sols es pot qualificar així, 800.000 m2 als veïns, per a un parc temàtic que ja fa anys van descartar que farien, i que no volen explicar si serà de gestió privada o pública, i mantindre a hores d’ara eixa quimera de projecte, és insultat. Si algú vol eixos terrenys, que li’ls pague a la gent, i si algú vol fer un parc temàtic, que siga amb el risc dels seus diners i no amb diners públics. Tot el demés, és una estafa monumentalresposta 40755 re 88863 mundo ilusi_n

Diputació no acompleix les promeses i manté la senyalització que tapa l’esglèsia del S XIII d’Albalat mig any després de comprometre’s a fer-ho

En el ple del passat 17 de juliol, a instàncies del grup municipal d’Units pel Poble-Compromís, el diputat provincial Enric Nomdedéu, traslladava al plenari d’aquest organisme una petició per exigir a la Diputació la reitarada del panell que es mantenia des de 2010, sobre el mur lateral i més visible de l’església gòtica o ermita fortificada d’Albalat, al terme municipal de Cabanes, en aquell plenari, el president de la Diputació es va comprometre a fer efectiva esta ratirada.

Ara, un cop passat més de mig any, es continua mantenint el panell les obres de pavimentació del “camí de l’ermita”, inclòs en dos anys successius ( dues fases), en els Plans Provincials d’Obres i Serveis de Competència Municipal, de la Diputació Provincial de Castelló, es veu que la promesa del president de la DIputació era completament atemporal, i no li preocupa el més mínim que es tape bona part de la visió d’un edifici històric únic en la comarca.

Aquest monument del segle XIII, és sense cap dubte l’edifici més antic en peus en tot el terme municipal ( religiós o civil ), una veritable joia arquitectònica inclosa en les edificacions de defensa de la costa, i que forma un conjunt amb les quatre torres vigies medievals de la Ribera) , a pesar d’això, continua en l’oblit; a pesar de ser un Bé d’Interés Cultural, no compta amb cap règim de visites com obliga la llei de Patrimoni Cultural Valencià, i les obres de millora dels accessos i l’entorn van ser positives, però a hores d’ara, i anys després, continua el panell d’anunci de les obres impedint una visió completa de tot el monument, i de fet, tapa la visió des del punt d’accés més habitual .

En juliol ja denunciavem que no té cap sentit mantindre aquest cartell d’anunci d’obres ubicat i tapant part de la façana lateral de l’immoble ( justament, la part més visible, al donar cal camí principal d’accés a l’ermita i les restes del Castell d’Albaltat; aquest cartell, a més de no tindre cap sentit en el seu dia ( diners públics gastats per anunciar arreglar un camí!,) encara el té menys avui en dia, algú s’imagina algun cartell d’estos, mantindre’l més de quatre anys, en qualsevol altre monument de gran valor, tapant-lo?, òbviament, allò que s’hauria de fer és sol·licitar a la Diputació, la seua retirada i reaprofitament de l’estructura metàl·lica, per a coses més útils.

Ara, a esperar que el president de la Diputació complisca la seua paraula, quan aquest tipus de  senyalització d’obres, s’hauria d’analitzar fins quin punt és necessari efectuar aquesta despesa per informar del cost d’este actuacions ( amb altres tipus de senyalitzacions menys espectaculars, o simplement anunciant-ho en els espais web, hi hauria de sobra), i després, tindre un protocol per a retirar aquestes senyalitzacions quan ja no fan cap falta

Cabanes: el PP veta les propostes d’Units-Compromís per disminuir la pressió impositiva sobre els veïns

El PP de Cabanes amb majoria absoluta va impedir que prosperaren les dos propostes presentades pel grup municipal d’Units pel Poble-Compromís en el passat ple, per demanar mesures per minimitzar la pressió impositiva sobre els veïns.

Durant el transcurs de tot el plenari es va incidir en que la incapacitat de l’equip de govern en atraure cap al poble inversions per part d’altres administracions governades també pel seu propi partit, ocasiona, que des de sempre, tot el pes dels ingressos que té l’ajuntament estiguen recaient sobre els impostos als seus veïns i veïnes, i que tot i les desenes de mocions presentades per Units-Compromís, mai s’haja acceptat cap proposta per ni tant sols estudiar alternatives a uns impostos i tributs locals abusius, en especial en els casos de pagament de l’IBI en zones sense urbanitzar, també per responsabilitat del PP i el PSOE  per aprovar projectes urbanístics salvatges i inviables.

Ara, de nou, les propostes del grup de l’oposició no van prosperar per la negativa del PP en assumir cap mesura que rebaixe la pressió sobre els veïns i veïnes.

Adjuntes les dos propostes:

 

 

MOCIÓ PER LA MODIFICACIÓ DEL TIPUS DE GRAVÀMEN EN L’IMPOST DE BENS IMMOBLES DE TIPUS RÚSTIC.

 

 

 

Actualment la fiscalitat en l’administració local descansa, entre d’altres impostos sobre l’impost de bens immobles. Aquest impost distingeix com a fet impositiu tres tipus de bens: els de natura urbana, els immobles de característiques especials i els rústics.

 

L’impost de bens immobles de natura rústica grava el valor dels bens directament relacionats amb les explotacions agràries, entre d’altres. De fet un dels motius de bonificació d’aquest impost és el règim d’explotació d’aquestes extensions, els bens adscrits a les cooperatives tenen un grau de bonificació de fins al 95%, per exemple.

 

La base impositiva d’aquest impost és el valor cadastral dels propis bens, tanmateix, per al cas dels bens rústics, el cadastre reconeix i classifica aquestos valors en tres categories: bens rústics en règim d’explotació, bens rústics en estat d’abandó o sense explotació i bens de tipus urbà situats sobre terrenys rústics, assignant un valor cadastral diferent en funció de cada categoria.

 

La llei d’hisendes locals, al seu article 72, faculta a les entitats locals a establir uns tipus de gravamen, dins d’un límit per als bens urbans, especials i rústics. Al cas dels rústics, no obstant la existència de diferents categories de valoració cadastral, el tipus de gravamen és únic. Amb tot, deuen conviure sota un mateix factor de càlcul activitats de diferent índole i valoració. No té res a veure una explotació agrícola, que un ús residencial o d’altre tipus en un terreny rústic i es produeixen contradiccions basades en que si el tipus de gravamen es fixa en funció de dels usos residencials, els terrenys rústics poden patir una major pressió fiscal, mentre que el fenomen invers pot afavorir una fiscalitat reduïda per a bens immobles de tipus residencial en terreny rústic.

 

 

 

 

Amb l’objectiu de generar una fiscalitat harmoniosa amb els diferents tipus d’usos i d’activitats econòmiques i agràries en els terreny rústics i de separar la influència dels usos residencials que deurien relacionar-se amb l’IBI d’urbana i no amb el valor dels terrenys agrícoles, es fa necessari distingir el tipus de gravamen dels terrenys de natura rústica en base a dos categories, si alberguen construccions d’ús residencial o no.

 

És més, en l’actualitat l’activitat agrícola pateix una crisi sistèmica, que mereix l’acció i la intervenció de l’administració pública en tots els seus fronts per afavorir-la, ja que contribueix a un bé tan necessària com l’alimentació i la conservació de l’entorn. L’administració local, no pot, actualment degut a l’estructura d’aquest impost establir una fiscalitat per als agricultors que afavoresca el manteniment de les explotacions i no el seu abandonament.

 

Per tot allò exposat realitzem la següent proposta d’

 

 

ACORD

 

 

L’Ajuntament Cabanes  insta al Govern de l’Estat Espanyol a

 

PRIMER.- Revisar i/o corregir a través del mecanisme que considere el tipus de gravamen de l’impost sobre els bens immobles de tipus rústic, de tal manera que es distingeixen les diferents categories de bens que s’ubiquen en terreny rústic: explotació agrària, no explotació i edificació en terreny rústic.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

AL PLE MUNICIPAL

Carles Mulet i Diego Noel, portaveu i portaveu adjunt respectivament del Grup Municipal Units pel Poble-Compromís,  a l’empara del que es disposa en l’article 116 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana (art. 97/3 ROF), presenta davant aquest Ple Corporatiu la següent:

 

 

 

 

MOCIÓ EN CONTRA EL CADASTRAÇ I LES MESURES DEL MINISTERI D’HISENDA SOBRE ELS IMPOSTOS EN RELACIÓ A LA VIVENDA.

 

 

Com és ben sabut, la fí de la bombolla immobiliària accelerà la caiguda del valor de les vivendes. Malgrat això, i fugint de la realitat el Govern del PP impulsa l’anomenat cadastraç, es a dir, l’increment dels valors de les vivendes al cadastre, a través de les revisions de les ponències de valors. El valor cadastral afecta a impostos com l’IBI, recaptat als municipis, al de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats i a l’impost sobre l’increment del valor dels terrenys, conegut com plusvàlua municipal.

 

Així, gràcies a l’increment forçat dels valors cadastrals ordenat des del ministeri d’hisenda, amb ponències de valors basades en xifres i legislació elaborada en plena època de bombolla, els i les ciutadanes han vist incrementada la seua pressió fiscal, amb majors contribucions, donat que també des del ministeri s’ha incrementat a base de decrets lleis els tipus de gravàmens que els ajuntaments fixen a les seues ordenances fiscals i amb l’excusa dels plans d’ajust, s’ha obligat a realitzar aquestos augments dels ingressos municipals a base d’augmentar la recaptació. Igualment les liquidacions dels impostos de transmissions han estat calculades amb preus molt per damunt de les operacions  de compra-venda.

 

El problema d’aquestos increment fiscals és la seua mancança d’adaptació a la realitat i la manca de rigor, ja que tenen una finalitat merament recaptatòria i no es basen en xifres properes a la realitat del mercat immobiliari. Tot açò en uns temps en els que els ciutadans i ciutadanes tenen més dificultats per a pagar i on també el valor dels seus bens, en volta d’augmentar han disminuït.

 

De fet són múltiples les sentències que qüestionen aquest mode de procedir per allunyar-se de la realitat de l’immoble i no tindre en compte la capacitat econòmica del contribuent. És més, aquestes sentències poden provocar de nou seriosos problemes a les administracions locals, ja que deuran fer-se’n càrrec del retorn d’impostos basats en valoracions desfasades.

 

 

 

Per tot allò exposat, des de Compromís realitzem la següent proposta d’

 

 

 

 

ACORDS

 

 

L’Ajuntament de Cabanes  insta al Govern de l’Estat a:

 

PRIMER.- No realitzar pujades del valor del cadastre percentuals carents de tot rigor, ni ponències de valors basades en normativa i estadístiques de l’anterior època. S’ha d’analitzar la realitat concreta de les vivendes, en un moment en els que el preu de mercat està en procés de descens i en un context econòmic amb menor poder adquisitiu.

 

SEGON.- Establir mecanismes de recaptació per als impostos relacionats amb la vivenda, la seua propietat i adquisició que contemplen el principi de la capacitat econòmica del contribuent i ajusten la pressió fiscal per a que siga més progressiva i distributiva, amb l’objectiu de que l’esforç fiscal siga equitatiu i s’adapte a la situació econòmica de les persones i el valor de la vivenda.

 

TERCER.- Facilitar la capacitat i la flexibilitat normativa dels ajuntaments per adaptar el seu marge fiscal a la situació econòmica actual de forma discriminada i progressiva, de tal forma que l’augment d’igressos vinga acompanyat de la progressivitat dels mateixos.