Arxiu municipal de Cabanes, la Consellera de Cultura posa en evidència al PP que va votar en contra de la moció d’Units pel Poble.


Cabanes. 30 d’octubre de 2011. En l’anterior ple municipal, el PP va votar en contra la moció del Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís Municipal, que demanava iniciar els tràmits per construir l’arxiu municipal especialment en el seu apartat històric.

El PP va votar en contra de la moció, i dies abans de debatre-la va llençar una nota de premsa atribuint-se aquesta iniciativa. En el Ple es va justificar la negativa a secundar la proposta d’Units pel Poble, al·legant que ells ja estaven treballant en eixe àmbit des de feia temps, que havien establert ja contacte oficial amb la Conselleria de Cultura, i estava tot en marxa.

Ara, en una resposta parlamentària a la Diputada autonòmica de Compromís, Mireia Mollà, la Consellera Lola Johnson afirma que la seua Conselleria no té constància de cap contacte oficial per crear l’arxiu de Cabanes.

El regidor d’Units pel Poble, Diego Noel, en el passat ple va demanar explicacions a l’equip de govern sobre aquest extrem, resposta que van optar per donar per escrit abans del proper ple i no en aquest, com hauria estat desitjable, la resposta de la Consellera els deixa en evidència.

MOCIÓ PER LA CREACIÓ DE L’ARXIU MUNICIPAL DE CABANES

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

La manca d’un Arxiu Municipal que funcione com a tal, fa que en l’actualitat documentació històrica i contemporània estiga guardant-se de manera poc recomanable i es pose inclòs en risc la seua correcta conservació. Això dificulta la tasca de consulta del propi personal de l’ajuntament, d’historiadors o dels propis veïns si volen accedir a informació històrica del municipi.

1. LEGISLACIÓ DE REFERÈNCIA

La Llei 4/1998 d’11 de juny, de la Generalitat Valenciana del Patrimoni Cultural Valencià, defineix arxius de la forma següent: «Són arxius els conjunts orgànics de documents o l’agrupació d’aquests, reunits per les entitats públiques i pels particulars en l’exercici de les seues activitats, la utilització dels quals està dirigida a la investigació, la cultura, la informació o la gestió administrativa. S’entén així mateix per arxius les institucions culturals l’objecte de les quals és la reunió, conservació, classificació, ordenació i divulgació, amb finalitats d’aquesta naturalesa, dels conjunts orgànics anomenats». Des de l’any 2005, la Comunitat Valenciana té una llei específica d’arxius, a saber, Llei 3/2005 de 15 de juny, de la Generalitat, d’Arxius.

2. TASQUES PRINCIPALS DE L’ARXIU

Així, l’arxiu naix de la mateixa activitat de l’entitat productora, en aquest cas l’Ajuntament, i no s’entén l’un sense l’altre. Amb poques paraules, les funcions dels arxius són arreplegar, conservar i servir els documents, sent les principals tasques del personal:

Organització i posada en servei de la documentació administrativa, durant el període de màxima utilitat per a la gestió administrativa de les oficines i per a la presa de decisions.

Assegurar la transferència periòdica a l’arxiu dels documents que ja no són d’ús corrent per part de les oficines.

Aplicar els principis i tècniques modernes de valoració per a, transcorregut un temps, seleccionar els documents que pel seu valor seran conservats indefinidament, per a evitar eliminacions arbitràries i descontrolades i maximitzar els espais d’emmagatzemament disponibles.

Classificar els fons, basant-se en un quadro de classificació, i mantindre ordenada la documentació en les seues distintes etapes, d’acord amb els principis de l’Arxivística (principi de procedència i principi de respecte a l’orde original dels documents).

Descriure la documentació per a fer fàcilment accessible la informació, mitjançant els distints instruments de descripció documental i valent-se dels avantatges oferits per les noves tecnologies. S’aconsegueix així, agilitzar la localització de documents que necessiten ser consultats pels empleats municipals, pels membres de la corporació municipal i pels veïns de Cabanes.

Instal·lar adequadament els documents mitjançant locals i equipament que garantisquen la seua conservació íntegra en el temps.

Assegurar que aquestes i totes les funcions que puga desenvolupar l’arxiu queden fermament establides i garantides mitjançant un reglament de servei.

L’organització d’un arxiu respon a una necessitat doble: proporcionar una estructura lògica al fons documental, de manera que represente la naturalesa de l’organisme reflectit en ell, i facilitar la localització conceptual dels documents. Açò s’aconsegueix amb els instruments de descripció, que permetran fer accessibles eficaçment els fons documentals. Diversos són els tipus d’instruments que s’utilitzaran depenent de cada sèrie documental: inventari (succint o analític), catàleg o guia. També per a l’arxiu hi ha una normativa, la ISAD (G), Norma Internacional General de Descripció Arxivística. La gestió de l’arxiu es duria a terme mitjançant programes de gestió de bases de dades accessibles, com són OpenOffice o Microsoft Access.

La classificació de la documentació és tan important com la descripció. Per a poder classificar la documentació la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència va publicar en 1987 un quadre de classificació de fons per a arxius municipals que s’adapta prou bé a la situació actual de la documentació municipal (encara que hauria de readaptar-se a la realitat documental de l’Arxiu Municipal de Cabanes, eliminant o afegint sèries).

Una vegada que ha sigut descrita la documentació, ja està en condicions de posar-se a disposició dels usuaris i per a això és necessari crear altres instruments, però referits al seu ús, els instruments de control. S’elaboren per a ús intern del servei i són de dos tipus: sobre el contingut (registre de fons, relacions d’entrega, relacions de contingut) i sobre el servei (registre d’usuaris, identificació d’usuaris, butlletins de consulta). Aquests instruments es crearan d’acord amb les necessitats de l’arxiu.

3. ELS USUARIS DE L’ARXIU

Totes aquestes tasques estan orientades a aconseguir la utilització efectiva i exhaustiva de l’arxiu com a recurs bàsic d’informació, al servei de:

• L’Administració, entitat generadora de l’arxiu, per a proporcionar-li quants documents, dades i referències siguen necessaris al seu normal desenvolupament, major rapidesa i eficàcia de gestió.

• Els ciutadans, de manera molt especial en els arxius públics, per a oferir-los les informacions que sol·liciten relatives a si mateixos, a la gestió de l’entitat,… garantia de transparència administrativa imprescindible en tot Estat de dret. Té tal importància el dret d’accés per part dels ciutadans als arxius i registres públics que la Constitució ho eleva al rang més alt en l’article 105 b.

• La investigació i la difusió cultural. Posar a disposició dels ciutadans els testimonis del passat, i més concretament en el sector especialitzat de la investigació històrica, en el que els arxius tendeixen a convertir-se en font principal per als investigadors.

4. AJUDES I SUBVENCIONS

Com en el cas de les biblioteques, també la Conselleria presta ajudes als arxius municipals a través de tres subvencions per a:

– Material homologat

– Instal·lacions (mobiliari)

– Digitalització de documents

5. ALTRES POSSIBILITATS QUE OFEREIX UN SERVEI D’ARXIU MUNICIPAL

A més de les funcions pròpies de l’arxiu relacionades amb la documentació municipal, en un servei d’arxiu municipal poden dur-se a terme altres tasques relacionades amb la història de la localitat. L’arxiu podria encarregar-se de la gestió i tractament de fotografies amb interés històric per a la població, a més d’intentar recopilar fotografies històriques particulars que podrien ser cedides temporalment a l’arxiu per a ser digitalitzades i formar part d’una base de dades de la història gràfica de Cabanes.

Així mateix, les fonts orals constitueixen una altra font històrica a tindre en compte. Per les seues vivències en èpoques històriques d’especial rellevància, el testimoni de les persones majors no hauria de desaparèixer amb elles. Per aquest motiu és de gran importància dur a terme entrevistes orals entre la població anciana, per a registrar i conservar els seus testimonis i que contribuïsquen d’aquesta manera a la història de Cabanes.

6. CONCLUSIONS

L’administració local és la més pròxima al ciutadà i l’arxiu municipal un dels exemples més clars d’agrupació documental que es consolida com a font primària de la història del poble. Per dret propi és mereixedora de preservar-se i guardar-se, no sols per a una millor administració actual del municipi, sinó també per a un coneixement posterior de les generacions futures. Però perquè la conservació documental siga eficaç i abast el seu objectiu últim (la possibilitat de ser consultada) és imprescindible que estiga organitzada seguint criteris conformes a les tècniques arxivístiques. La conservació, enriquiment i difusió del patrimoni històric documental constitueix una obligació dels poders públics en un estat social i democràtic.

L’organització de l’arxiu només aporta beneficis, tant a la pròpia administració com als possibles usuaris externs. En poblacions no massa grans és perfectament viable que unisca mateixa persona compagine les tasques d’arxiu i biblioteca (sempre que tinga coneixements en ambdós camps) com succeeix en l’actualitat en altres municipis de la província. Aquesta possibilitat suposa un estalvi en personal i recursos considerable.

Per tot això es presenta les següents propostes:

1. L’ajuntament de Cabanes delega en una Comissió mixta ( grups municipals, regidoria de Cultura, secretaria municipal i personal relacionat amb aquest àmbit, com ara la treballadora de la biblioteca), perque analitze, valore i presente davant de la Ple en un termini de temps de pocs mesos, una proposta de creació d’un Arxiu Municipal per valorar si tècnica i econòmicament és assumible per l’ajuntament

+ info 605440283 http://unitspelpoble.tk/ unitspelpoble@gmail.com

UPP demana que la moció de consens de les incineradores també es posicione contra les d’animals morts al municipi.



Cabanes. 30 d’octubre de 2011. En el passat ple, Units pel Poble va presentar una mocio per declarar al municipi “lliure d’incineradores” i per extendre aquesta situació a tot el territori valencià, incoent també la incineració d’animals mort dins aquesta negativa.

El grup del PSOE també va presentar una moció en la qual es demanava que la província de Castelló no albergara cap incineradora. La proposta que es va aprovar en el Ple va ser que en consens dels tres grups municipals, es redactara una moció unitària al respecte.

Cal recordar que en juliol de 2010, el Consell va aprovar destinar 800.000 euros a la Mercantil Agrícola Ganadera de Castellón per un projecte que “contempla la construcció de una planta de tractament de residus ramaders a Cabanes que, amb una superfície de 40.000 metres quadrats i una potència de 500 kW, tindrà capacitat per a atendre els residus generats en les granges de la zona”, segons la pròpia nota de premsa de la Conselleria”

Aquesta societat mercantil està creada per FEPAC-ASAJA (Federació Provincial de Agricultors de Castelló), i tot i el cost que es preveu elevat, ( prova de això és l’ajut destinat per la Conselleria), el seu capital social és sols de 3000 euros. Des de l’entitat agrària s’ha mostrat el projecte, el qual defensen com innocu i positiu.

Per a Units pel Poble, aquesta activitat polèmica també caldria també evitar-se.

MOCIÓ PER FER DE CABANES UN MUNICIPI LLIURE D’INCINERADORES.

La polèmica arran l’autorització a la posada en funcionament d’una incineradora al terme municipal de l’Alcora no és nova; va ser el moviment social que va impedir que es construïren altres tantes a la Vall d’Alba o Villahermosa en el seu dia, però deixa clara la intenció del Consell d’apostar per la crema dels residus, o com eufemísticament es diu, “ valorització” , on es preveuen aquest tipus d’isntal·lacions al llarg i ample del nostre territori.

La incineració de RSU (Residus Sòlids Urbans), o de tòxics i perillosos, és una font important de contaminació ambiental, a través de les emissions tòxiques a l’aire i de les cendres, també tòxiques, que es produeixen durant aquest procés. És font de contaminació no sols pel CO2 que expulsa a l’atmosfera sinó també pels metalls pesats (plom i cadmi), les dioxines, els furans i compostos semblants (centenars de gasos estan presents en les emissions). Les incineradores de residus poden contribuir de forma important a l’increment dels nivells de plom en el medi ambient. L’acumulació del plom en el sòl i, per consegüent en les plantes, fa que l’alimentació siga una font important d’aquest element que pot provocar problemes de salut en el ser humà. L’exposició al cadmi emés per les incineradores està associat a la toxicitat per al renyó, bronquitis, infertilitat, càncer de pròstata, hipertensió i malalties vasculars. Les dioxines i els furans mereixen una especial atenció, ja que són substàncies molt persistents, és a dir, poden romandre durant segles en el medi ambient.

L’aposta per la incineració dels residus sols pot ser entesa baix el prisma de potenciar un negoci empresarial, sense buscar alternatives sostenibles per al tractament, i dins eixa òptica, quan més residus hi ha, més negoci hi ha. No es va cap a la reducció, reutilització i reciclatge de les deixalles, ni a minimitzar d’origen la seua producció, sinó que a les empreses beneficiades de les instal·lacions, busquen l’increment de deixalles i fems, mai el reduir, ocultant moltes vegades el negoci insostenible ecològicament amb suposats beneficis socials com la producció d’energia; quan molt a sovint l’energia consumida per incinerar els animals,deixalles o fems és molt superior que l’obtesa

Entenem que no és gratuïtat la crisi provocada en la gestió actual dels residus sòlids urbans, amb la clara intenció de presentar de cara a l’opinió pública a la incieració com a única eixida possible que ens queda.

Per això, el problema no és si aquesta incineradora s’ha d’ubicar a l’Alcora o a altre municipi, ja que no és un sistema net de tractament de residus ni tampoc de restes d’animals morts.

De fet, el propi ajuntament de Cabanes, en 2007, en vistes a unes eleccions municipals, va aprobar una ordenança que argumentava l’alt risc de les incineradores i prohibia sols durant un any la instal·lació d’aquestes. Ara entenem que, si les incineradores eren un risc, són tant en 2007 com ara.

Per tot això, es presenta al ple de l’ajuntament, la següent proposta d’acords:

1- L’ajuntament en ple de Cabanes declara al seu terme municipal com a municipi lliure d’incineradores de residus ni d’animals morts

2- L’ajuntament el Ple de Cabanes insta al Consell de la Generalitat a declarar a la nostra comunitat autònoma com territori lliure d’incineradores de residus.

+ info 605440283 http://unitspelpoble.tk/ unitspelpoble@gmail.com

El PP vota contra la moció d’Units pel Poble que proposa una sèrie de bonificacions en l’IBI i una comissió de treball per fer una nova ordenança en v


Cabanes. 29 d’octubre de 2011

Tot i les presses de l’equip de govern municipal per aprovar la nova ponència de valors dels terrenys afectats pel PAI Marina d’Or Golf, la modificació de l’ordenança de l’IBI per evitar uns pagaments astronòmics, s’ha aparcat per part del PP.

Units pel poble va presentar en el ple d’aquest dijous passat una moció que demanava aplicar una sèrie de bonificacions per fer front als problemes generats per l’aprovació de la nova ponència. El PP va argumentar que s’estava treballant en una ordenança i estaven a l’espera de resposta per part de Cadastre a alguna consulta.

Tot i la negativa del PP a aprovar els punts d’aquesta moció, es va demanar que es treballara en el nou text replegant les peticions que conté el text de la moció, per ajudar als veïns, i que es donava veu i possibilitat a l’oposició d’aportar idees i mesures.

Text de la moció:

En les últimes setmanes hem pogut comprovar com l’aprovació de la ponència de valors parcial que ha afectat al Sector “Marina D´Or Golf” ha generat una gran confusió i desemparament entre els propietaris de terrens afectats. Des de l’equip de govern no s’ha sabut explicar la diferència entre valor unitari, valor cadastral i la seua afecció a l’Impost sobre Béns Immobles, a més d’altres tributs la base imposable dels quals o referència és el valor cadastral.


S’ha parlat públicament d’intencions respecte a modificar el tipus de gravamen del citat Impost sobre Béns Immobles , però la veritat és que no figura en cap Junta de Govern l’inici d’actuacions per a la modificació o confecció d’ordenança municipal que possibilite un Impost just i menys perjudicial per als propietaris afectats per la ponència de valors aprovada amb l’informe favorable de la Junta de Govern municipal.

Segons l’article 127 de la Llei de bases de règim local és la Junta de Govern qui aprova els projectes d’ordenances i qualsevol que afecte a l’impost esmentat ha d’estar publicada abans de l’1 de Gener de 2012 si es vol aplicar als I.B.I. de l’any que ve, ja que aqueix impost es reporta cada 1 de Gener.

El procés de confecció i aprovació d’una ordenança fiscal no és senzill, i més en un cas com aquest, en el qual les bonificacions i exempcions estan taxats en la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, el procés requereix una exposició pública pel termini mínim d’un mes perquè els afectats, tota la població en aquest cas, puguen al·legar el que estimen convenient. Eixes al·legacions han de ser estudiades i aprovades en Ple per acord de majoria simple. Però abans ha de redactar-se el model d’ordenança, que siga equitativa per a tots els veïns i no supose una sagnia per a les seues butxaques a conseqüència de l’informe favorable a la ponència de valors. La situació econòmica actual no ha de suposar una major despesa en impostos per als veïns, sinó que des de l’Ajuntament hem de reduir les nostres despeses i també els tipus dels impostos, procurant majors bonificacions dins de la legalitat.

Des del Grup Municipal d’Units pel Poble, vam mostrar la nostra preocupació davant la passivitat de l’equip de govern davant la situació generada des de l’aprovació de la ponència de valors, per la qual cosa aquesta moció pretén ser un impuls necessari i urgent per a evitar majors perjudicis econòmics per a les butxaques dels veïns.

Per tot això, es presenta al ple de l’ajuntament, la següent proposta d’acords:


Primer.
L’ajuntament en Ple aprova la immediata creació d’una comissió de treball tripartita que amb l’ajuda de la T.A.G. en matèria econòmica redacte l’ordenança que va ser exposada, que comportarà necessàriament una reducció en la base imposable de l’impost prevista en l’article 67 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals , que permeta que els afectats del Sector Marina D´Or Golf amb prou faenes noten diferència entre el que venies pagant fins ara. Es coordinaren les bonificacions previstes en l’Ordre Ministerial d’Economia i hisenda de de 14 d’Octubre de 1998 amb els de la Llei Reguladora d’hisendes Locals, i s’explicarà puntualment i per escrit a la població, atenent les preguntes , precs i suggeriments que puguen fer. . També es modificarà el tipus de gravamen reduint el mateix tenint en compte que la llei preveu un mínim de 0´4%.

Segon: En aquesta ordenança es regularà una bonificació de fins al 90 % de la quota íntegra de l’Impost a favor dels béns immobles urbans situats en àrees o zones del municipi que, conforme a la legislació i planejament urbanístics, corresponguen a assentaments de població singularitzats per la seua vinculació o preeminència d’activitats primàries de caràcter agrícola, ramader, forestal, pesquer o anàlogues i que disposen d’un nivell de serveis de competència municipal, infraestructures o equipaments col·lectius inferior a l’existent en les àrees o zones consolidades del municipi, sempre que les seues característiques econòmiques aconsellen una especial protecció, especificant les característiques peculiars i àmbit dels nuclis de població, àrees o zones, així com les tipologies de les construccions i usos del sòl necessaris per a l’aplicació d’aquesta bonificació i la seua durada, quantia anual i altres aspectes substantius i formals


Tercer: Igualment es regularà una bonificació de fins al 90 % de la quota íntegra de l’impost a favor d’aquells subjectes passius que ostenten la condició de titulars de família nombrosa, especificant la classe i característiques dels béns immobles al fet que afecte, durada, quantia anual i altres aspectes substantius i formals d’aquesta bonificació, així com les condicions de compatibilitat amb altres beneficis fiscals.

Quart; I també es regularà una bonificació de fins al 50 % de la quota íntegra de l’impost per als béns immobles en els quals s’hagen instal·lat sistemes per a l’aprofitament tèrmic o elèctric de l’energia provinent del sol. L’aplicació d’aquesta bonificació estarà condicionada al fet que les instal·lacions per a producció de calor incloguen col·lectors que disposen de la corresponent homologació per l’Administració competent.

Units pel Poble afirma que els nous impostos sobre construccions castigaran especialment als veïns i beneficien sols a les grans empreses.

Units vota a favor de baixar les taxes però en contra de la nova pujada de l’ICIO per posar les coses més dificils a les famílies.

Cabanes. 28 d’octubre de 2011. El regidor d’Units pel Poble, Diego Noel, va explicar anit en el Ple municipal com era una irresponsabilitat aprovar una pujada de l’Impost sobre construccions, instal·lacions i Obres (ICIO), en la mesura que proposava l’equip de govern, ja que aquest suposava un increment molt gran, i no era precisament una mesura que afavorira per reviscolar el sector de la construcció, un dels motors de l’economia local i una de les fonts d’ingressos de l’ajuntament.

Segons va explicar Noel, la baixada de les taxes per prestació de serveis urbanístic va ser un punt positiu, al qual van votar a favor Units pel Poble, però la pujada de l’ICIO feia que al final, els veïns del poble hagen de pagar molt més per les obres, a l’ajuntament; cada obra que es faça al terme municipal ha de pagar la taxa i l’ICIO, i sumant la baixada de la taxa proposada i la pujada de l’ICIO, el resultat final al pagar, és que les obres mitjanes i menudes, que són les que la gent pot fer ara, puguen fins a un 33% més que abans.

Com es veu en el quadre adjunt, la pujada en grans obres de grans constructores, és quasi imperceptible, però en reformes de les cases és de més d’un terç ( algú que vaja just de diners però haja d’arreglar-se la teulada per goteres i no tinga més remei que fer ja l’obra, haurà de fer un esforç encara més gran).

Igualment, en la nova ordenança de l’ICIO, les bonificacions aplicades són insuficients, ja que sols s’ha adoptat aquelles a les quals la gent no pot acollir-se; es bonifiquen les obres de l’Estat, les de l’ajuntament, les que tinguen accessos a minusvàlids, però obvien intencionadament la que figura en la legislació, que és bonificar les viviendes amb plaques solars; cal recordar que com ara és obligat per llei que les noves construccions tinguen plaques, totes les noves obres s’acollirien a una bonificació, i el PP es va negar en rotund a aquesta mesura.

Els 7 regidors del PP, tot i explicar-los detalladament el què suposava per al poble aquesta nova ordenança, van votar a favor d’ella. Units, en contra.

Per a Units pel Poble, aquest increment ve en el pitjor moment possible, quan precisament la construcció ( reformes, obres noves, etc) de la qual a nivell local, viuen moltes famílies , necessita incentius i ajuts, i es va justament, en un clar afany recaptador, a posar més dificultats a la gent del carrer, mentre a les grans construccions no els afecta quasi en res. La justificació del PP va ser que l’increment era insignificant.

:

increment

Pressupost obra

Actual

NOVA

TAXA

IMPOST (ICIO)

TAXA

ICIO

5000

60

100

50

150

Total

160

200

25%

6000

60

120

50

180

Total

180

230

27.8%

7000

60

140

50

210

Total

200

260

30%

8000

60

160

50

240

Total

220

290

31.8%

9000

63

180

54

270

Total

243

324

33.3%

10.000

70

200

60

300

Total

270

360

33.3%

20.000

140

400

120

600

Total

540

720

33.3%

30.000

210

600

180

900

Total

810

1080

33.3%

40.000

280

800

240

1200

Total

1080

1440

33.3%

50.000

350

1000

300

1500

Total

1350

1800

33.3%

60.000

420

1200

360

1800

Total

1620

2160

33.3%

70.000

700

1400

420

2100

Total

2100

2520

20%

80.000

800

1600

480

2400

Total

2400

2880

20%

90.000

900

1800

540

2700

Total

2700

3240

20%

100.000

1500

2000

600

3000

Total

3500

3600

2.86%

150.000

2250

3000

900

4500

Total

5250

5400

2.86%

200.000

3000

4000

1200

6000

Total

7000

7200

2.86%

+ info 605440283 http://unitspelpoble.tk/ unitspelpoble@gmail.com

MOCIÓ PER LA CREACIÓ DE CURSOS I TALLERS OCUPACIONALS.

Units pel poble de Cabanes ha presentat una mocióa l’ajuntament en la que afirma que tot i que la desocupació és un delsprincipals problemes als quals han de fer front els veïns de Cabanes i la Ribera, des de que en Junyd’engany prenguera possessió l’actual equip de govern, les úniques mesures enmatèria laboral que s’han adoptat han estat les d’assegurar-se els 7 regidorsdel PP una assignació econòmica amb dedicació total o parcial, i contractar auna periodista encarregada de la propaganda partidista per 700 euros al mes. Dela resta de la població, cap mesura.
Per eixe motiu, des d’Units pel poble s’hapresentat una moció perquè seguint l’exemple d’altres municipis, Cabanes façacursos i tallers ocupacionals
MOCIÓ PER LA CREACIÓ DE CURSOS I TALLERS OCUPACIONALS.
L’atur i la precarietatlaboral és a hores d’ara un dels principals problemes que afecta a la poblacióen edat d’estar dins del mercat laboral, i en especial, als i les més joves;on, a pesar de una generació amb un preparació acadèmica millor, no aconsegueixtreball.
Les iniciatives dutes aterme per altres municipis amb la creació de cursos ocupacionals, tallers,jornades..etc, donen el seu fruit, ja que en molts casos, a més de ser unamesures per traure a la gent de les llistes de l’atur, ajuden a trobar unaocupació o emprendre activitats d’auto ocupació.
Sabent que a hores d’arala situació de les administracions locals no és precisament exultant,precisament per això que s’ha de prioritzar en què s’inverteix i s’actua.
Pertot això, es presenta al ple de l’ajuntament, la següent proposta d’acords:
Primer. L’ajuntament en Pleaprova la immediata posada en marxa, encol·laboració amb les entitats competents, de cursos específics de formació pera desocupats tant a la Riberacom a Cabanes, destinant en els pressupostos municipals de 2012 la partidapressupostària per hi pertoque.

Cabanes i Ribera: es presenta moció per demanar que el Programa del PAI Marina d’Or Golf no perjudique als veïns i es modifiquen les condicions

adjuntem la moció que serà debatuda en el proper ple, dijous.


MOCIÓ PER l’APROVACIÓ D’UN PROGRAMA D’ACTUACIÓ INTERGRADA QUE NO PERJUDIQUE Als PROPIETARIS EN EL SECTOR MARINA D´OR GOLF I PER LA CREACIÓ D’UNA COMISSIÓ D’ESTUDI


El Pla parcial del Sector Marina D´Or Golf es va aprovar per la Conselleria a l’abril de 2011, esmentant-se en el Fonament de Dret Primer de l’acord que “l’aprovació del Programa d’Actuació Integrada i l’adjudicació de la condició d’urbanitzador són municipals. De fet una vegada aprovada definitivament per la Conselleria l’homologació i el Pla parcial l’Ajuntament haurà d’elevar a definitiva l’aprovació del Programa i la seua adjudicació a un urbanitzador” .


En el seu Fonament de Dret Novè es deia que “els terminis d’execució prevists en el Programa d’Actuació Integrada impliquen que la conclusió de les obres d’urbanització es produirà passat el termini de 5 anys des del seu inici. ja que, una vegada aprovada definitivament per la Conselleria l’homologació sectorial i el Pla Parcial, l’Ajuntament haurà d’elevar a definitiva l’aprovació del Programa d’Actuació Integrada, en aqueix moment l’Ajuntament haurà de tenir en compte i donar compliment al que es disposa en l’article 29.5 de la LRAU , en el cas que considere que aquest precepte resulta aplicable a l’adjudicació d’aquest Programa”. Aquest Ajuntament va remetre en el mes de Març a la Comissió Territorial d’Urbanisme la seua sol·licitud d’informe favorable sobre la base d’aquest precepte, informe que ja obra en aquest Ajuntament signat per la Consellera, per la qual cosa és possible l’aprovació definitiva del Programa.
La normativa aplicable per a l’aprovació i compliment del Programa la determina la Disposició Transitòria Quarta del Decret 67/2006, Reglament d’Ordenació i Gestió Territorial i urbanística:


1. En els procediments de programació iniciats abans de l’entrada en vigor de la Llei Urbanística Valenciana, i aprovats per l’Ajuntament, però respecte dels quals no haguera recaigut aprovació definitiva de l’instrument de planejament que li acompanye amb anterioritat a l’entrada en vigor d’aqueixa Llei, al compliment i execució del programa s’aplicarà el previst en la Llei Urbanística Valenciana i el present reglament, que regirà, formal i substantivament, l’aprovació definitiva dels nous instruments i actuacions següents:


a. La tramitació i aprovació del projecte d’urbanització, quan s’haguera presentat avantprojecte juntament amb l’Alternativa Tècnica o quan de l’aprovació de l’instrument de planejament es deriven modificacions en el mateix.

b. La prestació de garanties.

c. La signatura del contracte de programació.

d. La contractació i execució de les obres d’urbanització.

i. La redacció, contingut, tramitació i aprovació del projecte de reparcel·lació.

f. La retaxació de càrregues.

g. La imposició de quotes d’urbanització.

2. Sense perjudici de l’anterior, els aspirants a Urbanitzador podran retirar les seues iniciatives de Programa i desistir del procediment sense imposició de cap tipus de penalització per açò.


Així , és la L.R.A.U. l’aplicable a l’aprovació del Programa, mitjançant el seu article 47. que al punt 8 estableix que “El termini perquè l’Ajuntament Ple resolga sobre l’aprovació i adjudicació d’un Programa és de quaranta dies des de la data en què fóra possible adoptar l’acord corresponent”


Atès que l’acord no podia adoptar-se sense l’informe favorable de la Consellera anteriorment esmentat , des de la notificació del mateix a l’Ajuntament explica el termini de 40 dies.


Però l’Ajuntament pot modificar el que es disposa en el moment de l’aprovació provisional sobre el contingut del Programa . En aquest cas hi havia dues propostes de proposició jurídic-econòmica per a desenvolupar el Pla parcial que es va aprovar , una presentada pel redactor del Pla parcial (“Construccions Castelló 2000 SAU”) i una altra per una altra empresa (“General Gestora de patrimoni S.L.”), i l’Ajuntament va acordar aprovar la primera en tots els seus punts. Alguns d’ells resultaven altament perjudicials als interessos dels propietaris i no han de mantenir-se en l’aprovació definitiva del Programa, sent els més destacables:
– la valoració dels terrenys i el coeficient de bescanvi: quan més alt siga aquest, millor per als propietaris, que obtenen un major preu pel sòl que aporten, per la qual cosa els 30 € per metre quadrat provisionalment aprovats són insuficients. En l’aprovació provisional es va arribar a l’extrem de preferir un valor 12 €/m2 menor entre les dues alternatives presentades, la qual cosa suposa que els propietaris que pagaren en terrenys haurien de lliurar un 40% més de sòl. Açò és inconcebible i no es pot mantenir.


– la garantia de l’urbanitzador no pot ser del 7%, ja que actualment s’exigeix la mateixa entre el 10% i el 20%: com més gran siga aquesta , major seguretat per als propietaris.

– pel que fa al cost de la urbanització, l’Ajuntament va preferir un de 704.032.275´52 € a un altre de 477.520.533´40 €: entenem que no pot mantenir-se aquest criteri, doncs quant menor siga el preu, menys quantitat abonaran els propietaris o menys sòl hauran de cedir en cas de pagament en terrenys, per la qual cosa obtindran finques de major superfície


– el propi Pla Parcial ja estableix l’execució per fases i determina aquestes: ha de regularitzar-se un sistema d’abonament de quotes d’urbanització que no perjudique als propietaris de finques situades en les fases d’execució més tardana, que no poden abonar tals quotes mentre cap benefici directe obtenen sobre les seues finques, en el sentit que les mateixes tardaran més a ser urbanitzades i, per tant, a poder ser edificades . Per açò, a més, ha d’imposar-se una garantia el més alta possible, ja que l’urbanitzador podria executar unes fases paralitzant la resta amb el consegüent perjudici per a aqueixos propietaris enfront dels de finques ja urbanitzades.

Per tot això, es presenta al ple de l’ajuntament, la següent proposta d’acords:

l’Ajuntament en Ple aprova la creació d’una comissió de treball tripartita que elimine les irregularitats i abusos de l’aprovació provisional del Programa, cercant el major benefici per als propietaris de finques i no solament d’algun d’ells, i per a l’interès públic, amb especial incidència en els punts assenyalats. El Programa s’ha d’aprovar amb les millors condicions per als propietaris i si la mercantil que es designe definitivament com a urbanitzadora vol assumir el mateix haurà de presentar la garantia que s’acorde en el termini d’un mes des de la notificació de l’acord aprovatori i amb caràcter previ a la signatura del contracte. L’incompliment d’aquesta obligació és una causa de resolució de l’adjudicació del programa, de conformitat amb l’establit en l’art. 143.2 LUV, i la resolució de l’adjudicació s’acordaria per l’Ajuntament administració actuante, previ Dictamen del Consell Superior de Territori i Urbanisme, que podrà ser instat també per l’urbanitzador, i sense perjudici de les responsabilitats econòmiques que procedisquen, açò determinarà la cancel·lació de la programació i la subjecció de l’àmbit de l’actuació al règim del sòl urbanitzable sense programació, la qual cosa hauria de ser notificat immediatament al Cadastre a fi de que es considerara tal extrem de cara al valor dels terrenys.