Cabanes, el PP vota en contra de retirar les plaques del delinqüent Carlos Fabra ubicades en Cabanes

El PP justifica el manteniment dient que no té la importància d’un carrer, i no pot explicar quines inversions va fer la Diputació en els llocs on figura la placa amb el nom de Fabra

 

El PP de Cabanes va votar ahir a les dos mocions que demanaven la retirada del nom de Carlos Fabra de diverses plaques instal·lades al municipi. Primer a la moció d’Units pel Poble-Compromís que es centrava en els casos concrets del poble, i després a una semblant del PSOE que demanava retirar plaques i carrers en genèric.

Les dos propostes, van comptar sols en els dos vots favorables d’Units pel Poble-Compromís i un del PSOE.

L’excusa de l’alcaldessa per mantindre aquestes plaques, era que no tenia la importància d’un carrer i que sols rememorava la fita. A la pregunta de quants diners havia invertit la Diputació en cada una de les actuacions on figurava el nom de Carlos Fabra, no van saber respondre ( en algun casos, aportacions ridícules i en altres inexistents, pagada majoritàriament amb diners de l’ajuntament).

TEXT DE LA MOCIÓ

En Cabanes, almenys en tres llocs com l’aula de lectura (biblioteca) el poliesportiu, o el centre polifuncional de la Ribera apareixerien noms de delinqüents segons la justícia, com és el cas de Carlos Fabra, obres que havia finançat majoritàriament l’ajuntament i no la Diputació.  Aquestes plaques, se col·locaven sempre abans d’un període electoral.

La col·locació de plaques en les inauguracions, reformes o actuacions fetes per les administracions, on figura en la immensa majoria dels casos la data d’eixe acte, i els noms dels i les  polítiques que en eixe moment ostentaven el càrrec de representació escaient ( consellers i conselleres, president de la Generalitat, alcaldes i alcaldesses,…etc), a pesar de ser un costum, no deixa ser una espècie de patrimonialització en la figura d’una persona del que ha estat una actuació normal inclosa en les atribucions i obligacions del càrrec com gestor i gestora públic,  i pagada sempre amb diners de tots i totes , i no del polític o política de torn; atribuir-se mèrits i personals per un esforç col·lectiu, és més que qüestionable

A banda d’aixó, en casos con el de Carlos Fabra, expresident de la Diputació, condemnat per la justícia, embruta el nostre poble amb plaques que no mereix, atribuït-se personalment el fer obres públiques pagades entre tots i totes, cosa que és insultant a la pròpia ciutadania.

L’ajuntament de Benlloch, a la Plana Alta, ha estat capdavanter en donar resposta a este fet i ha ordenat la retirada de totes aquelles plaques, on per exemple, apareguera el nom l’expresident de la Diputació, Carlos Fabra, o de l’ex conseller Rafael Blasco.

Per això es presenta la següent moció

 

Primer: L’ajuntament de Cabanes acorda  regular l’ús de la col·locació de plaques commemoratives de finalització d’obres pagades amb diners de tots i totes, evitant un atribució patrimonialista del gestor o la gestora política de torn.

Segon: Les L’ajuntament de Cabanes acorda retirar de totes les dependències públiques, aquelles plaques commemoratives on figure el nom de persones gestores o representats polítics condemnats per corrupció o frau a l’hisenda pública ( biblioteca, poliesportiu, centre polifuncional de la Ribera, o allò on apareguen polítics condemnats), Igualment, en es retirarien en el futur les plaques en el cas de que es condemnen a polítics ara imputats o que puguen ser condemnats en el futur.

 

 

Cabanes acorda demanar l’anul·lació del conveni de Mundo Ilusión

En el plenari celebrat avui a l’ajuntament de Cabanes, s’ha acordat per unanimitat dels tres grups municipals, la proposta persentada pel grup municipal d’Units pel Poble-Compromís per iniciar els tràmits per fer possible l’anulació del conveni del Parc Temàtic Mundo Ilusión

TEXT DE LA MOCIÓ

 

MOCIÓ DE ANUL·LAR EL CONVENI DE MUNDO ILUSIÓN

El 13 d’octubre de 2004, el conseller d’Economia, el president de la Diputació i els alcaldes de Cabanes i Orpesa van signar un conveni per a desenvolupar del projecte del Parc Temàtic de Mundo Ilusión, a construir en el terme municipal de Cabanes, junt a la zona que es pretenia desenvolupar com PAI. El conveni es signava entre altres arguments, perquè la Generalitat  veia com un objectiu prioritari la construcció d’aquest centre d’oci.

Aquell conveni indicava que, a través de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. SA, “es redactarà i executarà el projecte del Centre d’Oci Mundo Ilusión,”  i una  clàusula deia clarament els propietaris del sòl del PAI han de cedir gratuïtament a la Generalitat la superfície de terrenys sobre els quals se situarà el futur Centre d’Oci Mundo Ilusión, en concret 800.000 metres quadrats.
Aquest sòl, no s’expropia com va fer la Generalitat amb Terra Mítica, sinó que ací, directament, se li lleva sense cap indemnització als propietaris, la qual cosa és furtar la propietat d’un sòl, que d’haver-se desenvolupat el PAI, tindria un valor segons la valoració dels terrenys que va fer la adjucatària, de 30 € el m2, o siga, 24.000.000 d’euros, per al Consell, per a un parc temàtic que han descartat reiteradament  fer.
Ara, amb el PAI anul·lat reiteradament pel tribunals, amb l’empresa adjudicatària del PAI en concurs de creditors, i amb la nul·la intenció del Consell de fer cap parc temàtic, és el moment de deixar sense efecte aquest conveni, que malgrat tot, segueix en vigor; si es reprenguera el PAI, els propietaris haurien de cedir aquest sòl, perquè el Consell no faça res. Què farien amb 800.000 m2 llevat als veïns?.

 

Si algun dia, al Consell se li ocorre fer amb diners públics un parc temàtic en les comarques de Castelló, vist com ha canviat al panorama durant aquests anys, entenem hauria de començar de zero; veient si és viable o no invertir diners públics en aquestes activitats vist el precedent de Terra Mítica, veient que llevar-li aquest “peatge” al PAI Marina d’Or Golf no el perjudica sinó tot el contrari i no és cap impediment la desaparició de la cessió del sòl per fer el PAI, i sobretot, pagant als propietaris del sòl el seu just preu.

Per tot això, entenent que a hores d’ara no té cap sentit mantindre un conveni que 10 anys després s’ha quedat completament desfasat, es presenta al ple de l’ajuntament de Cabanes, la següent moció.

PRIMER: L’ajuntament en ple de Cabanes es compromet a iniciar els contactes amb les altres administracions que van signar aquest conveni, per tal de mirar la millor forma per  deixar sense efecte el conveni signat amb les altres administracions, per no tindre aquest cap sentit avui en dia, i acorda comunicar a la resta d’administracions implicades aquest acord.

 

 

Cabanes perd una subvenció turística  per tramitar-la malament.

 

 

 

Ahir el DOCV publicava este anunci: http://www.docv.gva.es/datos/2014/06/23/pdf/2014_5721.pdf

Notificació de la proposta de resolució de 28 de maig de 2014, del director de l’Agència Valenciana del Turisme, de  denegació d’ajudes destinades a l’impuls de la imatge de les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana en 2014.

 

En el cas de Cabanes, es denegava l’ajut per no correspondre ni resultar d’acord l’actuació plantejada amb l’objecte i actuacions de les subvencions. El projecte, valorat en 3438,48 euros, era un vídeo titulat “  Vine a conéixer Cabanes 3.438,48

 

Segon el Consell La Resolució de 3 de març de 2014, del president de l’Agència Valenciana del Turisme, per la qual es convoquen les ajudes destinades a l’impuls de la imatge de les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana (DOCV 13.03.2014), establix en els articles 1 i 5 l’objecte

i el tipus d’actuacions i els costos subvencionables. L’objecte és el suport a les accions de difusió de la imatge de les destinacions turístiques de la Comunitat Valenciana a través d’actuacions de difusió –campanyes de publicitat i altres suports de difusió– vinculades a festes d’interés turístic internacional, nacional i autonòmic, així com a esdeveniments de productes turístics que constituïsquen

un vehicle per a la promoció nacional i/o internacional d’una destinació. La sol·licitud d’eixe ajuntament es referix a un vídeo promocional del municipi.

 

És a dir, si la proposta d’aquest vídeo haguera estat promocionar no el municipi en si, sinó les festes d’interés turístic ( com ara la Fira de Sant Andreu que té aquest distintiu), o algun producte turístic local específic, sí que s’hagura pogut tramitar.

Quí ha triat aquesta proposta de vídeo?, quin ús es pensava donar-li al vídeo, és a dir, com es promou després de gravar-se?, qui ha tramitat mal aquesta petició d’ajut?.

 

Units demana estudiar el cost de remunicipalitzar el servei de l’aigua a Cabanes

Des del Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromis a Cabanes, s’ha adaptat la moció presentada pel partit Republicà a Segorbe, i es demana s’estudie el cost que suposaria el rescat de la gestió de l’aigua al municipi per poder valorar si ix a compte recuperar esta gestió. Des del PP, es va violar sense mutu acord el contracte amb FACSA (empresa investiga per pressumptament finançar il·legalment al PP segons la instrucció del Cas Gürtel) , quan va decidir donar-li la gestió de l’aigua en la part de Torre la Sal a una filial de Marina d’OR, decisió que els tribunals van declarar il.legal. Ara, la proposta seria primera estimar el cost d’aquest rescat, i després poder buscar una solució acordada amb l’empresa.

 

 

MOCIÓ PER MUNICIPALITZAR EL SERVEI DE L’AIGUA POTABLE

 

 

L’aigua no és una mercaderia sinó un ben comú i, per tant, és absolutament necessari controlar aquest recurs i la seua explotació amb una visió de projecte a llarg termini.

Els recursos hídrics disminuiran previsiblement a causa del creixement de la població, de la contaminació i del canvi climàtic i aquesta escassetat d’aigua potable pugues fins i tot arribar a ser causa de conflictes majors,

Durant la dècada dels anys 80 i 90 es va imposar una tendència a privatitzar la gestió de proveïment d’aigua en les grans capitals d’Europa, fins a l’extrem que a Itàlia en 1994 l’anomenada Llei Galli va imposar el procediment de licitació per a la gestió del sistema hídric, imposant la privatització de factE. Però al juny de 2011, un referèndum nacional va portar a la derogació de les lleis que permetien la privatització d’un sector tan vital per a la població.

La voluntat popular, conscient de la seua importància, està obrint les portes a la gestió local de l’aigua i/o a la seua apropiació per part dels ens locals amb el consegüent benefici per a tots. És innegable que des de fa alguns anys s’està perfilant i desenvolupant en el si de la societat una tendència de tornar a el “públic, estatal i/o local” enfront dels governants pro-gestió privada. Dos clars exemples que la re- municipalització del proveïment de l’aigua és una tendència global i en auge els tenim en les ciutats de Berlín i Paris, que recentment han culminat els processos de “presa directa” de tan important servei públic.

Pel que donem per descomptat la convicció de la superioritat del sector públic per a garantir serveis de bona qualitat a un preu assequible. Estant, doncs, convençuts que el sector públic/municipal té una capacitat de gestió superior o almenys igual al del sector privat, en posar per davant l’interès general enfront d’interès privats i opacs.

Pel que hem d’assumir el repte de demostrar la major eficàcia de la gestió pública respecte a la privada. La gestió ha de dur-se a terme “directament” per l’administració i els seus funcionaris.

El procés de re-municipalització no va a ser fàcil, seran molts els obstacles a superar, ja que l’activitat privada en la seua gestió se sent consolidada i enfortida pels resultats econòmics privats, que certament no semblen tenir la intenció de perdre tan saborós mos i oposaran tota oposició possible.

Des de l’Ajuntament tenim l’obligació de gestionar en benefici de tots els veïns no en benefici de l’empresa privada, sent el nostre primer compromís el de rebaixar la tarifa de l’aigua, la gestió pública permet un estalvi entre el 15 i el 20%.

Som conscients que el principal problema que ens anem a trobar per a la recuperació del servei municipal de proveïment de l’aigua, són els costos de finançament que haurem de disposar per a sufragar les despeses d’indemnització a favor dels actuals gestors. No obstant açò entenem que açò no ha de ser un motiu de renúncia, atès que en l’actualitat l’Ajuntament, pot accedir a un crèdit financer amb una taxa d’interès molt baix, amb el que el balanç final seria molt beneficiós per a tots els veïns.

 

 

Els problemes que va a comportar en un futur immediat la gestió de l’aigua de la dessaladora, sense cap demanada, o la inclusió a la força en el consorci d’aigües del Pla de l’Arc, per a que tercer es puguen beneficiar si volen d’eixa aigua, cal que aquest bé es puga controlar des del poder polític i l’interés veïnal, i no el lucre empresarial.

Per tot l’exposat, es proposen al Ple de l’Ajuntament, l’adopció dels següents

ACORDS

Primer. Aprovar la creació d’una comissió de treball tècnica i política que analitze el possible cost de re-municipalització del proveïment d’aigua potable a tot el terme municipal, els seus avantatges i inconvenients, per poder després valorar si convé o no remunicipalitzar aquest servei.

Units demana al plenari resoldre l’adjudicació del Pai Marina d’Or Golf per estar en concurs de creditors l’empresa adjudicatària

 

Adjuntem la moció prestada avui i que es debatrà en el proper plenari, a finals de mes

 

MOCIÓ PER RESOLDRE L’ADJUDICACIÓ DEL PAI MARINA D’OR GOLF

En 2003, PP i PSOE de Cabanes van acordar adjudicar a l’empresa “Construccions Castelló 2000”, del Grup Marina d’Or, la urbanització del PAI de Torre la Sal, el qual, a hores d’ara  encara no s’ha acabat i està sent objecte de controvèrsia municipal en haver-se sol·licitat una pròrroga per a finalitzar-ho, suposadament fora de termini.

En 2005, PP i PSOE de Cabanes i Orpesa aproven l’adjudicació a “Construccions Castelló 2000” del major PAI d’Europa, Marina d’or Golf (popularment conegut com a Món Ilusón pel parc temàtic que va servir d’excusa per a promoure és PAI

Aquest PAI és paralitzat pels ajuntaments ( no arriben a aprovar el programa), i posteriorment anul·lat en dues ocasions pel TSJ valencià, pendent ara dels recursos presentats.

En total silenci, al gener de 2011, Construccions Castelló 2000 és absorbida per “ Marina d’Or-Loger SA ( 04/01/2011)

http://www.boe.es/borme/dias/2011/01/18/pdfs/borme-b-2011-11-12.pdf

I a l’octubre de 2012, Marina d’Or-Loger SA, també en silenci, decideix canviar-se el nom de COMERCIALIZADORA MEDITERRÀNIA DE VIVIENDAS S.Ahttp://www.boe.es/borme/dias/2013/10/09/pdfs/borme-a-2013-193-12.pdf , un nom anodí que no relaciona a aquesta amb el grup Marina d’Or.

Curiosament, fa pocs dies s’ha fet públic que la desconeguda per tots “ COMERCIALIZADORA MEDITERRÀNIA DE VIVIENDAS se troba en situació de concurs de creditors i intervinguda per l’administració concursal, segons ha establit el Jutjat del Mercantil NÚM U de Castelló en acte de data 24 d’Abril de 2014.
Òbviament, ningú coneixia a aquesta empresa, i per casualitat es va poder relacionar com Marina d’Or, però es va donar a entendre que seria una de les seues filials sense importància, quan, contràriament, era l’empresa que tEnia que fer els PAIS de Torre la SAL, i Marina d’OR Golf, de 18 milions de metres quadrar-vos. El canvi de denominació mesos abans d’entrar en concurs no era per tant una coincidència, sinó pura estratègia per a ocultar aquesta situació i evitar-se la publicitat negativa que haguera sigut anunciar que Marina d’Or-Loger era la que havia entrat en concurs de creditors.

Per tant, que entre en concurs l’empresa que ha assumit aquests PAIS, i s’haja ocultat, és més que preocupant, ja que no ofereix cap garantia que una empresa concursada puga assumir ara els compromisos que tènia adquirits, entre ells, la construcció de dues PAIS enormes, un d’1,5 milions de m2 i un altre de 18, com pot fer front a aquests si està concursada?, què esperem com ajuntament per a rescindir l’adjudicació vista la incapacitat econòmica d’aquesta?, què ha passat amb els avals anul·lats dels PAIS?

Per tot açó, es presenta la següent moció.

 

Primer: L’ajuntament de Cabanes acorda crear de manera urgent una comissió política i tècnica que avalue la situació creada per a aclarir en quina situació queda els PAIS adjudicats a una empresa que ha entrat en concurs de creditors, valorant la possible resolució de la condició d’urbanitzadora a l’empresa ara en concurs.

 

De nou, el barri de l’Estació abandonat

Desgraciadament ja és més que habitual que el barri de l’Estació, de la Ribera, siga objecte del més absolut dels oblits, on sols s’envien a les brigades municipals a tindre cura d’ell, quan nosaltres denunciem el seu lamentable estat. De nou, la responsabilitat d’aquest estat no és dels treballadors de la neteja del terme, sinó dels responsables polítics que a pesar de cobrar per fer suposadament esta faena, no la fan.  En un plenari ens van prometre que a partir d’ara hi hauria més control, coordinació i senderi respecte a la planificació de la faena de les brigades, però veiem que com sempre, no se’n recorden de l’Estació. Jardins que no es cuiden, residus que s’acumulen durant mesos junt als contenidors, la brossa innundant les voreres, carrers bruts, la lamentable estanpa. Com sempre, si els veïns en queixen a l’equip de govern, no se’ls atén, i sols ens queda com instrument aquestes publicacions