MOCIÓ PEL RETORN DELS PAPERS DE SALAMANCA

El 26 d’abril del 38 els colpistes creaven a la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, encarregada de requisar tota la documentació d’organismes republicans, partits, sindicats, “desafectos al Movimiento nacional y que sean susceptibles de suministrar al Estado información referente a la actuación de sus enemigos.’  Desenes d’ajuntaments valencians patien també l’espoli dels seues papers, documentació tota aquesta que va servir en molts casos condemnar a mort a milers de  persones, i que a dia d’avui, els referents al nostre poble , al contrari del que ha passat en altres que han pogut aconseguir-ho, continuen en Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris.

El  17 de maig del 2004 aquestes Corts aproven, per unanimitat, en una comissió, amb els vots del Grup Parlamentari  del Partit Popular, que sol·licite la devolució dels papers valencians requisats en Salamanca, petició que es feia emparant-se en el que diu la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.
Segons els historiadors i especialistes, fins a 80 tones de papers valencians s’amunteguen a Salamanca, i en el cas de Cabanes, es conserven  en l’arxiu de la ciutat castellana, diversos documents que afecten a l’ajuntament legítim de Cabanes, i a veïns del municipi.

Actualment, si qualsevol persona o historiador vol accedir a eixa informació, per estudiar-la o llegir-la, ha de desplaçar-se a Salamanca.

 

Per tot això es proposa la següent moció

 

PRIMER: L’ajuntament de Cabanes sol·licita a l’Administració General de l’Estat el retorn  tots els documents robats al poble dipositats encara  a l’arxiu de Salamanca, permeten la microfilmació dels mateixos si això es creu convenient però reclamant el dipòsit i titularitat d’aquest documents.

 

SEGON: l’ajuntament de Cabanes insta als diversos grups parlamentaris de les Corts Valencianes a complir amb allò aprovat el  17 de maig del 2004 i crear una  comissió que sol·licite la devolució tots dels papers valencians requisats en Salamanca, petició que es feia emparant-se en el que diu la Llei de Patrimoni Cultural Valencià.