Cabanes: Units pel poble demana buscar una solució a les exagerades taxes de la replegada del fem


Dels 59,17 euros que pagava un domicili en 2007, s’ha aplegat a quasi 120 en 2011.

El Grup Municipal d’Units pel Poble a Cabanes, ha demanat avui un replantejament global de la política de replegada de residus al municipi, després de vore com en sols quatre anys les taxes hna aplegat a doblar-se; si en 2007 una vivenda pagava 59,17 euros a l’any, enguany la xifra s’apropa als 120 euros, el que és una quantitat exagerada.

D’eixos diners, 30 euros són per una taxa extraordinària per haver de desplaçar els residus a un radi superior als 50 quilòmetres, a causa de no tindre finalitzada la planta de Cervera, gràcies a la nefasta gestió que PP i PSOE han fet de la mateixa. En teoria quan entre en funcionament aquesta planta i abocador es revisarà aquest concepte, tot i que es troben per pocs quilòmetre, a més de 50 de distància també.

Units lamenta que davant aquesta escalada dels preus, els successius equips de govern no hagen pres cap mesura per intentar buscar solucions.

Per una banda estaria buscar alternatives, amb la col·lobració d’altres ajuntaments per intentar una gestió més econòmica, si cal fugint de les grans empreses de sempre. Altres, serien intentar baixar el cost total, potenciant la minimització de la generació de residus; a menys quantitat produïda, menys caldria pagar en teoria, i finalment, exigint un sistema de tarifació coherent; que pague més qui més genere ( Ara paga igual una persona que viu a soles, que té consciència ecològica, i intenta fer el mínim residu possible, com una casa on visquen 7 persones que no tinguen el més mínim problema en generar més i més fem), hi ha comerços o activitats professionals que no generen residus i estan pagant com un restaurant que en genera moltíssim”

Units recorda que són considerades vivendes familiars tots els solars o cases deshabitades, que tinguen con a mínim donat d’alta el subministrament d’aigua o de llum “ per tant, qui tinga una casa vella en desús, o un solar ruïnós on encara està donant d’alta de la llum, pagarà també la replegada dels fems, tot i no produir-ne, això, sumat a un IBI pels immobles, que també s’ha incrementat en el present exercici, fa encara més ofegadora la pressió impositiva de l’ajuntament”.

En aquest cas, en un servei que no ha millorat. EL propi nom de la “Tasa por la prestación del servicio de recogida domiciliaria de basuras o residuos sólidos urbanos”, demostra s’està pagant per un servei que no es dóna; de la recollida domiciliària existent abans, on es replegava el fem porta per porta, s’ha passat al més higiènic sistema de replegada per contenidors per zones, on els veïns han perdut qualitat del servei, a l’haver de desplaçar-se, però el preu, en lloc de fer-se més accessible, s’ha increment.

Cabanes: Units pel Poble demana que la neteja de les platges es faça a unes hores raonables i no quan hi ha màxima afluència de banyistes.



Cabanes, 25 de juliol de 2011. El Grup Municipal d’Units pel Poble-Compromís Municipal a l’ajuntament de Cabanes, ha lamentat que es continue amb la caòtica situació de neteja de les platges del municipi, on si fa unes dies es denunciava que la retirada d’algues de la platja de Torre de la Sal estava causant problemes als veïns per dipositar les restes orgàniques junt a les vivendes, amb el fort olor de putrefacció que provoquen, el descontrol continue imperant al no tindre en compte l’horari en la neteja del litoral.

Tal i com es demostra en fotografies preses a les 12 del migdia a la Platja de Torre de la Sal, és precisament a eixes hores, justament quan més gent hi ha prenent el bany, quan es posen el camió i la pala a remoure la terra, replegar les algues i posar-se a treballar, causant les obvies molèsties amb els estiuejants i posant-los en situació de risc.

Es dóna el cas que ve sent habitual aquest comportament, on molts cops es comença a maniobrar a les 10, per parar immediatament per esmorzar els operaris i no continuar fins les 12 aquest treball. Aquesta reiterada situació està causant les crítiques dels banyistes.

De la mateixa manera que es va demanar una solució a la retida d’algues, que segons es va informar des de l’alcaldia s’estava treballant en solucionar el problema, es demana que l’horari siga raonable i no cause més molèsties.

Cabanes: Units demana una solució a la retirada d’algues a Torre de la Sal que no perjudique als veïns





La retirada d’algues de la platja de Torre de la Sal, al terme municipal de Cabanes, està causant seriosos problemes al poblat marítim del mateix nom i a les casetes del voltant, ja que l’opció que s’ha vingut emprant és retirar amb maquinària pesant grans quantitats de tones de sorra amb aquestes algues que va expulsant la mar, i depositar-les justament darrer del poblat, en ocasions a escassos 4 metres, fet que provoca una olor pestilent, quant la putrefacció d’aquestes restes en ple estiu és immediata.
Aquesta pràctica rudimentària, d’entrar una màquina a la platja i endur-se al mateix temps l’escassa areneta amb les algues i tirar-ho tot a pocs metres, ha ocasionat que abans hagen arrasat tot la vegetació d’aiguamoll de darrere del poblat, de característiques a les del immediat Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca. Aquest vegetació ara desapareguda era on solien fer els seus nius prou espècies d’aus.
Aquest “trasllat” d’algues s’ha vingut fent sols els dies que la mar trau moltes algues provinents de la pradera de posidònia de davant de la platja. Les fotografies mostren la preparació d’un espai nou “llaurat” on abans sols hi havia vegetació, a pocs metres de les vivendes, tot preparat per dipositar algues només isquen de la mar.
Les primeres queixes veïnals han trobat l’interés de l’alcaldia per solucionar el problema, però per això es demana des del Grup Municipal d’Units pel Poble, previsió i mesures definitives per no anar traslladant aquest problema d’una part del poblat a l’altra; pel pudor, així com per l’impacte de deixar algues i arena de la platja damunt d’un terreny de semi marjal, on la salinitat de les restes es carreguen tota la vegetació existent.,
Units demana que s’estudie el que s’està fent en altres municipis, i si cal crear alguna espècie d’abocador especial, o donar-li un ús a aquestes algues com adob orgànic, però evitant en la mesura del possible traure com ara, més arena que vegetació.

Units pel Poble lamenta el deplorable estat de la Platja de la Torre de la Sal i demana la seua millora.



1.Platja fa uns 30 anys, des del poblat fins la mar hi ha bon troç

2. fa trenta anys, barques sobre la sorra

3 . la caseta dels valencians, engolida ja per la mar a dia d’avui

Fotos: les tres primeres, fa 30 anys, la resta, avui

Des del Grup Municipal d’Units pel Poble a Cabanes, s’ha demanat una solució definitiva al pèssim i deplorable estat de la plata de Torre de la Sal, on a més de la seua progressiva i ràpida desaparició engolint-se el litoral pel mar, acumula brutícia i abandonament.

Les actuacions en altres platges veïnes ha fet que aquesta estiga desapareixen any rere any, apropant-se cada cop més l’aigua al poblat, i les actuacions de Ministeri de Medi Ambient es limiten a dipositar cada anys tones de materials argilosos que són engolits pel mar en el primer temporal que hi ha. Per l’argument d’un suposat impacte ambiental, han desestimat sempre crear cap espigó, però per contra tampoc ha ideat cap mesura efectiva alternativa per estabilitzar el litoral.

En plena temporada estival, aquesta platja està completament feta pols, els treballs per part de l’ajuntament en les seues competències també deixen prou que desitjats, han posat algunes papereres i alguns matins treballa una màquina, que sembla estiga llaurant un hort enlloc de condicionar una platja; sovint s’afecta innecessàriament a les dunes i la vegetació que fa de contenció entre el passeig marítim i la minvada platja.

El poc que queda de platja, d’arena de mala qualitat, està ple d’algues, i brutícia, i com a més s’allunya hom de passeig més bruta està ( botelles tirades, papers, algun vidre…). La neteja no és manual i per això continua sent deficient.

Sent Cabanes un poble que necessita potenciar el turisme, i comptar amb quilòmetres de platges, no és de rebut tindre la platja principal en aquest deficient estat. Com a mesures per millorar-la i potenciar el turisme estarien, a més d’exigir a Costes una solució definitiva a la regressió de la platja, destinar almenys durant l’estiu a un dels peons que treballen al poble a la seua neteja i tindre cura de papereres, vegetació..etc, promoure activitats en la pròpia platja ( com podria gimnàstica i joc per totes les edats), organitzar eco excursions al Parc Natural del Prat. Adjuntant fotografies del dia d’avui i de fa uns 30 anys, es veu la desaparició de la platja

Cabanes, el vintè poble més endeutat de la província


Segons les dades del Ministeri d’Economia, el deute viu de l’ajuntament de Cabanes a data 31/12/2011 era de 1.9440.00 euros,

Per a una població de 3089, vol dir que cada veí ( encara que siga recent nascut) deu 629, 9 euros.

poble

deute en milers

població

deute x habitant

1. Navajas

2.597

813

3194,3

2. Higueras

100

50

2000,0

3. Bejís

677

426

1589,2

4. Chilches/Xilxes

3.982

2.894

1376,0

5. Montanejos

817

618

1322,0

6. Torralba del Pinar

73

64

1140,6

7. Vallibona

110

100

1100,0

8. Peníscola/Peñíscola

8.748

8.051

1086,6

9. Alcora (l’)

10.866

11.029

985,2

10. Santa Magdalena de Pulpis

811

841

964,3

11. Benicasim/Benicàssim

16.774

18.206

921,3

12. Lucena del Cid

1.262

1.532

823,8

13. Gaibiel

157

199

788,9

14. Borriana/Burriana

26.893

34.896

770,7

15. Chodos/Xodos

90

126

714,3

16. Villahermosa del Río

325

456

712,7

17. Altura

2.644

3.949

669,5

18. Betxí

3.833

5.938

645,5

19. Benafigos

100

158

632,9

20. Cabanes

1.944

3.089

629,3

21. Rossell

746

1.189

627,4

22. Cortes de Arenoso

213

349

610,3

23. Vall d’Uixó (la)

19.794

32.983

600,1

24. Castellón de la Plana/Castelló de la Plana

107.177

180.690

593,2

25. Espadilla

50

85

588,2

26. Segorbe

5.380

9.267

580,6

27. Forcall

307

538

570,6

28. Alfondeguilla

496

874

567,5

29. Castellnovo

574

1.071

535,9

30. Torás

135

253

533,6

31. Soneja

813

1.542

527,2

32. Toro (El)

156

297

525,3

33. Borriol

2.665

5.075

525,1

34. Benasal

675

1.297

520,4

35. Vinaròs

14.703

28.291

519,7

36. Alquerías del Niño Perdido

2.254

4.353

517,8

37. Alcalà de Xivert

4.018

7.860

511,2

38. Fuente la Reina

25

49

510,2

39. Useras/Useres (les)

499

995

501,5

40. Sant Joan de Moró

1.452

2.910

499,0

41. Ludiente

98

197

497,5

42. Vilafamés

961

1.984

484,4

43. Argelita

48

106

452,8

44. Coves de Vinromà (les)

904

2.038

443,6

45. Toga

50

113

442,5

46. Jana (la)

349

799

436,8

47. Sueras/Suera

283

680

416,2

48. Caudiel

318

766

415,1

49. Viver

697

1.695

411,2

50. Benicarló

10.281

26.616

386,3

51. Almenara

2.195

6.007

365,4

52. Sierra Engarcerán

353

1.032

342,1

53. Herbés

19

56

339,3

54. Azuébar

113

345

327,5

55. Matet

36

114

315,8

56. Vila-real

15.424

51.367

300,3

57. Sant Mateu

647

2.169

298,3

58. Almedíjar

77

267

288,4

59. Almazora/Almassora

7.340

25.628

286,4

60. Catí

237

863

274,6

61. Torreblanca

1.524

5.767

264,3

62. Artana

519

1.971

263,3

63. Vall de Almonacid

73

278

262,6

64. Fuentes de Ayódar

37

142

260,6

65. Chert/Xert

223

897

248,6

66. Villafranca del Cid/Vilafranca

629

2.540

247,6

67. Ares del Maestrat

50

206

242,7

68. Nules

3.284

13.750

238,8

69. Vistabella del Maestrazgo

100

421

237,5

70. Eslida

215

907

237,0

71. Morella

671

2.834

236,8

72. Aín

31

140

221,4

73. Moncofa

1.319

6.107

216,0

74. Chóvar

74

349

212,0

75. Benlloch

250

1.181

211,7

76. Villamalur

19

102

186,3

77. Salzadella (la)

155

850

182,4

78. Zorita del Maestrazgo

27

150

180,0

79. Tírig

100

557

179,5

80. Onda

4.501

25.778

174,6

81. Canet lo Roig

145

870

166,7

82. Ayódar

36

220

163,6

83. San Rafael del Río

86

550

156,4

84. Fanzara

54

370

145,9

85. Traiguera

234

1.701

137,6

86. Pobla Tornesa (la)

150

1.156

129,8

87. Càlig

272

2.217

122,7

88. Ribesalbes

150

1.359

110,4

89. Sot de Ferrer

48

460

104,3

90. Jérica

129

1.690

76,3

91. Albocàsser

97

1.439

67,4

92. Torre d’en Doménec (La)

16

247

64,8

93. Vall d’Alba

176

2.954

59,6

94. Figueroles

33

590

55,9

95. Vilar de Canes

10

181

55,2

96. Cirat

13

257

50,6

97. Vilavella (la)

148

3.357

44,1

98. Oropesa del Mar/Orpesa

374

10.787

34,7

99. Teresa

6

288

20,8

100. Cervera del Maestre

9

717

12,6

101. Tales

8

893

9,0

102. Alcudia de Veo

0

225

0,0

103. Algimia de Almonacid

0

326

0,0

104. Arañuel

0

200

0,0

105. Atzeneta del Maestrat

0

1.409

0,0

106. Barracas

0

190

0,0

107. Benafer

0

179

0,0

108. Castell de Cabres

0

16

0,0

109. Castellfort

0

240

0,0

110. Castillo de Villamalefa

0

102

0,0

111. Cinctorres

0

493

0,0

112. Costur

0

588

0,0

113. Culla

0

633

0,0

114. Geldo

0

708

0,0

115. Llosa (la)

0

983

0,0

116. Mata de Morella (la)

0

195

0,0

117. Montán

0

443

0,0

118. Olocau del Rey

0

144

0,0

119. Palanques

0

34

0,0

120. Pavías

0

62

0,0

121. Pina de Montalgrao

0

148

0,0

122. Pobla de Benifassà (la)

0

283

0,0

123. Portell de Morella

0

244

0,0

124. Puebla de Arenoso

0

201

0,0

125. Sacañet

0

78

0,0

126. Sant Jordi/San Jorge

0

1.078

0,0

127. Sarratella

0

102

0,0

128. Todolella

0

137

0,0

129. Torre d’En Besora (la)

0

182

0,0

130. Torrechiva

0

96

0,0

131. Vallat

0

76

0,0

132. Vilanova d’Alcolea

0

698

0,0

133. Villanueva de Viver

0

69

0,0

134. Villores

0

51

0,0

135. Zucaina

0

186

0,0

http://www.meh.es/es-ES/Administracion%20Electronica/OVEELL/Paginas/DeudaViva.aspx